Molenbeek, ‘refugi’ gihadista a la UE

El desconegut canal de Brussel·les separa dos mons al mateix centre de la capital belga. D'una banda, un barri ple de vida i ple de petites cafeteries i cerveseries. De l'altra, el deprimit Molenbeek, bressol i refugi d'una bona part dels gihadistes a la Unió Europea. "Tenim el barri fora de control", ha declarat aquest diumenge en el seu compte de Twitter Jan Jambon, ministre de l’Interior del país, que ha assegurat a la premsa belga que l'encarregada del districte, la socialista Françoise Schepmans, ha demanat ajuda per "aclarir la situació" terrorista en aquesta zona d'àmplia majoria musulmana.

Amb els seus gairebé 6 quilòmetres quadrats al nord-oest de la capital belga, Molenbeek va ser divendres i dissabte un dels principals focus policials després dels sagnants atemptats de París (França), en què van perdre la vida 132 persones i més de 350 van resultar ferides, 90 de les quals, en estat crític. "És un barri molt tranquil", constata l’amo d'una fleca que no vol donar el nom. També les poques (i absolutament tapades de cap a peus) dones que passegen per les avingudes asseguren amb la boca petita que "no hi ha hagut mai cap problema" a la zona, xampurreja una d'elles en francès mentre espera l'autobús amb una amiga que diu que "només" parla àrab. Tan sols a Molenbeek hi ha 16 mesquites o centres de culte a l’islam, segons la xarxa social musulmana Masjidway.

En el carrer una mica més apartat de Dubois-Thorn , que recorre durant poc més d'un centenar de nombres paral·lel a les vies del tren, les autoritats belgues van detenir dissabte passat un jove sospitós d'haver col·laborat en els atemptats de París, encara que aquest diumenge ja són cinc els arrestats per presumpta col·laboració en els atacs, segons la Fiscalia. "És un barri de majoria musulmana, però això no vol dir que hi hagi terroristes", exclama Reda Caib, fart de l’"estigma" i el "racisme" que s'està germinant contra la seva comunitat últimament i especialment des dels atacs el gener del 2015 al setmanari satíric setmanal francès Charlie Hebdo, en què van ser assassinats 12 dibuixants i periodistes per ciutadans europeus radicalitzats que tornaven de fer la gihad (guerra santa) a Síria.

No opina el mateix el primer ministre belga, Charles Michel, en afirmar que "cada vegada [que hi ha un atemptat amb segell islamista] hi ha un vincle amb Molenbeek". I és que després de l'atemptat fallit de l'agost passat al Thalys, el tren d'alta velocitat que uneix Amsterdam amb París a través de Bèlgica, es va descobrir que l'atacant identificat com Aiub al-Khazani havia passat per Molenbeek, igual que els autors dels assassinats al Museu Jueu de Brussel·les el maig del 2014 i de l'anteriorment esmentat atemptat a Charlie Hebdo. Michel creu, per tant, que, a més, de prevenir, cal reprimir, segons recull la premsa local. Bèlgica calcula que té al seu territori uns 300 gihadistes retornats de Síria, segons dades del 2014.

Malgrat la normalitat aparent al barri, la Policia duu a terme una vigilància "extrema" –encara que discreta– a tots els veïns, declara Rachid Mrabti, comptable de 28 anys i pare de dos nadons, un dels quals, encara al ventre de la dona. "Qualsevol que tingui un mòbil amb connexió a Internet està controlat", explica mentre es pregunta de manera retòrica per què Molenbeek, el barri que els seus avis marroquins van convertir en casa seva fa dècades, és l'objectiu de totes les mirades cada vegada que hi ha un atemptat. "Avui el terrorisme ve d'una part de la religió musulmana, en d’altres temps va ser nazi. En cada època hi ha alguna cosa que representa el terror i aquí som una comunitat àrab", declara per després exposar orgullós que ell és "àrab, belga i musulmà”, sentencia amb un somriure just abans de creuar el carrer.

Poques perspectives de futur

Molenbeek, que té amb prou feines 100.000 habitants, és un barri jove amb una mitjana d'edat d'uns 34 anys. El problema més important: la taxa de desocupació. "Els joves d'aquí volen ser futbolistes. No terroristes", es lamenta Caib, de 32 anys, mentre assenyala un grup d'adolescents que intenta ballar breakdance a les portes del metro.

El veïnat, als carrers semideserts del qual es barreja el so del francès i de l'àrab amb l'olor de pollastre rostit i de pa acabat de fer, sofreix una de les taxes de desocupació més altes de tota la ciutat; 28,6% per als homes i 33,1% per a les dones, segons dades oficials del districte. Xifres que destaquen en comparació al 22% per a homes i 19% per a dones d’Ixelles, un típic barri de la capital belga. "Jo condueixo un tramvia des que vaig deixar l'escola amb 20 anys", assenyala Caib. "Però gairebé ningú del meu entorn treballa", afegeix després d'explicar que el seu salari oscil·la entre els 1.300 i els 2.000 euros mensuals, depenent si treballa en el torn de dia o de nit.

Vestit de raper des de la gorra de visera ampla fins a les vambes negres d'una coneguda marca nord-americana, Caib assevera categòricament que els cinc detinguts sospitosos d'estar relacionats amb els atemptats de París "no són terroristes". Caib explica que les detencions sempre es produeixen en aquest barri perquè és de majoria musulmana. "És una mentida de la Policia. [Els arrests] són només perquè la societat vegi que l'autoritat respon. Però és tot fals", sentencia convençut i exasperat al mig d'una plaça propera al lloc de les detencions que, de forma alguna cosa paradoxal, és la plaça de Mahatma Gandhi.