Rajoy arriba a les generals amb el PP sense lideratge en 10 autonomies

Mariano Rajoy es presentarà el 20 de desembre a unes eleccions generals crucials amb el PP sense lideratge consolidat en una desena d'autonomies. La dimissió d’Arantza Quiroga al capdavant del PP d'Euskadi s'uneix a la gestora de Navarra i a les presidències interines de Catalunya i les Balears. En almenys sis comunitats més, els presidents actuals estan pendents de ser renovats després de les eleccions i el congrés nacional del 2016. La cúpula del PP nega que aquesta "interinitat" dels líders regionals pugui perjudicar Rajoy i valora l'oportunitat de rellançar i establir noves cares per al futur.

El PP ara no té referència de futur ni un líder clar ja nomenat ni a Euskadi, ni a Navarra, Catalunya, les Balears, l’Aragó, Madrid, la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Castella i Lleó ni, fins i tot, a Cantàbria i Astúries. El problema de la sortida precipitada d’Arantza Quiroga al País Basc és, com en el cas de Navarra o també de Catalunya, més d'índole política i simbòlica que estrictament electoral. El PP no ha estat mai un partit determinant en aquests territoris, però sí que és important per la seva influència nacional. No ha estat mai en aquestes autonomies ni primera força política ni ha governat, ni marcat l'agenda. En les últimes eleccions, a més, ha perdut en totes aquestes zones molts vots i molts suports.

A Euskadi, ara, després de la renúncia de Quiroga, s'obrirà un període de consultes fins a la celebració d'una junta directiva extraordinària que nomenarà, d'entrada, un president en precari i amb el consens més ampli possible per salvar la situació fins després de les eleccions generals. És el model de resolució d'aquesta classe de crisi del PP. En el partit encara no hi ha primàries i les opcions, de moment, es redueixen al fet que aquests conflictes se solucionen amb una gestora més o menys momentània (a Navarra la direcció es prorroga així cada sis mesos des de fa un parell d'anys) o es designa el successor interí en una junta directiva, s'espera que es consolidi en el càrrec i si ho aconsegueix en un període curt de temps se’l ratifica a mitjà termini en un congrés regional. És el sistema, per exemple, que el partit ha emprat a la Comunitat Valenciana per canviar Alberto Fabra, després de la seva patacada electoral del maig passat, per l'enèrgica Isabel Bonig.

Aquesta alternativa és la que més agrada en el PP i la més utilitzada. Tot i que de vegades també falla. El PP, després del desastre de les eleccions autonòmiques i locals del maig, va ordenar a tots els seus dirigents territorials que posposessin la seva marxa fins després de les generals i després del congrés nacional, que s'ha de celebrar passi el que passi a les urnes en els primers mesos del 2016. Aquest mandat ja no va agradar gens en el seu moment. Alguns presidents autonòmics derrotats van voler abandonar i retirar-se immediatament, perquè se sentien desautoritzats. El balear José Ramón Bauzá va ser el que més va insistir en la seva renúncia com més aviat millor i el PP va haver de buscar d'urgència una "solució de compromís". El partit va designar llavors com a nou líder Miquel Vidal, però amb la promesa que només seria per a uns mesos, per evitar les disputes internes, i amb la determinació que mai arribaria a ser el proper candidat. Aquell compromís segueix en vigor, segons fonts de la direcció nacional.

Altres presidents autonòmics derrotats al maig o que no van poder revalidar els seus governs i els resultats esperats també es van precipitar a anunciar públicament la seva marxa per comprometre la direcció nacional en la recerca del relleu. Va ser el cas de Luisa Fernanda Rudi a l’Aragó i de Juan Vicente Herrera a Castella i Lleó, que fa 15 anys que està en el càrrec. Rudi aguanta temporalment al capdavant del PP de l'Aragó, ha postergat uns mesos la seva retirada de la política aragonesa fins al congrés regional, ha deixat de ser diputada autonòmica i ha acceptat un escó al Senat. Bauzá, Fabra i altres líders regionals veterans del PP han seguit camins semblants.

Si els precaris es consoliden

L’escenari a Castella i Lleó és diferent. Primer, perquè Juan Vicente Herrera va guanyar i pot governar, tot i que amb menys de suport. Ell vol donar pas a una altra generació, segons va confiar a Rajoy, tot i que també ha entès el mandat d'esperar uns mesos per concretar la renovació.

A Castella-la Manxa tot està pendent que el seu líder, María Dolores de Cospedal, decideixi si vol fer el salt del Senat al Congrés i abandonar la seva terra. En el PP d’aquesta comunitat estan preparats per argumentar al seu favor qualsevol decisió i facilitar que sigui cap de llista per la província que desitgi, encara que ara com ara defensen que podria continuar al capdavant del partit per si la legislatura s'escurça.

En la direcció nacional del PP mantenen que aquests "lideratges interins i en precari no només no han de perjudicar ara la candidatura de Rajoy a les eleccions generals, sinó que poden ser una oportunitat perquè les noves cares es consolidin i facilitin la sempre ingrata tasca de la renovació". I es posa l'exemple de Bonig a València, però també el de Pablo Zalba a Navarra.

Un president autonòmic del PP, no obstant això, ho veu d'una altra manera: "Totes aquestes complicacions no són el millor context per a Rajoy perquè ara el partit hauria d'estar lliurat només a guanyar i hi ha, no obstant això, massa problemes".