Les cinc claus del discurs de Mas

Durant l’hora i mitja que Artur Mas ha estat dirigint-se al Parlament en el seu primer debat d’investidura, el candidat a la reelecció presidencial ha anat més enllà d’explicar el programa que desplegarà si aconsegueix ser escollit president. En un dia polític intens per l’aprovació de la declaració d’inici del procés d’independència i en un escenari incert per la negativa de la CUP a investir-lo, Artur Mas ha deixat anar diversos missatges.

La CUP: si no hi ha investidura, el procés s’encalla

El president en funcions no ha citat expressament la CUP en tot el discurs, però les referències al seu paper dins el procés han impregnat les seves paraules. Primer els ha recordat que les urnes van donar la victòria a Junts pel Sí, i per tant, segons Mas, a la seva presidència: “La coalició que ara em proposa va obtenir més d’un milió sis-cents mil vots, una xifra que mai cap altra candidatura havia assolit. […] L’aval democràtic amb què es presenta Junts pel Sí a aquesta investidura és molt sòlid, molt ferm, i molt clar”, ha sentenciat Mas, que ha insistit en que al procés “no hi sobra ningú”.

El president ha insinuat que la CUP ha de cedir amb la seva figura, tal com Junts pel Sí ha fet acceptant part de les exigències de la formació anticapitalista en la declaració votada aquest dilluns al matí. El text, ha dit Mas, “és fruit del diàleg, de la negociació i del pacte. Com tot pacte, implica cessions mútues en benefici d’un acord comú. Cada part cedeix en alguna cosa per arribar a un tot”.

Al final del discurs, Mas ha tret l’artilleria contra la formació anticapitalista, avisant-los que no votar-lo a ell com a president fa embarrancar l'independentisme: “Sense investidura no hi ha govern definitiu, i consegüentment el procés queda encallat; almenys, durant un temps. No s’entendria de cap manera que tinguéssim un Parlament plenament operatiu, com tenim, convivint amb un govern que deriva de l’anterior legislatura i que precisament per això està en funcions. Una arrencada tan potent de legislatura requereix un govern a l’altura dels reptes que ens hem marcat i pels quals disposem d’un bon mandat democràtic”.

Per acabar el seu discurs, Mas ha tirat de les seves metàfores preferides, les marineres, per seguir alertant la CUP del preu de no votar-lo: “Diu un vell proverbi que no pots dirigir el vent, però sí les veles del teu vaixell. Si el moviment del timó és el que permet seguir el rumb marcat, la superfície i l’orientació de les veles és el que fa que el vaixell navegui aprofitant el vent. Tanmateix, si no hi ha prou sintonia entre el timó i les veles, pot passar que l’embarcació tombi i no es pugui redreçar. De nosaltres depèn que hi hagi navegació, i arribar a bon port”.

El camí a la independència: estructures d’Estat i referèndum d’independència en 18 mesos

Mas ha reiterat que el 27-S dóna a l’independentisme plena legitimitat per seguir endavant amb el procés: “Va obtenir l’aval que requeria”, ha assenyalat el candidat presidencial, que creu que amb els resultats electorals “ja ningú pot atribuir-se el discurs de la majoria silenciosa”. El camí del procés passa per una legislatura curta –de 18 mesos–, però intensa: “El gran repte d’aquest mandat consisteix a transformar l’autonomia catalana en l’Estat català”, ha proclamat el presidenciable, que ha fixat cinc prioritats: “Culminació del procés constituent en la seva fase participativa, ciutadana i associativa; disseny definitiu de les estructures d’Estat i posada a punt de les mateixes; tramitació al Parlament de l’avantprojecte de llei del procés constituent; tramitació de la llei de transitorietat jurídica; i plena internacionaltizació del futur Estat català”. El president en funcions també ha citat diverses estructures d’Estat que la Generalitat vol seguir desenvolupant o construir de nou, com la hisenda catalana, el banc central o la seguretat social.

