De vots a escons

Com és possible que una diferència de menys de dos punts de vot estimat entre el PSOE i Podem (21% i 19,1%) doni com a resultat una diferència de 30 escons (90 i 60)?

L'explicació es troba en el nostre sistema electoral vigent, que atorga a la província el rang de circumscripció electoral. Les eleccions generals són, en realitat, el resultat de 50 eleccions parcials, cosa que té com a conseqüència una proporcionalitat asimètrica: mentre que el repartiment d'escons a les províncies grans és pràcticament proporcional, a les mitjanes i petites, la distribució afavoreix el primer i el segon partit. En altres paraules, el sistema electoral atorga una prima al bipartidisme PP-PSOE a les circumscripcions mitjanes i petites, per tant, els tercers partits es troben amb un obstacle. La prima defineix la diferència entre els diputats que obtindrien tots els partits si el sistema electoral fos estrictament proporcional i els que realment obtenen.

Aquesta prima o avantatge d'escons no és nou, sinó que ha estat històricament decisiu. El 1977 i el 1979 va concedir a UCD res menys que un plus de 45 i 46 diputats, respectivament. El PSOE el 1989 i el PP el 2000 i el 2011 van obtenir 35 i 27 escons més respectivament com a resultat de l'efecte de prima. Aquest guany no només es dirigeix a la primera força política, sinó també a la segona, cosa que ha donat encara més força al bipartidisme. El 2004 i el 2008, per exemple, la segona posició del PP va donar lloc a una prima de 16 i 15 diputats en cada elecció.

Ara bé, en sentit contrari, també hi ha un efecte de penalització. Si el primer i el segon partit s'han vist sempre beneficiats per aquest model, el tercer i el quart n’han sortit sempre seriosament perjudicats. La mateixa AP de Manuel Fraga va patit en la seva qualitat de quarta força el 1977 i el 1979 una penalització de 15 i 12 diputats, una xifra semblant a la del PCE (13 i 15) els mateixos anys.

Però més enllà del repàs històric, les properes eleccions del 20 de desembre ens obliguen a preguntar-nos per la magnitud d'aquest avantatge d'escons quan el model ja no és bipartidista si no que és multipartidista. Tot sembla indicar que, si hi ha els resultats estimats per Metroscopia en aquest segon sondeig, la prima es mantindrà entre els 15 i els 20 diputats per al PP i el PSOE i, encara que en menys quantitat, la penalització a tercers partits com Podem i Ciutadans seguirà vigent. La millor o pitjor distribució del vot arreu del territori seguirà sent clau. Podem sembla que en serà el principal perjudicat, ja que els seus feus probables de vots es trobaran en les grans circumscripcions i pagarà un alt preu per tenir menys presència en les petites. D’altra banda, la lleugera millor penetració de Ciutadans a les províncies menys grans, neutralitza una mica la penalització com a tercera i quarta força.

En definitiva, construït per incentivar el bipartidisme, el sistema electoral espanyol vigent sembla que haurà de repensar-se i, com a mínim, situar-se a l'altura del model multipartidista que es preveu: estar a l'altura del nou temps.