Els germans grans es creuen més llestos, i ho són

El primer que es va plantejar de debò si els primogènits són més llestos va ser l'antropòleg Francis Galton, cosí de Darwin i benjamí de nou germans. Havia detectat que molts dels científics més importants de la seva època, a finals del XIX, eren els germans grans a les seves famílies, i les seves investigacions li van donar la raó: en la majoria dels casos eren els primogènits. No obstant això, en aquella època hi havia molts condicionants que podien influir en el fet que els primers de la casa es dediquessin a la ciència. Però estudis realitzats ben entrat el segle XX han anat confirmant la tesi de Galton: sembla que els grans tendeixen a mostrar més intel·ligència que els últims que arriben a la família.

Avui es publica un estudi que serveix per tancar aquest debat i, al seu torn, afrontar-ne un altre de més complicat: si l'ordre de naixement entre els germans i germanes afecta la seva personalitat. Durant molt de temps, des de la psicologia s'ha considerat que el rol que cada germà exerceix en la família acaba modelant la seva personalitat: els més grans, responsables, dominants, ansiosos, temperamentals; els menors, sociables, vulnerables, impulsius. Però res de tot això es confirma: l'ordre entre els germans, ser primogènit o benjamí, no determina el tipus de personalitat, segons aquest estudi de la Universitat de Leipzig que apareix a PNAS. Únicament es nota en l'intel·lecte, que estadísticament es mostra menor a mesura que es descendeix per l'escala fraternal fins al benjamí.

"La principal notícia del nostre estudi és que no hem trobat efectes derivats de l'ordre de naixement en qualsevol de les dimensions de la personalitat, més enllà del domini intel·lectual. Això no només contradiu teories psicològiques importants, sinó que també va en contra de la intuïció de moltes persones", explica el director de l'estudi, el psicòleg Stefan Schmukle. Essencialment, posen en dubte que néixer abans o després que els germans determini com seran segons el model de les cinc grans dimensions de la personalitat: extraversió, obertura al canvi, responsabilitat, cordialitat i inestabilitat emocional.

Encara no s’ha aconseguit esbrinar per què els primogènits mostren més intel·ligència, si es deu a elements ambientals o a condicions sorgides durant la gestació

En psicologia interessa conèixer els determinants de la personalitat, explica Schmukle, i ja se sap que tant els efectes genètics ("natura") com els ambientals ("criança") són importants per al seu desenvolupament. "Diversos psicòlegs suggereixen que la posició entre germans podria ser un determinant ambiental important, però els nostres resultats suggereixen que tenen menys influència del que es pensava", defensa.

Els investigadors han analitzat tres importants bases de dades de tres països diferents (Alemanya, el Regne Unit i els EUA) en les quals es podien controlar variables com la grandària de la família, l'edat, l'origen i estatus socioeconòmic. En analitzar-les, creuant tota la informació, han descobert una correlació: els subjectes registren 1,5 punts de quocient intel·lectual més a mesura que pugem posicions cap al primogènit. Es tracta d'una diferència estadísticament notable, però irrellevant a efectes pràctics, més enllà de la validesa que se li doni a aquestes proves d'intel·ligència. Es tracta d'una dada que consolida estudis previs, com un estudi pioner publicat a Science el 1973 entre joves holandesos.

Diversos autors han intentat donar resposta a aquest fet. S'ha abordat tant des d'una perspectiva ambiental, indicant que els grans reforcen coneixements en ser professors dels petits, com natural, en considerar que la gestació dels primers fills té avantatges. Però encara no s'ha aconseguit trobar una explicació satisfactòria.

El que sí que ha descobert l'equip de Schmukle és una altra petita correlació entre l'ordre de naixement i l'autopercepció de curiositat intel·lectual: "Els primogènits eren més propensos a assegurar que tenen un vocabulari ric i menys dificultat per entendre les idees abstractes", explica el psicòleg alemany. D'aquesta manera, com més gran és el germà o germana dins de la seva família, més llestos es creuen i millors puntuacions treuen en proves d'intel·ligència. Es tracta de correlacions molt petites, però que donen pistes als investigadors per saber en quins mesura la personalitat es desenvolupa influïda per aquestes relacions fraternals d'amor i odi.

"Podria ser que l'ordre de naixement només afecti dimensions més específiques de la personalitat, com, per exemple, la recerca de sensacions o l'assumpció de riscos", aventura Schmukle, preguntat sobre futures investigacions en aquest camp. "Pot ser que aquests efectes només es notin mentre es viu dins de la família, per això estic interessat a analitzar dades d'adolescents que encara viuen en família, per complementar el nostre estudi", que va analitzar adults de diferents franges d'edat.