Vídeo: 80.000 persones canten ‘La marsellesa’ a l’Anglaterra-França

La marsellesa ha sonat amb accent anglès a l'estadi de Wembley i s'ha convertit en símbol d'unió contra la tirania del terror. Ha sonat just quatre dies després que ho fes a l'altre costat del canal de la Mànega, als passadissos de l'Estadi de França, entonada espontàniament pels aficionats francesos que abandonaven ordenadament les graderies intuint la tragèdia, però sense saber encara que el que els havia fet aixecar-se de les seves localitats era el que hores després es confirmaria com el pitjor atac terrorista de la història de França.

A Wembley ha sonat La marsellesa, entonada per la voluntariosa gola del Ray, castigada pel tabac i protegida per una bufanda amb els colors de la selecció anglesa. Un veí de Blackpool ha viatjat a Londres amb el Jack i el Hudson, el seu fill i el seu nebot petit, sense saber que els ulls del món estarien posats en el partit amistós entre la seva selecció i la de França, per al qual va comprar les entrades fa setmanes. “Per nosaltres ha estat una cosa surrealista”, explica el Ray. “No és la millor manera de fer història, però ens brinda l'oportunitat de demostrar que som més forts quan estem units”.

Ha sonat l'himne francès des de les goles de l'Emiliano i la Florencia, dos joves argentins que ronden la vintena que són de vacances a Anglaterra –ell, analista de sistemes, i ella, traductora–, que van voler saber què era veure el futbol a Europa i han acabat trobant-se davant “d'una experiència històrica de debò”. Sota el soroll dels helicòpters que sobrevolaven l'estadi abans del partit, l'Emiliano i la Florencia no negaven que han sentit una mica de por quan han rebut un correu electrònic de l'organització demanant-los que intentessin no portar motxilla al partit, ja que es pretenia obrir totes i cadascuna de les que portessin els 80.000 assistents que han omplert Wembley aquest dimarts a la nit.

Disparar a matar

Malgrat que els serveis d'intel·ligència van comunicar a la Federació Anglesa que no tenien dades que fessin sospitar d'un risc específic per al partit, s'han pres mesures addicionals per garantir la seguretat dels assistents. Es tracta de l'esdeveniment públic més icònic i visible que se celebra després dels atacs terroristes que van costar la vida a 129 persones a París divendres passat. Aquella nit, terroristes suïcides van detonar tres bombes als voltants de l'Estadi de França, on les seleccions francesa i alemanya disputaven un amistós. Scotland Yard ha desplegat policia armada als voltants de Wembley amb l'ordre de disparar a matar si es trobaven al davant d'un terrorista suïcida. S'ha demanat als assistents que anessin amb temps a l'estadi en previsió de les cues que han provocat els escorcolls als accessos.

Londres diu a París que està al seu costat, com sempre, disposada a recordar però també a continuar endavant amb la vida Boris Johnson, alcalde de la capital

“Els bàrbars atacs terroristes a París han consternat el món però també ens han unit en la nostra infrangible determinació de derrotar aquest mal”, ha declarat el primer ministre britànic, David Cameron, abans d'assistir al partit. “Aquesta nit a Wembley, els aficionats al futbol s'uniran per mostrar la seva solidaritat amb el poble francès. I llançaran un missatge clar: els terroristes mai guanyaran”. La mateixa federació francesa ha volgut continuar endavant amb el matx com a mostra de solidaritat amb les víctimes.

També el príncep Guillem hi ha assistit per reforçar un “poderós missatge de l'amistat i aliança del Regne Unit amb França, contra les persones que busquen dividir les societats”. I Boris Johnson, alcalde de la capital, ha anunciat que aniria a un partit amb el qual “Londres diu a París que està al seu costat, com sempre, disposada a recordar però també a continuar endavant amb la vida”.

Amb la selecció francesa ha viatjat el migcampista marsellès Lassana Diarra, que va perdre la seva cosina, Asta Diakité, en els atacs de París. I el davanter Antonie Griezmann, un altre dels 23 convocats pel seleccionador Didier Deschamps, la germana del qual era al Bataclan quan hi van irrompre els terroristes, però va aconseguir escapar amb vida. Cap dels dos ha volgut perdre's el partit.

Els experiments tàctics de Hodgson, el seleccionador anglès, de cara a l'Eurocopa de l'any que ve; la llista de lesions que l'ha obligat a convocar sis jugadors menors de 22 anys; els seus esforços per millorar la possessió de la pilota. Tot això ha passat a un segon pla en una nit en què el futbol, des del país on va néixer, ha volgut exhibir els valors que l'han convertit en un espectacle global.

Les paraules llibertat, i fraternitat rebien als assistents, escrites a la façana de Wembley amb llums dels colors de la bandera francesa –blau, blanc, vermell–. Els mateixos que il·luminaven l'icònic arc de l'estadi. El partit ha arrencat amb un minut de silenci i una ofrena floral a les víctimes. La lletra de La marsellesa s'ha mostrat a les pantalles gegants per ajudar els anglesos a anunciar que “el dia de la glòria ha arribat”.