Neymar inclina l’atac del Barça

Durant els dos mesos d'absència de Messi, l'equip es va bolcar cap a l'esquerra perquè Neymar, amb la seva inesperada finta, el seu abrasador esprint i la seva rematada oportuna va aportar el desequilibri per la banda. “Està a un nivell superior, sabem que si li passem la pilota en curt o en llarg pot trencar el seu marcador”, expliquen des del vestidor; “si està inspirat, no hi ha qui el pari”. I no hi ha hagut cap lateral dret que l'hagi caçat últimament, ni Gaspar ni Danilo ni Maicon ni Elustondo, tampoc Vezo ahir. Així, la inèrcia de l'equip és recolzar-se en l'11, estratègia en la qual va participar Messi, intel·ligent al camp i futbolista camaleònic, perquè reconverteix la seva posició cada partit i cada temporada.

A l'inici del curs, el Barça utilitzava Messi com a palanca de l'atac. Era a la dreta on es fabricava el futbol; era el 10 el base que organitzava les ofensives. Ara, però, i gràcies al gran moment de Neymar, les jugades es creen per l'esquerra. Com davant el València, en què el brasiler va ballar amb la pilota per desmuntar Vezo, un central reconvertit a lateral que no les va veure per enlloc.

El discurs de Neymar amb la pilota va crear un efecte dòmino en el Barça. Sobretot en les contres. Sortia Mascherano –perquè Piqué es va encarregar d'Alcácer–, que la passava ràpidament a Iniesta, de nou entonat amb la pilota entre els peus, i d'aquí cap a la banda. Si Iniesta no rebia, era Messi qui conduïa la pilota i feia eslàloms o, simplement, feia de pont amb el brasiler. I Suárez ocupava la zona dreta, gairebé sempre el segon pal. La jugada es va repetir en més d'una ocasió. De Leo a Ney i centre al punt de penal que el 10 va xutar alt. En una altra d'aquestes, Neymar va deixar plantat Vezo amb una de les seves arrencades i va fer la passada enrere, de nou per a un Messi que va xutar amb la dreta a col·locar quan la rematada exigia que ho fes a trencar. En una altra, va ser el brasiler qui va decidir xutar-la tal com venia amb l'interior del peu i la pilota va anar a parar a la segona graderia. De manera que amb el peu torçat a l'hora de definir, va tornar a posar centres a l'àrea, a un Luis Suárez que va provar la volea però, evidentment, l'esfèrica se'n va anar a les boires. Els jugadors blaugrana arribaven a la porteria però no al gol, causa principal de l'empat final.

Els moviments ofensius del Barça, en qualsevol cas, no van deixar gaire espai per a Rakitic, que només va aparèixer quan l'equip atacava en estàtic i davant el rival tancat enrere, ja que Messi ocupava la seva parcel·la. Però a Rakitic, generós, això no el preocupava perquè va ajudar tant com va poder en atac i es va multiplicar en defensa.

Messi troba el seu lloc

Amb l'equip inclinat a l'esquerra, la sorpresa per la dreta la buscava Alves, que, efervescent com està en les últimes jornades, en què assisteix i fins i tot marca, tractava d'aprofitar el buit que originava el moviment de Messi. Aquest, fins i tot, es va dedicar a jugar d'extrem per ajuntar-se amb Neymar i també amb Suárez. I en una d'aquestes, va anar Alves qui la va enviar al 9 (d'extrem dret), que va fer una paret amb Leo per plantar-se davant Jaume. En aquesta ocasió, la rematada va ser precisa i va acabar en gol. Hi havia un defensa i mig pendent de Neymar, que ni tan sols va participar en la jugada, un altre i mig de Messi i un més de Suárez. Un gol, que haurien pogut ser més, perquè Neymar, amb una gran ziga-zaga, es va desfer de tres rivals però no va engaltar el xut. Una feina que sí que va completar Santi Mina i que se li va resistir en l'últim sospir a Messi, de nou en posicions d'extrem.

El Barça es va inclinar ahir cap a l'esquerra i un altre partit podria fer-ho cap a la dreta. Neymar i Messi trenquen qualsevol i Suárez, tot un Carpanta de l'àrea, caça les jugades.