‘La bèstia i el sobirà’, millor exposició de l’any a Alemanya

La poderosa secció alemanya de l'Associació Internacional de Crítics d'Art (AICA), fundada el 1948, ha atorgat el premi a la millor exposició de l'any a La bèstia i el sobirà, coproduïda pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) i el Württembergischer Kunstverein de Stuttgart (WKV). En la seva estrena barcelonina, la mostra va desfermar una tempesta mediàtica a causa de les desencertades decisions que l'anterior director Bartomeu Marí va prendre respecte a una obra d'Ines Doujak sobre el colonialisme, que feia al·lusió a l'exrei Joan Carles I. La polèmica, que es va carregar la cúpula directiva del Macba, va concentrar tota l'atenció, i va deixar en segon terme la importància i el valor del plantejament conceptual dels comissaris Valentín Roma i Paul B. Preciado, que llavors eren caps de departament del Macba i Iris Dressler i Hans D. Christ, directors del WKV. Després de la seva presentació a Stuttgart, acompanyada d'un intens programa d'activitats (cancel·lat a Barcelona), l'exposició ha pogut desplegar tot el seu potencial, la qual cosa l'ha portat a rebre aquest reconeixement.

A Alemanya l'AICA atorga tres guardons (Museu de l'Any, Exposició Especial i Exposició de l'Any), votats per la totalitat dels membres, uns 200 crítics. Excloent el guardó de l'any passat a la mostra sobre Pierre Huyghe, un artista relativament jove, el premi acostuma a recaure en projectes monogràfics d'artistes mítics, com Polke, Warhol, Bacon i Cézanne. “Que hagin atorgat un premi tan significatiu simbòlicament a una exposició com La bèstia i el sobirà, on es combinen artistes sense trajectòria internacional amb d'altres que sí que en tenen i es presenten obres amb un to absolutament frontal, gens esteticista o mercantilitzat, és molt poc habitual i ens ha sorprès a tots”, assegura Valentín Roma, alleujat que ja no es parli de la polèmica, sinó de l'enfocament de la mostra que explora la definició occidental de sobirania política i el modern Estat nació des de les pràctiques artístiques contemporànies. “A més, aquest premi ratifica un aspecte que Preciado i jo teníem com a objectiu innegociable: ficar el Macba en un nou circuit de relacions internacionals fortes, començant pel lloc per antonomàsia que és Alemanya, incorporant no els artistes històrics ja legitimats dels setanta, sinó els que se l'estan jugant ara mateix, artistes catalans i espanyols fora dels temes habituals i els cànons, que encara sense la validació del mercat podem portar a qualsevol lloc. Crec que és un èxit per als artistes que han participat en el projecte, que d'aquesta manera veuen confirmades les seves obres”, indica Roma, citant entre els espanyols Efrén Álvarez, Julia Montilla, Oier Etxeberria i Jorge Ribalta.

Mentrestant, l'exdirector del Macba Bartomeu Marí ha patit un altre revés. Després de les dimissions de tres membres del CIMAM, l'associació internacional de directors de museus, en desacord amb la seva presidència, Marí ha estat qüestionat també per la comunitat artística coreana, ja que és un dels tres finalistes candidats per dirigir el Museu d'Art Modern i Contemporani (MMCA) de Seül, el més important del país. La carta acompanyada per una petició de signatures, que ha rebut ja més de 600 adhesions, manifesta els seus dubtes sobre la capacitat de Marí de defensar els artistes i no només la institució, fent referència a la seva actuació al Macba. El Govern de Corea donarà a conèixer la decisió en els propers dies.