El Madrid B minimitza el PSG

Amb un primer acte molt meritori i un segon temps més regulat, el Madrid B va sotmetre el vistós PSG amb totes les seves estrelles al capdavant. Els blancs es van mostrar com un conjunt ben coordinat, tan capaç de superar de llarg el seu rival abans del descans com de després no esquerdar-se davant l’augment d’embranzida local. Malgrat l'assalt final parisenc, aquesta vegada no va haver-hi titulars per a Keylor Navas, excepte una pugna amb Pastore. Un partit que va permetre contrastar que el Madrid té armari, que al rebost hi ha material, que els Casemiro, Lucas, Jesé, Cheryshev i companyia competeixen amb solvència mentre agafen rodatge en la màxima elit. Cap va desentonar, malgrat l'exigència aparent de l’enfrontament.

El PSG va aparèixer com un equip més presumit per a la foto que per produir el futbol que s'espera de la seva galàxia milionària. Un conjunt sense arromangar-se gaire que sembla tramitar el joc amb poca passió, pesant per desplegar-se i sempre amb la manta posada, cosa que redueix els efectius en atac. Motta ordena paset a paset i, a partir d'aquí, que Ibrahimovic o Di María es busquin la vida, perquè a Cavani li deixen poc marge. Més aviat contemplatiu, el grup parisenc tampoc tanca l'adversari amb una pressió amb voltatge. Deixa fer i s'arremolina a la vora de la seva àrea. És el que va fer durant tot el primer tram, fins que de tornada del descans va ensenyar una mica les dents. I, de pas, Pastore li va donar el sentit que no havia tingut. Entre tant de galàctic l’han arraconat perquè sí, la llei mercantil del futbol.

Davant el decebedor PSG inicial, el Madrid va tenir una resposta irreprotxable. Va actuar amb personalitat, sense miraments, sense reparar en les baixes de Carvajal, Pepe, James, Bale i Benzema i amb els mals de Modric i Kovacic, tots dos a la banqueta en no estar en plena forma. Tampoc en el fet, gens trivial, que Sergio Ramos hagués de jugar amb l'espatlla esquerra infiltrada. Cosa que no és bona quan cal xocar amb perxistes de dos cossos com Ibrahimovic, al qual no li fa falta tallar-se la cua de cavall per acabar retirat curs rere curs del tron europeu. El seu sostre és una semifinal de la Champions: amb el Barça, i cal rebobinar fins a la temporada 2009-2010. Ramos, tot un dic, amb alguns encreuaments extraordinaris, i Varane, ben aplicat, el van condemnar una vegada més a l'oblit. El mateix va passar amb Cavani, autor de la millor i gairebé única oportunitat local just després de la mitja part, i Di María. Tots dos se’n van anar a la dutxa abans del final després d'un enfrontament pel qual van passar sense fer soroll, de forma lateral.

Sense fissures

Resulta curiós que el Madrid més ferm de la temporada durant un llarg tros del partit estigués en estat crític a París. El seu desplegament no va deixar lloc per a les enyorances. Va jugar amb ordre, sense fissures, equilibrat en la rereguarda i en l'ofensiva. Rafa Benítez va situar Jesé a l'esquerra, amb Lucas Vázquez a la dreta i Casemiro deixant barra lliure a Kroos. Els quatre es van moure amb llibertat, ben connectats a Isco, que al Parc dels Prínceps va ser el segon davanter sota la tutoria de Cristiano. El portuguès va fer dos cops de cap consecutius, que van ser desviats del gol pels dits de Trapp. Abans, Kroos, que amb Casemiro pot infiltrar-se cap a l'atac, havia deixat mà a mà Jesé amb el porter local, que li va encegar el xut. El Madrid manava, per actitud i aptitud, amb Isco enginyós, Jesé i Lucas sense arronsar-se, cara a cara amb qualsevol contrari, cada dia més assentat. Un projecte interessant, el de l'exjugador de l’Espanyol, amb recorregut pel carril i amb molta desimboltura.

L'entrada de Pastore, reclamat per la graderia, que murmurava perquè no li agradava gens el que veia, i Lucas Moura va canviar el PSG, que es va tornar més dinàmic, més explosiu. Al Madrid se li va fer més costós aguantar l'empenta, encara que va tenir el marcador en el punt de mira després d'una contra amb el pas final de Cristiano, un xut creuat que se’n va anar fora per un pam. Benítez va refrescar l'equip amb Cheryshev i Modric, però no va aconseguir recuperar el mandat. Després d'una hora per a la victòria, el Madrid va sentir l’alè de l’enemic al clatell i no li va quedar més remei que fer-se petit, que escombrar i escombrar davant de Keylor. Un final una mica agònic per a un partit en què la majoria del temps va aconseguir empetitir un PSG més il·lustre en l'alineació que en el joc. Menys il·lustre va ser la del Madrid, cosa que revaloritza el seu pas per la capital francesa.