McLaren és una broma

McLaren ha tocat fons fins a tal punt que Fernando Alonso i Jenson Button, els seus dos pilots titulars, tots dos campions del món, es foten de la calamitosa temporada que estan patint i que, per sort per a ells, ja està a punt de finalitzar. La metàfora més fidel d'aquest curs a l'infern és la imatge d'Alonso assegut en una cadira de càmping, prenent el sol, en un dels marges del circuit d'Interlagos, mentre el primer sedàs de la cronometrada (Q1) encara estava en marxa. El motor del monoplaça de l'asturià va tornar a quedar-se fregit, com també havia passat la jornada prèvia, i ja són 11 propulsors rebutjats en 18 grans premis, el triple dels que inicialment podia fer servir per reglament (quatre). A hores d'ara ja acumula vuit abandons en diumenge, i sis dels quals com a conseqüència d'una avaria en algun dels elements de la unitat de potència. A Button tampoc és que el dissabte li condís gaire res, ja que també es va quedar fora de la segona eliminatòria (Q2).

“Al mal temps bona cara”, van pensar els dos corredors, que ja posats van pujar al podi del traçat brasiler a saludar el públic que els ovacionava. “Hem passat al costat del podi i hem pensat que segurament seria el més a prop que estaríem d'ell, així que ens hem dit que estaria bé fer-nos una foto”, va deixar anar Alonso. “La propera vegada m'emportaré la crema protectora perquè el sol pica molt”, va afegir el d'Oviedo, que avui (17.00 hores, Antena 3, Movistar +, TV3) tornarà a arrencar des de les catacumbes. La pole se la va endur Nico Rosberg, que ja encadena les últimes cinc, i que va tornar a imposar-se al seu company. Lewis Hamilton arrencarà el segon i Sebastian Vettel ho farà el tercer, mentre que Carlos Sainz començarà el desè, beneficiat per les penalitzacions a Ricciardo i Nasr.

Hem passat pel costat del podi i hem pensat que seria el més a prop que estaríem d’ell, així que ens hem fet una foto Fernando Alonso

Ironies al marge, la sensació més estesa pel paddock transmet que McLaren travessa el moment més delicat en el seu mig segle d'història, una percepció que les estadístiques constaten: l'estructura de Woking acumula en aquesta cursa un total de 55 consecutives sense aconseguir el triomf, la seva pitjor ratxa superant en una unitat el registre anterior, entre el Gran Premi del Japó del 1977 i el de la Gran Bretanya, del 1981. Precisament va ser Button i aquí l'últim que va pujar a l'esglaó més alt del calaix enfundat en la granota de l'escuderia britànica, en la prova que va tancar el Mundial del 2012. McLaren va concloure aquell any imposant-se en les dues últimes parades del calendari després de trobar per fi la tecla adequada que va convertir aquell MP4-27 en el prototip més veloç de la graella. No obstant això, les decisions immediatament posteriors van començar a cavar el forat del qual l'equip mira de sortir ara.

En comptes d'apostar per una línia continuista, els enginyers van decidir donar-li la volta al bòlid, ficant-se en un galimaties que va acabar condemnant-los. A la marxa de Hamilton a Mercedes (2013) se li va unir una diàspora de tècnics, després va venir la batussa amb la marca de l'estrella pels motors, l'emprenyada que va portar a trencar abans d'hora l'acord que els vinculava i l'arribada d'Honda com a subministrador, un any abans de l'esperat. Als despatxos del Technology Center hi ha opinions per a tots els gustos, tot i que ningú públicament s'atreveix a expressar els dubtes que realment l'assalten. Honda també afirma que sap el que ha de fer per aconseguir que el seu motor deixi de fer el ridícul, però que necessita el marge de moviment que li oferirà la temporada per dur a terme un redisseny profund del RA615H. “A grans problemes, grans solucions, que són les que s'estan prenent”, insisteix Alonso, que a Mèxic, fa dues setmanes, el diumenge només va poder fer un gir abans de veure's obligat a retirar-se. 

Mentre tot això passa, ningú sap què està tramant Ron Dennis, el patró de McLaren, que no ha aparegut des de Suzuka (27 de setembre) i que segurament deu seguir rastrejant el mercat a l'espera de trobar un patrocinador que insufli una mica d'aire (i bàsicament diners), però que no arriba.