Resultats del 20-D | Esquerra Unida resisteix, tot i que cau

Unitat Popular-Esquerra Unida ha aconseguit consumar la resistència numantina a l'embat dels emergents i especialment de Podem, segons les enquestes a peu d'urna, que li atorguen una forquilla de 3-4 escons. El resultat és, no obstant això, tan ajustat que deixa la coalició sense grup parlamentari propi, a costa d'una interpretació flexible del Reglament del Congrés, que exigeix un mínim de 5 diputats. Una derrota dolça per a la federació d'esquerres, que en sobreviure podrà intentar recompondre's en el futur.

L'escenari era especialment complex per a Esquerra Unida, una formació que disputava el seu espai polític amb una força, Podem, que van fundar alguns dels seus antics assessors —Pablo Iglesias i Íñigo Errejón— i amb qui va haver de diferenciar-se in extremis després d'haver intentat arribar a un acord per concórrer conjuntament a les eleccions. En aquest context tan advers, aconseguir tres o quatre diputats —si es confirmen les enquestes—i entorn d'un 4% del vot pot considerar-se com “salvar els mobles”, entenen en la direcció, tot i que no compleixen el seu objectiu: aconseguir un grup parlamentari propi amb el qual evitin quedar diluïts al Parlament més fragmentat.

En la coalició ja havien assumit que el resultat seria “modest” i molt llunyà als 11 diputats (6,92%) i 1.680.810 vots que van obtenir el 2011. De tercera força nacional han passat a ser la cinquena, en el millor dels casos. Si es confirma aquest resultat, seria el segon pitjor de la història de la federació d'esquerres. Des de la seva fundació com a Esquerra Unida, el 1986, va tocar fons el 2008, amb Gaspar Llamazares com a candidat i coordinador, quan va obtenir només dos escons i un 3,77% de vot.

La lectura dels resultats de la coalició en aquestes eleccions té, en tot cas, matisos importants: IU concorre amb Podem i altres forces en dues comunitats, Catalunya i Galícia, per la qual cosa no pot comptar amb aquests vots i aquests escons en el seu còmput total. No és una circumstància menor, ja que fins a 280.152 dels seus vots el 2011 els va aconseguir a Catalunya (amb ICV, amb qui llavors anaven en coalició) i fins a 67.751 a Galícia. A Catalunya van obtenir tres escons, encara que a Galícia cap. En aquests comicis, fins a tres dels diputats d'aquestes dues coalicions, segons les enquestes, pertanyerien a IU.

L'organització va arribar amb ànim a aquesta cita electoral, després d'una campanya “heroica” que va superar les seves expectatives, amb molta afluència als mítings i amb una forta presència en xarxes socials. L'etiqueta #garzoners, de suport al candidat, ha estat trending topic (tema més comentat) global a la xarxa social Twitter, aquest diumenge. Malgrat les “travetes”, en referència a l'exclusió del seu candidat, Alberto Garzón, dels debats electorals, a IU estaven satisfets per haver aconseguit “trencar el guió escrit per a quatre” i haver aconseguit fer arribar el seu missatge. Garzón, el candidat a la presidència del Govern més jove de tots (30 anys) ha generat un fenomen de simpatia que, unit a una bona campanya, ha evitat que el partit hagi estat eclipsat totalment pel tsunami del canvi.

IU queda a costa de la interpretació que vulgui fer la Mesa del Congrés del Reglament de la Cambra baixa. Literalment la norma diu que per formar grup propi cal obtenir almenys un 5% dels vots i cinc diputats. Però el dret parlamentari és flexible, i hi ha precedents de grups formats amb una interpretació àmplia, a través de préstecs temporals de diputats. El 2008, amb només dos escons, van poder formar una coalició tècnica amb Esquerra Republicana, i aconseguir un grup parlamentari amb dos portaveus.

El resultat, la supervivència, permet al partit afrontar a partir d'aquests comicis una reflexió sobre el seu futur. El mateix candidat advoca per obrir el debat sobre quin paper vol exercir la formació en la nova etapa política, i sobretot en relació amb Podem, amb qui part de l'organització ha consolidat aliances. Garzón ho anomena “repensar l'esquerra” i passa, entre altres coses, per decidir on porten una formació amb un percentatge de vot que s'ha consolidat com a minoritari.