Un Déu assassí que fuig, a la portada del proper ‘Charlie Hebdo’

La revista Charlie Hebdo traurà a la venda un número doble especial aquest dimecres amb motiu del primer aniversari de l'atemptat contra la seva redacció en el qual van morir 11 persones. Fidel a la seva defensa ferotge del laïcisme i al seu anticlericalisme, mostra en portada un Déu barbut que fuig, tacat de sang, amb un fusell kalàixnikov penjat a l'espatlla i el titular: “Un any després, l'assassí encara corre”. L'acompanya un incisiu editorial del seu actual director, el dibuixant Riss, en què adverteix el següent: “No són dos malparits encaputxats els que van a tirar a terra la feina de les nostres vides”.

“Les conviccions dels ateus i dels laics poden desplaçar moltes més muntanyes que la fe dels creients”, escriu Riss, ell mateix va ser ferit en l'atac del passat 7 de gener i també és autor de la portada. Denuncia els “fanàtics embrutits per l'Alcorà” i els “vinguts d'altres religions” que havien desitjat la mort del sempre irreverent setmanari per “haver-se atrevit a riure's de la religió”. Des de la publicació de les caricatures de Mahoma el 2006, escriu, “molts esperaven que un dia algú ens posés al nostre lloc […] que ens matessin”. I recorda els problemes financers del setmanari. “Cada any ens sorpreníem de seguir vius”.

El mateix Riss admet que havien subestimat el perill d'un atac físic. “Un mes abans del 7 de gener, preguntava a Charb [director de la publicació assassinat] si la seva protecció seguia tenint sentit. La història de les caricatures era un fet del passat […].  Però un creient, sobretot un fanàtic, mai no oblida l'afront a la seva fe, perquè té l'eternitat darrere i davant seu […]. L'eternitat ens va caure a sobre com un raig aquell dimecres 7 de gener".

Riss recorda l'“immens silenci” que va envair la sala de redacció aquell matí després de l'“ensordidor soroll d'uns seixanta trets en tres minuts”. Aquest silenci va confirmar la mort dels seus companys, entre ells Charb i els veterans caricaturistes Cabu i Wolinski. “Quan per fi un bomber em va ajudar a aixecar-me, després d'haver hagut de passar per sobre del cos de Charb tombat al meu costat, vaig evitar girar la mirada cap a la sala per no veure els morts de Charlie. Per no veure la mort de Charlie”.

“Com fer un diari després de tot això? El que hem viscut des de fa 23 anys és el que ens dóna la ràbia per continuar”, diu. “No són dos malparits encaputxats els qui van a tirar a terra la feina de les nostres vides. No són ells els qui veuran morir Charlie. És Charlie qui els veurà morir a ells”, conclou.

El número especial tindrà un tiratge d'un milió d'exemplars, dels quals desenes de milers seran distribuïts a l'estranger, amb 32 pàgines, en comptes de les 18 habituals. Inclou un quadern de dibuixos dels assassinats Cabu, Wolinski, Charb, Tignous i Honoré i tribunes de la ministra de Cultura, Fleur Pellerin, les actrius Juliette Binoche, Isabelle Adjani i Charlotte Gainsbourg, intel·lectuals com la feminista Élisabeth Badinter, la bangladeshianaTaslima Nasreen, el nord-americà Russel Banks i el músic Ibrahim Maalouf.