_
_
_
_

La crisi duplica la xifra de discapacitats a l’atur

El col·lectiu només representa un 0,47% dels contractes signats el 2014 tot i les ajudes

La Margarita i el Jordi van treballar en un CET fins que els va contractar Parcs i Jardins.
La Margarita i el Jordi van treballar en un CET fins que els va contractar Parcs i Jardins.CRISTÓBAL CASTRO

La crisi ha disparat un 165% el nombre d'aturats amb discapacitat registrats a les oficines d'ocupació catalanes, que l'any passat van arribar als 10.635. La reculada de l'economia ha afectat el conjunt de la població a Catalunya, on el nombre d'aturats ha crescut un 77% des del 2008 i encara no aconsegueix situar-se per sota del mig milió de persones. Però aquesta sagnia es va frenar l'any passat, una tendència que no s'ha reflectit en el col·lectiu de discapacitats, segons un informe presentat aquest dijous per la UGT.

El sindicat ha denunciat en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat la situació laboral "especialment vulnerable" del col·lectiu: més de la meitat dels aturats són dones, de més de 45 i fa més de dos anys que busquen feina. A això se suma el fet que sis de cada 10 contractes signats per persones amb alguna minusvalidesa tenen un home com a beneficiari.

Les polítiques que busquen incentivar l'ocupació entre els discapacitats sembla que no són efectives: els 11.354 contractes que van signar el 2014 van representar tot just un 0,47% del total de la contractació. I això que el 96% va beneficiar-se de les ajudes que ofereix l'Administració als qui donen feina a persones amb minusvalideses que igualen o superen el 33%.

El treball protegit es torna crònic

Els intents de fomentar l'ocupació en el col·lectiu es concentren en la bonificació de les quotes de la Seguretat Social i el suport als centres especials de treball (CET), entitats que estan obligades a tenir una plantilla en la qual almenys el 70% dels treballadors siguin discapacitats. Unes mesures que "no només no estan permetent la incorporació" laboral d'aquestes persones, sinó que se centren a "facilitar la inserció en el treball protegit, deixant de ser una forma de trànsit cap a l'ocupació i passant a ser l'única", segons lamenta l'informe.

Set de cada 10 contractes van ser a càrrec de CET. Aquests centres es van pensar per introduir al mercat laboral les persones amb més dificultats, perquè adquireixin experiència i s'acostumin a la feina. Fins que una empresa ordinària els ofereixi un lloc de treball, una cosa que no passa en els últims anys. La UGT assegura que la taxa de transició es troba entre l'1% i el 5% segons alguns estudis, de manera que els CET han esdevingut "l'única oportunitat laboral" del col·lectiu. I tot malgrat que a Catalunya hi ha 10.728 companyies que per llei han de reservar un 2% dels llocs de la seva plantilla a treballadors discapacitats. Una obligació que no controla ningú.

El cas de Parcs i Jardins

Parcs i Jardins és una de les poques empreses que no només compleix la quota, sinó que la supera: el 8% de la seva plantilla són discapacitats i la gran majoria ja havia treballat per a l'entitat a través d'un CET. Com Margarita Buendía i Jordi Virella, de 49 i 48 anys, que van ser contractats pel CET Barna Verd durant dues dècades fins que van aconseguir aprovar les oposicions per ser operaris a Parcs i Jardins.

"Fa un any que em vaig independitzar. La meva mare no ho veia, però viure sol sempre havia estat un somni per a mi", comenta Villena, que té un 33% de discapacitat psíquica. Ha pujat dues categories des que va ingressar a la plantilla i guanya prou per mantenir-se i convidar la seva parella cada vegada que surten junts. "Ella guanya menys perquè treballa en un CET", explica.

Per Buendía, amb un grau de discapacitat psíquica del 48%, ingressar a la plantilla de Parcs i Jardins li ha suposat guanyar una qualitat de vida que d'una altra manera no tindria. Si no treballés, dependria de la pensió de viduïtat de la seva mare, que amb prou feines supera els 300 euros al mes. En canvi, és ella qui aporta la majoria d'ingressos a casa i des de fa pocs anys té una jornada reduïda per poder cuidar la seva mare, que està malalta. "Al CET les jornades de feina eren més dures i tenia horari partit. Ara no haig de treballar ni els festius ni els caps de setmana", assegura.

Una política d'integració exemplar que el comitè d'empresa de Parcs i Jardins tem que es perdi ara que la llei permet complir les quotes de discapacitats amb la contractació de serveis a CET.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_