En Marea dóna suport a la consulta a Catalunya que demana Podem

En Marea, la coalició entre Podem, Esquerra Unida i els nacionalistes d'Anova que s'ha convertit en la segona força a Galícia i asseurà al Congrés sis diputats, reclama al seu programa electoral un procés constituent que inclogui el "reconeixement de les diferents nacions" que formen Espanya i el dret a decidir "en règim d'autodeterminació". Amb aquesta proposta damunt de la taula i quan l'aliança encara no ha constituït els seus òrgans de direcció ni ha detallat les seves prioritats en les negociacions de pactes que s'obren després del 20-D, fonts d’En Marea admeten que les condicions que el líder de Podem, Pablo Iglesias, estableix per a un hipotètic acord amb el PSOE són coherents amb el seu ideari, inclosa la convocatòria a Catalunya d'una consulta sobre la independència.

La confluència de forces polítiques que ha donat lloc a En Marea és singular per a la resta d'Espanya. Dos dels sis parlamentaris triats a les urnes diumenge passat ­Alexandra Fernández i Miguel Anxo Fernán Vello– militen a Anova, el partit fundat per l'històric nacionalista Xosé Manuel Beiras quan va deixar el BNG, i una altra de les diputades és la líder d’Esquerra Unida (EU), Yolanda Díaz. Aquesta convivència entre el nacionalisme gallec i l'esquerra federal no és, no obstant això, nova a Galícia, ja que els dos espais ideològics formen part al Parlament gallec de la coalició Alternativa Gallega d’Esquerra, una candidatura nascuda per a les eleccions gallegues del 2012 i en les quals va obtenir nou escons. Al programa d’En Marea es considera fonamental per a la regeneració democràtica d'Espanya el reconeixement de les "diferents nacions" i la introducció de la "riquesa i pluralitat lingüístiques" en les institucions.

L'aliança entre els nacionalistes de Beiras, defensor d'impulsar un procés constituent que resolgui la relació entre les "quatre nacions" de l’Estat [Galícia, Euskadi, Catalunya i Espanya], amb l'esquerra rupturista de Díaz ha propiciat que el discurs d’Esquerra Unida a Galícia hagi aguditzat les seves reivindicacions sobiranistes. Díaz sempre ha defensat que la seva defensa del dret d'autodeterminació de Galícia no li suposa friccions amb la direcció federal del partit. El 2013, amb motiu del Dia de la Pàtria Gallega, EU va subscriure amb Anova el manifest titulat Un pas adiante, Galiza (Un pas endavant, Galícia), en què es reiterava aquesta reclamació i s'enaltia la unió entre la “tradició d'esquerra i dels processos d'alliberament nacional” de Galícia.