El BCE amplia el programa d’estímuls i torna a abaixar tipus

Hi va haver un temps en què els banquers centrals presumien de ser avorrits i, especialment a Europa, tenien terminantment prohibits dos assumptes: comprar deute públic i rebaixar els tipus d'interès per sota de la barrera del 0%. El llegat dels anys bàrbars de la Gran Recessió ha fet saltar per l'aire l'avorriment i les prohibicions. El BCE ha anunciat a Frankfurt una nova rebaixa dels tipus d'interès, dins d'un menú de política monetària més ampli que ha posat damunt la taula el seu president, Mario Draghi, i que inclou una ampliació del programa multimilionari de compres d'actius. Draghi ha tornat a parlar d'una versió tunejada del quantitative easing europeu (un QE2 en tota regla) que, sumat als tipus d'interès negatius, persegueix activar l'anèmica recuperació europea i superar els riscos de deflació.

L'institut emissor ha ampliat el seu programa de compra de deute als bons emesos per entitats locals i regionals. Fins ara, l'expansió quantitativa només abastava el paper emès pels Estats de l'eurozona i, marginalment, l'emès per empreses. Draghi també augmenta la durada del QE fins al març del 2017. Fins ara, la data de caducitat del pla era el setembre del 2016. Aquesta ampliació, tant en actius susceptibles de ser comprats com en durada, queda lluny no obstant això de les expectatives de molts analistes, que predeien un augment de la grandària del programa de compra de deute fins als 75.000 milions, davant dels 60.000 actuals. Aquí no hi ha variació.

El BCE acaba de rebaixar també al -0,3% el tipus d'interès de la facilitat de dipòsit: cobrarà encara més als bancs per deixar ociós els diners a la finestreta de Frankfurt. Ja fa un any i mig, Draghi va rebaixar els tipus oficials a la zona 0% i va imposar una taxa de dipòsit negativa del -0,1%. Tres mesos després, quan va deixar clar que malgrat que Alemanya s'embarcaria en les compres de deute públic, va tornar a retallar la facilitat de dipòsit i la va situar en el -0,2%: en aquest moment va dir que ja no tocaria més el preu del diner. Ara trenca la seva promesa i inclou uns tipus d'interès encara més negatius en el paquet del QE2 per diversos motius. No obstant això el descens és inferior del que esperaven els mercats, que cauen amb força després d'escoltar Draghi.

Un: la recuperació anunciada no acaba d'arribar, amb seriosos riscos geopolítics i greus problemes en els emergents, i aquestes dues mesures posaran més fàcils les coses. Dos: la inflació, l'únic i sacrosant mandat del BCE, continua molt lluny del seu objectiu. Tres: l'Eurobanc vol que els bancs obrin l'aixeta del préstec, i els tipus negatius en la facilitat de dipòsit són un incentiu més per fer-ho. I sobretot quatre: els tipus negatius arriben alhora que la primera pujada de tipus des del 2006 als Estats Units, i això tirarà a la baixa encara més l'euro. El BCE considera que la depreciació de la moneda única, a més de facilitar la recuperació (abarateix les exportacions), permet una millor transmissió de la seva política monetària: suposa un lleuger augment de la inflació (encareix les importacions, entre les quals de petroli i altres matèries primeres).

Diversos països europeus ja han portat l'experiment dels tipus negatius molt més lluny que el BCE, precisament per provocar devaluacions. Dinamarca i Suïssa el tenen en el -0,75%. Suècia, en el -1,1%. Els analistes creuen que la mesura del BCE obligarà aquests i altres bancs centrals a reaccionar, i pot provocar distorsions al mercat de divises. Alhora, amb aquest moviment Draghi es dóna més marge al programa de compra d'actius: el deute públic europeu cotitza a tipus d'interès negatius, i el BCE no pot comprar actius amb tipus per sota del de la seva facilitat de dipòsits. En rebaixar aquest marcador, pot comprar més bons.

Els tipus d'interès “són la mesura de la nostra inquietud”, deia l'inevitable John M. Keynes. És molt possible que Draghi deixi la porta oberta a rebaixes posteriors: la intranquil·litat del BCE es fa cada vegada més palpable, davant la incapacitat de la resta de les institucions europees per seguir la línia del BCE i dissenyar un mix de política econòmica adequat per treure Europa d'aquest enrenou. Els Estats Units estan a prop de la plena ocupació i van tornar al nivell del PIB precrisi fa un lustre: a la UE l'atur supera el 10% de mitjana (el doble que als EUA, amb pics del 20% a Grècia i Espanya) i el PIB segueix per sota del nivell previ a la fallida de Lehman Brothers. Amb Europa empatxada de deutes, l'atur tan elevat, la banca encara molt perjudicada, la inflació al 0% i l'economia sense acabar de sortir de les roques de la crisi, Draghi sap que la Gran Recessió encara trigarà a marxar. I actua en conseqüència: més fusta pel flanc de la política monetària, a la vista que la política fiscal encara queda lluny, fins i tot per als països amb marge per utilitzar-la: Alemanya.