Rajoy evita parlar de pactes i llança un avís als plans de Mas

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha signat aquest dilluns la dissolució formal de les Corts i ha convocat oficialment les eleccions generals per al 20 de desembre, al final d'una reunió extraordinària del Consell de Ministres. El candidat Rajoy ha comparegut després davant els mitjans de comunicació per fer un llarg balanç econòmic del seu mandat, que creu que és el seu punt fort a més de l'estabilitat, i per revelar algunes pistes sobre com transcorrerà la imminent campanya electoral. El líder popular basarà la seva estratègia en els tres eixos del seu actual Govern: "Ocupació, creixement i confiança". Sobre el desafiament català, que ha acceptat com el segon gran problema del país, no ha ofert cap proposta i ha rebutjat incloure al seu programa una reforma constitucional. A més, ha llançat tot un avís quan se li ha preguntat si està tot a punt per actuar fins i tot en aquest període de transició si es produeixen avanços sobiranistes a Catalunya: "Sí, està tot a punt".

En l'apartat de les preguntes, els periodistes han insistit una desena de vegades a intentar conèixer quin és el pla de Rajoy, si és que en té, davant de futuribles pactes poselectorals per formar govern, si com vaticinen totes les enquestes cap partit obté la majoria absoluta. El president del PP només ha reafirmat que no és partidari de governar si no guanya i aconsegueix que el seu partit sigui la llista més votada. Sobre hipotètics pactes amb Ciutadans i la dura posició d'Albert Rivera d'exigir el seu cap polític, Rajoy ha fet broma afirmant que "espera seguir vivint i amb el cap al seu lloc" després dels comicis. El líder popular no vol anticipar cap línia vermella de pactes ni cap estratègia fins a conèixer els resultats.

Les properes eleccions del 20-D inclouran la novetat de la incorporació de nous partits a l'esfera política nacional, Ciutadans, que ja estava present a Catalunya, i Podem, que va sorgir després dels moviments ciutadans del 2011 que protestaven per les conseqüències socials i econòmiques de la crisi, una herència de l'anomenat 15-M. Tots dos partits es presenten com a alternativa a "la vella política", que en la seva opinió representen el Partit Popular i el Partit Socialista (PSOE), els que han governat Espanya alternativament en les últimes dècades.

Rajoy tampoc no ha volgut avui ni esmentar pel seu nom Ciutadans ni Podem, encara que se li han preguntat per la seva relació, especialment amb el partit que lidera Rivera. Diu que els seus rivals ja parlen molt d'ell i es reserva les negociacions i els pactes postelectorals per saber "què és el que diuen els espanyols" a les urnes. La seva pretensió, en qualsevol cas, és que el PP guanyi, sigui la primera força una altra vegada, i després defensar el seu programa, del qual encara es desconeix pràcticament tot.

L'únic ministre que no ha assistit aquest matí al consell extraordinari ha estat el de Defensa, Pedro Morenés, ja que segueix de prop a Canàries l'operació de recerca dels tres militars espanyols desapareguts després que caigués al mar l'helicòpter en el qual viatjaven. Rajoy ha fet un esment específic a la situació d'aquests soldats i ha promès que s'empraran tots els mitjans necessaris per trobar-los.

La Constitució fixa que és "exclusiva responsabilitat" del president del Govern espanyol la dissolució del Parlament abans de convocar unes eleccions. Rajoy ha exercit aquest matí aquest dret, ha signat el decret de convocatòria, que es publicarà aquest dimarts al BOE, i inclou s'estableixen totes les dates del procés electoral: com la presentació de candidatures, l'inici de la campanya electoral, que serà el dia 4 de desembre, i la constitució del Congrés i el Senat. Així es posarà fi a la legislatura més llarga des de la recuperació de la democràcia el 1977, ja que els anteriors comicis es van celebrar el 20 de novembre del 2011, de manera que hi haurà quatre anys i un mes entre una convocatòria i l'altra.

Segons la legislació espanyola, des de la convocatòria d'eleccions queda prohibit qualsevol acte organitzat o finançat pels poders públics que faci referència als èxits del Govern espanyol i tampoc hi podrà haver inauguracions de projectes.

Els comicis generals de desembre tanquen un any marcadament electoral a Espanya, ja que el maig passat es van fer eleccions locals i regionals.