Els atemptats irrompen en el tens debat dels refugiats

La matança de París amenaça d'enterbolir el repte polític més sensible que Europa té entre mans: l'acolliment de refugiats. La mera sospita que un passaport sirià trobat en una de les escenes del crim pugui estar relacionat amb els terroristes de París ha servit perquè s'estengui la por. “No hauríem de barrejar diferents categories. La persona responsable dels atacs de París és un criminal, no un refugiat ni un demandant d'asil”, ha alertat el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

La policia francesa va trobar un passaport sirià a prop del cos d'un dels terroristes suïcides. Grècia ha confirmat que una persona amb aquest document va entrar per l'illa de Leros el 3 d'octubre i Sèrbia assegura que es va registrar a les seves fronteres com a demandant d'asil quatre dies després. Fonts de la intel·ligència nord-americana asseguren a la cadena CBS que el passaport és fals, un problema estès en els documents d'identitat sirians, que són fàcils de falsificar. Malgrat que tot en aquesta connexió és confús, els dirigents europeus que ja eren poc inclinats a l'acolliment de sirians han aprofitat per sembrar dubtes sobre el procés. Aquestes manifestacions colpegen amb força un repartiment de demandants d'asil que no acaba d'arrencar, en bona mesura per falta de compromís polític. S'ha convocat avui una reunió extraordinària de ministres de l'Interior per parlar de terrorisme aquest divendres 20 de novembre a Brussel·les.

La més inquietant procedeix de Polònia, un dels països als quals més asilats li correspon resituar de la quota europea pactada al setembre (6.182 en la primera tanda dels ja assignats). El nou ministre polonès per a Europa, Konrad Szymanski, va assegurar dissabte que el seu Govern no podia comprometre's a participar en el projecte: “A la vista dels tràgics successos de París, no veiem possibilitats polítiques d'aplicar-ho”. El nou Executiu polonès, d'ideologia euroescèptica i molt conservadora, ha endurit la postura –ja poc inclinada– de l'anterior dreta moderada que va governar fins a finals d'octubre passat.

Reticències

Altres veïns de l'Est l'han acompanyat en les seves reticències. El primer ministre eslovac, Robert Fico, va votar en contra de la distribució d'asilats i fins i tot va amenaçar de recórrer-la davant el Tribunal Europeu de Justícia. La pista del passaport sirià en un dels escenaris del crim li dóna ara munició per rebatre-la. “Hem dit que hi ha enormes riscos de seguretat lligats a la migració. Espero que alguna gent obri els ulls ara”, va recalcar dissabte. “Desenes de milers de persones creuen les nostres fronteres, són detinguts, enviats de tornada… Segurament hi ha entre ells gent decebuda o enfadada i això és un risc potencial”, va afegir el primer ministre búlgar, Boiko Boríssov.

Malgrat totes les incerteses, el president de la Comissió Europea ha insistit aquest diumenge que la reubicació de refugiats des dels països més pressionats cap a d'altres amb menys asilats continuarà. “Veig les dificultats, però no la necessitat de canviar el nostre enfocament general”, ha dit Juncker en la trobada dels líders del G-20 a Antalya (Turquia). El mandatari europeu ha instat els líders dels Estats a “no cedir davant de reaccions primàries”.

La Comissió Europea sap bé que el risc de fracàs d'aquest projecte és enorme. Ja abans dels atemptats de París, amb prou feines s'havien produït 147 trasllats de refugiats entre països des que es va aprovar la mesura, al setembre. Per complir el compromís de distribuir-ne 160.000 en dos anys se n'haurien de traslladar gairebé 6.700 cada mes. A més, les dificultats que afronta Alemanya, el país amb la quota d'acolliments assignada més elevada, i la veu d'alarma que ha donat Suècia, que ha demanat passar de ser un dels que més acull a enviar alguns milers dels arribats allà a la resta de socis comunitaris, enfosqueixen aquest projecte pioner.

Els dubtes sobre la possible entrada de terroristes a Europa camuflats entre els demandants d'asil s'han suscitat en diferents cercles polítics europeus. El ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va ser un dels que ho va expressar públicament. No obstant això, els experts de Frontex –l'agència europea de supervisió de fronteres– i altres fonts comunitàries han assegurat que no tenen indicis que sostinguin aquesta tesi.