El Barça conquereix el Mundial de Clubs

El Barça és el millor equip del món. Així ho diu el seu futbol i el seu any, pletòric pel que fa a títols perquè ha aixecat cinc copes de sis possibles. L'última ha estat el Mundial de Clubs i davant el River Plate, un equip amb més grapa que ganxo, ferotge sense la pilota però xai amb la pilota entre els peus. Poca cosa per a un trident que no té remei i que tant li fa  sortir d'una lesió (Neymar) com acabar d'expulsar una pedra (Messi); quan es posen a jugar no hi ha qui els aturi i les seves actuacions daurades ja formen part de la bella història del joc perquè així també ho diuen els llorers obtinguts.

De cames llargues i tacs vistosos, els jugadors del River no han tingut manies. Es tractava que el Barça no manufacturés futbol i per aquest motiu s'han obstinat a restar qualsevol tipus de continuïtat al duel amb puntades de peu, desequilibris amb el cos i el que calgués. Així ho ha aclarit Kranevitter a Messi a la primera pilota que ha tocat i així ho ha ratificat Ponzio sobre Iniesta segons després. O el rival o la pilota, però mai tots dos. Era tal la intensitat de l'equip de Gallardo, l'assetjament a cada racó del tauler, que els jugadors blaugrana amb prou feines gaudien d'unes quantes dècimes de segon per pensar, les mateixes que per actuar. Si bé repetien els gestos de qualitat tècnica —barret d'Iniesta, esperó de Neymar, finta sense pilota d'Alba, autopassada de Messi…—, anaven massa exigits i en els metres finals la pilota ja no arribava amb precisió, rèmora que negava la inspiració dels metres finals. O gairebé, perquè a Messi no el tomba ni una pedra ni ningú, que per alguna cosa és el millor.

Valent, Gallardo ha situat la línia de pressió alta perquè la saga blaugrana errés en el lliurament o es desprengués de la pilota. Però això no entra als plans del Barça, ja ni tan sols amb Luis Enrique. De Mascherano a Piqué i d'aquí a les bandes perquè Busquets baixés i es tornés a començar. No hi havia pressa i tampoc errors, més enllà d'un de Rakitic en una passada cap enrere que Mora ha aprofitat per provar Bravo —ha jugat contra pronòstic perquè Ter Stegen ha estat el que ha portat l'equip a aquesta competició—, que ha tallat sense complicacions com també aquest altre d'Alario.

L'equip argentí ha fet de de la pilleria un art perquè qualsevol falta o córner era l'escenari ideal per a la protesta generalitzada o per a una petita picabaralla. “Pongan huevos, vamos River Plate, ponagn huevos!”, cantava pertinaç la marea milionària. I d'això no els n'ha faltat als seus jugadors, definitivament alimentats per una marea que s'ha prodigat sense parar. Valents, despitosos, bastants, els aficionats s'han lliurat a un exercici d'alè espectacular que ha ressonat al Nissan Stadium, també perquè no hi ha hagut més que una tímida rèplica de Barça, eren pocs els seguidors i en cap cas acompanyats pels japonesos. L'estadi era del River però la gespa i la pilota dels blaugrana.

A mesura que han anat passant els minuts, les cames dels argentins pesaven de tant córrer darrere de la pilota. I el cor, l'argument de Gallardo a la prèvia, ja no aconseguia lluitar contra els peus dels blaugrana. Sobretot de Messi, que posava el desequilibri a la zona calenta. Primer ha estat Iniesta el que l'ha validat amb una passada sobre el balcó de l'àrea; mitja volta i xut ajustat al pal i atrapat per un Barovero que ha arribat on no ho ha fet la imaginació de ningú. També ha bressolat una rematada d'Alves de volea després del centre de Neymar i de nou a Messi li ha tret la mà en el mateix lloc, després d'un llançament de falta enverinat. Però Leo es moria de ganes de marcar i a la tercera ha estat la bona. Ha estat després que Alves centrés al segon pal, on Neymar ha adormit la pilota amb el cap i l'ha col·locat cap enrere al 10, que ha controlat amb la dreta, li ha donat al braç mentre es tirava enrere i l'ha rematat caient amb l'esquerra. Gol i morfina al partit perquè River ja no ha fet pressió alta i sobretot perquè Luis Suárez, tan bon punt ha començat el segon acte, també ha sabut definir una gran passada de Busquets davant Barovero.

Amb la necessitat del River d'anar cap endavant, de marcar un gol que reparés el seu orgull ferit, s'ha creat el disbarat argentí. Els migcampistes ja no mantenien la posició, un dels dos centrals saltava i els jugadors de banda les veien venir sense tancar ni ajudar. I els espais són l'edèn del Barça, d'un trident universal que s'ajunta per separar els rivals. “Papa, a aquest el tinc controlat”, li va dir per telèfon uns dies abans Mercado quan li va mostrar la seva preocupació per Neymar. Però encara que l'11 ha entrat a la refrega com sol fer-ho, sempre provocador, també ha entrat de ple al partit i ha fet tot un descosit a la seva parella de ball per actuar de sortidor. Dos centres a Messi que no ha sabut finalitzar perquè l'ha tocat massa fluix i desviat, i un altre per a Suárez que, de cap, l'ha creuat per convertir-se amb cinc gols en el màxim golejador de la breu història del Mundial de Clubs juntament amb Leo. Era el final, el triomf del futbol, la victòria mundial.