_
_
_
_

La dona de l’espanyol mort: “El meu marit em va intentar protegir”

Ángela Reina narra en una carta com es van produir els fets a la sala Bataclan

Juan Alberto González, mort en l'atemptat de divendres a París.
Juan Alberto González, mort en l'atemptat de divendres a París.EFE

Ángela Reina, la dona de Juan Alberto González, l'espanyol que va morir divendres passat en l'assalt terrorista gihadista a la sala Bataclan, de París, narra en una carta com es van produir els fets i desmenteix altres versions que s'han publicat durant les últimes hores. El relat íntegre d'Ángela Reina, difós per dues de les seves amigues, de com van anar els fets, és el següent:

"Vaig sentir els trets i tots ens vam tirar a terra. Nosaltres estàvem pel centre de la sala, una mica a l'esquerra. Abans dels trets, el Juan Alberto estava davant meu, així que quan ens vam tirar a terra, el meu cap va quedar prop de les seves cames, i instintivament jo intentava tapar-me el cap.

En aquell moment no sabia on era ell, però estic segura que ell sí que sabia on era jo perquè va moure les cames perquè el meu cap quedés sota d'ell. Em va intentar protegir, n'estic segura. A més, al cap d'una estona, ell es va incorporar assegut i em va tocar, em va dir alguna cosa que no vaig poder entendre. Crec que va dir el meu nom, i el vaig veure com marejat, em vaig incorporar i em vaig arrossegar asseguda cap a ell, vaig intentar subjectar-lo entre els braços, vaig veure que hi havia sang i crec que vaig començar a cridar, això no ho recordo bé.

Más información
Identificats dos suïcides més de la matança gihadista de París
“Aquest dolor no es curarà perquè es causi més dolor”

A continuació, va tornar a haver-hi trets, així que vam tornar a estirar-nos a terra i em vaig quedar tombada al seu pit. Va haver-hi un moment que hi va haver gent que es va aixecar i va córrer, però el Juan Alberto no es podia moure, estava inconscient, així que no podíem anar-nos-en. Em vaig quedar amb ell fins que va arribar la policia i van dir que havíem de sortir. Quan els vaig dir que el meu marit no es podia moure, que no em contestava, em van dir una altra vegada que me n'havia d'anar a fora, que si no sortíem els serveis d'emergència no podien intervenir.

Ens van portar a fora, al carrer i a un pati, i no em van deixar tornar. Una noia, es deia Claire, em va dir que em tranquil·litzés, que ja el devien haver ficat a l'ambulància i que el devien estar curant i em va ajudar a rentar-me".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_