Així s’entrena un candidat per a un debat presidencial

“Un debat electoral és una posada en escena. Has de decidir quin personatge vols representar en aquesta dramatització. Pots ser el fort davant del feble, l'expert davant de l'inexpert… Al final, no guanya el que més en sap, sinó el que és capaç de representar bé el seu personatge”. Pocs a Espanya coneixen tant com Luis Arroyo la feina de preparació d'un candidat per a un debat presidencial. Aquest consultor polític ha estat al darrere dels debats de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero i assessora ara Pedro Sánchez, líder del PSOE. Una dedicació, la de preparador de candidats a la presidència, que ha desenvolupat també a Colòmbia, la República Dominicana, l'Argentina i Portugal. El debat electoral és una de les fites d'una campanya i pot resultar decisiu. Com a repte comunicatiu de la màxima exigència, es prepara al mil·límetre. “Encara que, com diria l'expresident nord-americà Bill Clinton, perquè hi hagi jazz sempre cal deixar una mica d'espai a la improvisació, a la naturalitat”, concedeix Arroyo. Fins i tot això s'entrena.

A hores d'ara, els aspirants a president que participen en el debat d'EL PAÍS del proper 30 de novembre a les 21.00 –Pedro Sánchez (PSOE), Albert Rivera (Ciutadans) i Pablo Iglesias (Podem)– fa setmanes que preparen la seva intervenció. El president del Govern espanyol i candidat del PP, Mariano Rajoy, ha declinat participar en aquest debat. Sortir vencedor de la contesa argumental és complir amb les tres dimensions del candidat, explica el consultor Arroyo: “Karl Rove, l'anomenat cervell de George Bush, deia que l'elector es fa tres preguntes, a les quals cal donar resposta positiva: És un líder fort? Puc confiar-hi? Es preocupa per la gent com jo?”.

La preparació comença amb una primera sessió en la qual es defineix el personatge, en funció dels adversaris. L'equip estudia les condicions del debat –la distribució del temps i les intervencions, fonamentalment– i quins són els blocs temàtics. A partir d'aquí comença el treball intel·lectual, de recerca de missatges i arguments, que es plasmen en les famoses fitxes –solen ser d'una quartilla, a l'estil de les que fan servir els opositors– amb raonaments breus, ràpids. “Amb prou feines de minut i mig, no tindràs més temps”, indica Arroyo. “En realitat, importa bastant poc el que digui l'altre”. Importa poc excepte quan ataca. Per això es preveuen les “desactivacions”.

Maneres de desactivar

“Són ràpides, no pots entretenir-te a estar tota l'estona desmentint”, afegeix. Els assessors analitzen els punts febles propis i preveuen els possibles atacs. Les desactivacions es plasmen en unes 15 fitxes com a molt, explica el preparador. “No són arguments específics, sinó genèrics. Per exemple, quan a Zapatero li van preguntar quant valia un cafè al programa Tengo una pregunta para usted el 2007, ell hauria d'haver recordat la fitxa 'ciutadà normal', que sí que havia treballat, però que no va fer servir. El contraargument era: em pregunta si sóc un ciutadà normal? No, sóc el president del Govern, i estic orgullós del meu país… Veus? Amb això, se n'hauria sortit, de la dificultat”.

Defensa i atac, perquè també es preparen les crítiques al contrari, tot i que dependrà de quin sigui el personatge escollit. Si és “el desafiador”, serà més incisiu. “De vegades convé fins i tot menysprear-lo, dependrà de l'estratègia”. Amb el material preparat, el candidat passa a la pràctica. S'acostumen a reproduir les condicions del debat: un plató, estar de peu o assegut…I un espàrring, que imita l'adversari. Normalment, es grava per analitzar-ho després.

Donar seguretat

“Hi ha, a més, una preparació psicològica del candidat. Els que ens dediquem a això tenim una part de coach i de psicòlegs. De vegades el candidat entra en depressió enmig de la campanya, això jo ho he viscut. Cal transmetre'ls seguretat. El que un polític domina és el debat, el que has d'aconseguir és abstreure'l del show”, explica Jorge Rábago, director de Telegènia del Partit Popular i preparador en tots els debats de candidats del PP des dels noranta. Com a assessor, també ha preparat presidents d'altres països, com el mexicà Vicente Fox o els colombians Álvaro Uribe i Andrés Pastrana.

El més important, segons el consultor del PP, és treballar el domini del mitjà audiovisual. El debat d'EL PAÍS, tot i que serà el primer debat digital de la democràcia, es retransmetrà en senyal de vídeo. “Rajoy és un personatge molt esperonat en els debats, sobretot en el parlamentari, on es troba còmode. On és menys fort, com qualsevol candidat, és a la televisió”. Aquest mitjà, explica, és “immensament visceral i epidèrmic. L'actitud psicològica incideix moltíssim en la transmissió de percepcions”. En l'aspecte formal, es busca crear les anomenades “imatges lingüístiques” (que es pugui imaginar el que ens estan explicant) i adaptar-se al “nou llenguatge polític, molt més col·loquial”.

El vestuari és una altra de les potes, i tampoc és menor. Pedro Sánchez ha revelat que no portarà corbata al debat d'EL PAÍS, però sí jaqueta. “La vestimenta forma part del missatge. Jo no recomanaria anar en cos de camisa. Tant Sánchez com Rivera són versàtils en aquest aspecte, els hem vist de maneres diferents. A Pablo Iglesias, però, només l'hem vist en camisa”, assenyala Daniel Rodríguez, director adjunt de l'Institut de Comunicació Empresarial.

Al final, per més feina prèvia que es faci, el directe és impredictible. “Un debat és com un combat de boxa, sense la violència, esclar. El normal és guanyar-lo per punts, i excepcionalment per KO”, apunta l'assessor del PP. “Pots preparar molt els ganxos o esquivar-los, però després cal boxejar sol. Jo sempre els dic: no oblidis mai que quan surtis estàs sol i ets tu qui ha de prendre les decisions”.