El Rei presideix una Festa Nacional que es reivindica com “el dia de tots”
Uns 3.500 militars han participat en la desfilada, al centre de Madrid
El rei Felip VI ha presidit aquest dilluns la seva tercera desfilada del Dia de la Festa Nacional a Madrid (el segon com a monarca). Uns 3.400 militars i guàrdies civils –400 més que el 2014–, 48 vehicles i 53 aeronaus hi participaran durant la jornada. El vol d'avions que participen en missions a l'exterior i la presència de la bandera de l'OTAN a la desfilada terrestre són algunes de les novetats d'aquest any. El Govern espanyol vol convertir el dia d'avui en un acte de reafirmació nacional i d'aquí el nom amb el qual s'ha promocionat en els últims dies: "El dia de tots".
Des de les onze del matí, la plaça de Cánovas del Castillo, coneguda com a plaça de Neptú, ha estat l'epicentre de l'acte central amb motiu de la Festa Nacional: un homenatge als caiguts -als quals se'ls ha fet una ofrena floral i se'ls ha cantat La muerte no és el final– i una desfilada militar terrestre i aèria. El pas de la patrulla Àguila pintant el cel de Madrid amb una immensa bandera d'Espanya ha tancat el moment més solemne i emotiu de la jornada matinal.
Davant de l'absència de Pablo Iglesias, líder de Podem, i els presidents autonòmics de País Basc, Iñigo Urkullu (PNV), Navarra, Uxue Barkos (Geroa Bai) i Catalunya, Artur Mas (Convergència), la resta de presidents autonòmics i altres alts càrrecs polítics, judicials i militars han estat presents en l'acte. El Govern central ha estat representat pràcticament íntegrament. Només hi han faltat José Manuel García Margallo, que és a Brussel·les participant a la cimera de ministres d'Afers Exteriors, i Luis de Guindos, titular d'Economia, que aquest cap de setmana era a Lima, assistint a la reunió anual de Fons Monetari Internacional
Els actes s'iniciaran amb l'arribada dels Reis, acompanyats de les seves dues filles, la princesa Elionor i la infanta Sofia a la plaça de Neptú a les onze del matí. Seran rebuts per autoritats civils i militars. La desfilada començarà des de la plaça de Carles V i recorrerà el passeig de Recoletos fins a Cibeles, on continuarà pel passeig de Recoletos fins a la plaça de Colom, sempre per la calçada dreta.
Després de la hissada de la bandera a la plaça de Neptú, començaran les maniobres aèries, amb la presència d'avions com els que es van encarregar del trasllat dels afectats pel virus de l'Ebola i pel terratrèmol del Nepal i helicòpters dels tres exèrcits i la Guàrdia Civil.
La desfilada comptarà amb unitats dels exèrcits, l'Armada, la Guàrdia Civil i la Guàrdia Reial. La bandera de l'OTAN desfilarà pel passeig de la Castellana. Espanya és un dels països amfitrions de les maniobres Trident Juncture 2015, les més importants que l'OTAN ha organitzat mai.
El pressupost de l'acte supera els 800.000 euros, sense comptar l'exhibició aèria, el cost de la qual no ha estat detallat perquè ja està inclòs en les hores de vol programades, segons han afirmat a Europa Press fonts del Ministeri de Defensa.
Després de la parada militar, els Reis oferiran la tradicional recepció al Palau Reial, a la qual està prevista l'assistència de gairebé 2.000 convidats. El vell alcàsser de Madrid obrirà les portes al públic i de manera gratuïta en finalitzar la tradicional recepció dels Reis.
Els absents: tres presidents i un líder emergent
Tres presidents autonòmics han anunciat la seva absència a la desfilada de la Festa Nacional, encara que la falta de dos d'ells és gairebé una tradició a la festa del Dotze d'Octubre. No seran a la tribuna de la plaça de Neptú ni Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya; ni Iñigo Urkullu, lehendakari, ni la presidenta del Govern de Navarra, Uxue Barkos. Tampoc tenen previst assistir a la posterior recepció reial, a la qual també s'absentarà, tal com ha anunciat, Pablo Iglesias, líder de Podem, després d'una polèmica autoconcluida sobre l'enviament de la seva invitació a l'acte.
Ni Mas ni Urkullu han assistit mai a la desfilada militar, mentre que Uxue Barkos, de Geroa Bai, que s'estrenaria en la d'aquest any, no hi serà present per motius d'agenda, ja que assistirà a la sessió plenària del Comitè de les Regions a Brussel·les.
Sí que hi seran, en principi, la resta de presidents autonòmics espanyols. Per Emiliano García Page, president de Castella-la Manxa; Pedro Antonio Sánchez, de Múrcia; José Ignacio Ceniceros, president de La Rioja; Ximo Puig, de la Comunitat Valenciana; Francina Armengol, de Balears; Javier Lambán, d'Aragó; Cristina Cifuentes, de la Comunitat de Madrid i Fernando Clavijo, de Canàries, serà la primera vegada que presenciïn la desfilada del Dia de la Hispanitat en la condició de caps d'executius autonòmics que ocupen des de les eleccions del 24 de maig.
Guillermo Fernández Vara, president d'Extremadura, va tornar a ser escollit per al càrrec en substitució de José Antonio Monago en els citats comicis autonòmics. Per això aquesta vegada no serà la seva estrena al Dia de la Hispanitat, ja que ja va ser president d'Extremadura des del 2007 i fins al 2011. Un cas similar és el d'Emiliano Revilla, que va ser reelegit president de Cantàbria, però ja havia assistit als actes d'aquesta festivitat durant els anys en què va governar aquesta comunitat des del 2003 al 2007.
Susana Díaz, la presidenta andalusa, assistirà per tercera vegada a la desfilada militar que presideixen els Reis d'Espanya.
L'asturià Javier Fernández; el president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera; el cap de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo i els presidents de Ceuta i Melilla, Juan Jesús Vivas y Juan José Imbroda, respectivament, també van ser reelegits per als seus càrrecs el 24M i com és el seu costum estaran presents en els actes del 12 d'octubre.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