El candidat de Junts pel Sí ha fixat per al final de la legislatura l’aprovació de la Constitució, que també servirà, segons els seus plans, per refrendar la independència: “Tots aquells que segueixen o seguim reclamant un referèndum, el tindrem. Serà el referèndum d’aprovació d’una futura Constitució catalana, en l’elaboració de la qual tots hi som cridats. I tots vol dir tots, sense excepcions. Un referèndum sobre la Constitució catalana”.

L’Estat: Catalunya ha de triar entre subordinació i llibertat

El discurs de Mas cap a l’Estat espanyol no ha canviat des que ha iniciat el procés sobiranista, però amb l’escalada de tensió entre executius el seu to ha pujat. El president ha repetit els qualificatius amb què va descriure el Govern espanyol després de ser imputat pel 9-N –ha parlat de l’orgull imperial ferit i ha reiterat que el tracten com un delinqüent per haver posat les urnes– i ha afegit que l’Estat “va embogir” en escollir la via penal per combatre l’independentisme. Fins i tot ha tingut unes paraules en castellà, dirigides “als pobles d’Espanya: ‘¿Quién acepta y quién quiere vivir en un Estado que persigue criminalmente a aquellos que promueven las urnas para conocer la opinión de la gente? ¿Quién se puede identificar y sentirse protegido por un Estado que trata a los demócratas como si fueran delincuentes? ¿Quién se puede sentir atraído por un Estado que utiliza las leyes y los tribunales para acallar la democracia y no para canalizarla?’”.

Mas ha insistit en un altre discurs també recurrent en el seu camí a l'independentisme: el que diu que el catalanisme ha actuat de forma responsable en els darrers cent anys i que la tercera via no és possible. “Alguns de vostès em poden dir que entre subordinació i llibertat hi ha camins intermedis. És cert. Tan cert com que són camins que no depenen de nosaltres, sinó de la voluntat de l’Estat d’obrir-los i, un cop oberts, de no convertir-los en carrerons sense sortida o en murs tapiats que no permetin seguir avançant”, ha descrit Mas, que no veu cap altra alternativa que la independència: “L’Estat no vol comprendre, vol destruir”.

La corrupció: ni esmentar-la

Mas ni ha esmentat la corrupció ni s’ha referit a cap dels casos que afecten el seu partit. El presidenciable ho ha preferit englobar dins d’una pèrdua de confiança de les formacions que per superar-se necessita més transparència i bon govern. Això sí, conscient de l’origen del cas del 3%, la contractació d’obra pública, ha promès un Executiu més curós i transparent: “És necessari que tothom sàpiga que les institucions són clares i segures, netes i transparents. La percepció actual no és aquesta, i d’aquí ve la necessitat i l’autoexigència de fer esforços contundents i creïbles per recuperar la plena confiança”. La solució, com en tot, passa per la independència: “La creació d’un nou Estat és la millor manera de fer nova política: és el repte de fer un punt i a part, de forma ordenada, per tornar a posar al dia les institucions i fer-les més properes a la ciutadania”.

Les retallades: amb la independència, no haurien existit

Més temps ha dedicat Artur Mas a parlar de les retallades, on sí que ha reconegut que el seu Govern va haver d’aplicar ajustos que han provocat “una situació dura i difícil”. Això sí, lluny de presumir de l’austeritat com feia abans d’aliar-se amb Esquerra Republicana, n’ha culpat l’Estat: “Ens ha imposat uns límits de dèficit injustos i insolidaris”, ha lamentat Mas, que ha citat els compromisos en la llei de dependència i la limitació a la sanitat pública, entre d’altres, com a casos en què el Govern espanyol ha limitat les polítiques socials.

El presidenciable de Junts pel Sí ha recordat les mesures per combatre la pobresa del programa del seu partit. Respecte a la gestió sanitària, una de les més contestades del seu Govern, el president català ha promès que en un nou Estat “el sistema no patirà l’estrès ni les retallades pressupostàries dels darrers anys”. Sense la independència, ha conclòs Mas, no hi hauria hagut tants ajustos: “Catalunya hauria pogut mantenir el seu Estat del benestar i les retribucions dels seus empleats públics sense retallades si hagués disposat d’un Estat propi”.