Els comptes de l’ISIS: l’extorsió guanya terreny a la indústria del petroli
Els gihadistes estableixen al seu territori un entramat d'impostos i confiscacions als ciutadans que supleix els danys de l'ofensiva a les instal·lacions de petroli
El rebut, amb el número 102, té un segell de l'Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès) al centre. A la part superior esquerra apareix el nom "Departament de Recursos Naturals i Antiguitats de l'Estat Islàmic". Per sota, el signatari, Abu Sayyaf al-Iraqi, dóna fe que ha rebut 2.152.000 lliures sirianes (una mica més de 10.500 euros) com a percentatge —una mena de llicència— de la venda d'antiguitats a la província de Deir ez-Zor, a la franja oriental siriana. El nom del receptor apareix al full ratllat, probablement pel personal del Departament d'Estat nord-americà que va difondre el document al setembre.
Ho va fer uns mesos després de la mort en una operació especial del mateix Abu Sayyaf, considerat un alt comandament de l'ISIS en la gestió dels hidrocarburs. En el desplegament, els EUA van aconseguir documentació dels negocis d'aquest veterà gihadista, un botó de mostra de l'entramat de finançament del grup, centrat essencialment en l'explotació i espoli del territori, alguna cosa que el seu avui arxienemic en la batalla pel ceptre de la gihad global, Al-Qaida, mai va poder fer, ja que depenia de les donacions privades.
El passat mes d'octubre, els EUA van llançar l'Operació Tidal Wave II (en homenatge a una missió contra els nazis a la II Guerra Mundial) per atacar la indústria d'extracció i comerç de petroli —camions, instal·lacions i rutes de tràfic— a les zones controlades per l'ISIS, font de finançament vital per al califat d'Abubaker al-Bagdadi. I els resultats, sempre segons la versió de Washington, han estat bons: els gihadistes ja no tenen control sobre cap camp petrolífer a l'Iraq, mentre que des de Síria, el petroli brut serveix principalment a compradors de dins del territori i és molt poc el que aconsegueix travessar la frontera turca.
Segons xifres difoses pel Departament del Tresor nord-americà, l'explotació de petroli li ha pogut reportar a l'ISIS uns 500 milions de dòlars a l'any. Sigui pels èxits dels bombardejos o per errors de càlcul, el petroli brut no és ja la mina d'or d'abans. L'analista Aymenn Jawada al-Tamimi, expert en intel·ligència i gihadisme, ha difós documents de la comptabilitat de l'ISIS de la província de Deir ez-Zor, rica en hidrocarburs, recollits entre finals del 2014 i principis del 2015. Segons els seus comptes, l'explotació de petroli i gas suposa al voltant del 27,7% dels ingressos, per un 23,7% els impostos (extorsió) i un 3,9% la gestió de l'electricitat. La joia de la corona, amb un 44,7% de l'ingressat, se l'endú la confiscació de béns —de gent que fuig, de la venda sense permís d'alcohol, tabac o altres béns—. El 43,6% del que entra a les arques va a parar al pagament dels combatents.
Els comptes de l'ISIS porten Al-Tamimi a concloure que als pous de petroli d'aquesta província, molt representativa, l'ISIS podria obtenir al dia uns 66.433 dòlars, molt lluny de les xifres publicades i de les estimacions de les cancelleries. "Per un marge considerable", diu Al-Tamimi en un intercanvi de correus, "l'ISIS rep ja més ingressos de l'extorsió que de la indústria del petroli". El grup gihadista ha establert un entramat burocràtic al territori que controla entre el Tigris i l'Eufrates sota el qual qualsevol moviment, des de l'obertura d'una botiga, una clínica, fins a l'inici d'unes obres, un pàrquing o la venda d'antiguitats al mercat negre requereixen el pagament d'un impost. I això és més difícil de bombardejar.
"Està prohibit per a qualsevol germà [membre] de l'Estat Islàmic excavar antiguitats", diu un altre dels documents confiscats a Abu Sayyaf, "o donar permís a algú per fer-ho tret que rebi el segell del Departament de Recursos Naturals i Antiguitats de l'Estat Islàmic". Qui "desobeeixi", diu el comunicat obtingut per les forces especials nord-americanes, "estarà subjecte a sanció d'acord amb els tribunals de la xaria [llei islàmica]".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.