El Madrid es queda curt a València

El dia que menys falta li feia, el Madrid es va quedar curt. Va marxar de València amb un punt de frustració després d'un partit en què va tenir control, períodes de bon joc, molt coratge, actitud i una mica d'infortuni arbitral. En un enfrontament mascle, excepte en els dos trams finals de cada període, va tenir al València més aviat refugiat, fins i tot quan es va quedar amb deu per l'expulsió de Kovacic. En un tancament vibrant, Negredo l’hauria pogut condemnar, però fins i tot amb deu Bale i CR van tenir el final triomfal a un pas. A Mestalla, el Madrid va tenir poques coses a retreure's, tret que va afluixar en l’acabament del primer acte. El València encara no està cohesionat, ha de perfilar què vol ser. Es va faixar, va tenir més intensitat que soltesa, però va contribuir a un enfrontament de nivell.

A la recerca del sant equilibri, Benítez és conscient que el forat el té al mig, la zona en què gravita el joc. Per aquí han transitat Casemiro, Isco, James, Lucas, Kovacic, Modric, Kroos... Aquesta vegada, a la sínia hi van pujar els tres últims. Kovacic va passar al davant de James, més llançat a l'asfalt que a la gespa, i a Isco, que avui compta poc per al míster.

I va ser precisament Kovacic qui va simbolitzar la primera mitja hora dels visitants: un equip ordenat i més laboriós que de costum. Sense l'enginy d’Isco i James, això és el que va ser el croat fins que es va passar de frenada i va ser expulsat, un futbolista metòdic i esforçat. Suficient perquè el Madrid tingués el mandat del partit. Amb el València sotmès, corre que corre sense caçar la pilota, els de Benítez van trobar el seu jugador insígnia, un fantàstic Benzema, artista amb la pilota, coratjós sense tenir-la i sempre una solució per a tots. Sobre Benzema pivotava el Madrid fins que el francès va posar el colofó a una jugada de museu. Va ser més que un golàs, més aviat un do de pit només a l'abast de tres genis. Benzema va batallar per la pilota, va connectar amb Bale, que es va treure de la cistell un cop de taló per Cristiano amb els ulls a la coroneta. El portuguès, just al balcó de l'àrea, va ser Laudrup i va fer la passada del borni a Benzema, que va ajustar la rematada al racó dret de Domenech. Els tres es van merèixer els mocadors del públic.

El València del novell Gary Neville va trigar a espavilar-se en desavantatge. L'anglès va voler bloquejar el Madrid amb cinc migcampistes, més preocupat de provocar un curtcircuit al rival que d'anar a l'assalt. Impossible quan a l'àrea de Navas només es feia lloc Paco Alcàsser. És cert que el Madrid va tenir més discurs amb la pilota que ocasions de gol, però els locals amb prou feines van tenir dictat ofensiu excepte en algunes jugades per l'aire, com un cop de cap de Parejo i un altre de Cancelo. Fins que André Gomes va deixar anar les corretges als seus i amb un parell d'aventures va empènyer els valencianistes. Amb la corneta del portuguès, va arribar l'empat. Pepe li va passar per sobre de mala manera en una incursió cap a Navas. Uns segons abans, Bale, amb tota justícia, havia reclamat un penal d’Orbán. En aquesta ocasió, al Madrid li va sortir creu. Parejo va encertar el llançament i el Madrid se’n va anar al descans amb la sensació d'haver donat vida a l’adversari. No són poques les vegades que el Madrid perd el fil en fases del joc.

Alcàsser anul·la el gol de Bale

El partit requeria una altra marxa més i els de Benítez ho van entendre, més ofensius després del descans, i sempre amb Benzema al capdavant. Ben unit per Kroos, l'equip va trobar Marcelo com a ventilador, i Modric i Bale es van afegir a la causa. No tant CR. D'un Madrid manaire a un Madrid a l’alça. Al València li costava moltíssim connectar Alcàsser amb la seva columna de mitjos i volants. Els de Neville estaven més preocupats per la seva esquena que per donar la tabarra als defenses madridistes. Un conjunt massa contingut.

En el millor moment del Madrid. CR va demandar un penal per empenta d’Abdenour, un flam tota la nit. El portuguès tenia molts menys motius per a la protesta dels que havia tingut Bale davant Orbán, però en aquests temps arbitrals tan confusos qualsevol cosa podria haver passat. El que va succeir va ser que en un moment Kovacic es va passar d'impetuós i va donar un cop espectacular a Cancelo. Targeta vermella, sentència justa. Quedaven més de vint minuts, però el Madrid no es va arronsar, ni tampoc es va animar el València, que va seguir a la seva. Bale, amb un gran cop de cap, va certificar l'ambició visitant. Però altre cop el va frustrar un episodi immediat, aquesta vegada l'empat d'Alcàsser en la seva primera oportunitat de la nit. Un desencís per al Madrid, que a Mestalla, amb un final trepidant, es mereixia més. No va ser una meravella, però sí un equip més rodó.