Jerusalem, cada dia més dividida en dos

La imatge recorda a les que van quedar gravades en la memòria d'israelians i palestins durant la segona Intifada: un autobús de través al mig de la carretera, sang al terra, guants d'atenció mèdica abandonats, ambulàncies que surten ràpidament cap a l'hospital i mirades de por i de ràbia.

“El meu amic anava a pujar a l'autobús, va córrer, però, en arribar, la porta estava bloquejada. Va veure com el terrorista l’apuntava amb l'arma però ja no tenia més bales. Es va salvar de miracle. Sorpresos? No, no estem sorpresos. Fa 21 anys que estem així, des dels acords [de pau] d'Oslo”, explica Michael, resident a Armon Hanatziv, un assentament situat a Jerusalem Est, on aquest dimarts dos palestins van apunyalar i van tirotejar els passatgers d'un autobús. Dos israelians i un dels agressors van morir en l'atac.

Encara commocionats, molts veïns del barri reben amb improperis l'alcalde de Jerusalem, Nir Barkat, que va ràpidament al lloc de l'atac. “Cal fer-los fora d'aquí, cal fer-los fora a trets. Ells poden caminar lliurement i nosaltres hem de defensar-nos sols i comprar gasos lacrimògens per portar-los a la bossa, per si de cas”, diu l’Elia, mare de família israeliana, assenyalant el barri palestí de Jabel Mukaber, situat a poca distància.

Armes i mà de ferro

Barkat, que fa temps va suggerir als habitants de Jerusalem que tinguessin llicència d'armes que se les enduguessin per sortir al carrer, va tornar a reiterar que només la mà de ferro aconseguirà posar fi a aquesta onada de violència.

“El nombre de terroristes que han sorgit dels barris àrabs de Jerusalem en les últimes setmanes és inacceptable. El que cal fer per protegir la vida de la gent és bloquejar i controlar moltíssim més del que hem fet en el passat. Mentre hi hagi gent que vingui d'aquests barris amb la intenció de matar innocents a l'altra banda, els bloquejarem. Aquesta serà la meva recomanació al Govern”, va afegir l'alcalde, sense donar més detalls de com es podria controlar el pas de l'est a l'oest de Jerusalem de milers de palestins que van diàriament a la seva feina.

En aquests dies, la Jerusalem palestina i la Jerusalem israeliana, dividides per una barrera invisible des de fa dècades, estan més partides que mai.

La por dels atacs amb arma blanca, pràcticament diaris des de principi d'octubre, fa que els carrers del cor de Jerusalem i de la Ciutat Vella estiguin excepcionalment silenciosos i semibuits. L’udol de les sirenes i el soroll dels hèlixs dels helicòpters s'han convertit en la música de fons de la ciutat. Les agressions, gairebé espontànies i perpetrades per palestins sense antecedents ni una militància política especial, són pràcticament impossibles d'avortar, i el nerviosisme dels israelians és palpable.

Però la por també se sent en els palestins, conscients que tots s'han convertit automàticament en sospitosos. “Abans anava de nit a fer el cafè al carrer Ben-Yehuda, al centre de Jerusalem, però ara ja no hi vaig. Tinc por de ser pegat per colons i vull seguir amb vida i veure créixer els meus fills”, explica l’Ahmad, periodista palestí.