El miracle de les cases de fusta: estalviar un 90% en despeses i energia

La casa amb estructura de fusta més gran d'Espanya, de 650 metres quadrats, gasta en electricitat, inclosa la climatització i l'aigua calenta, tan sols 140 euros al mes. És un habitatge de consum energètic gairebé nul situat a la localitat madrilenya de Torrelodones, el cost de construcció de la qual ha estat de 800 euros el metre quadrat.

El mateix que un altre xalet a El Escorial (Madrid) de 180 metres quadrats. Els seus propietaris són Pepe i Carmen, un matrimoni de 73 anys que pagava 1.000 euros al mes en la calefacció de gasoil. Es van vendre la casa que tenien i en van construir una amb estructura de fusta per 194.400 euros, en què gasten uns 30 euros al mes. "S'estalviaran uns 7.000 euros a l'any en climatització i aigua calenta sanitària", expliquen a 100x100madera, empresa que n'ha realitzat els projectes. "Aquestes cases es construeixen in situ, encara que l'estructura de fusta ve preparada en un joc de peces. La fusta arriba tallada a la mida exacta, numerada i es munta al mateix terreny", expliquen.

Aquesta empresa també és la responsable de la primera construcció que rep el certificat Passivhaus (de l'alemany 'casa passiva') a la Comunitat de Madrid. Tutelada pel Passivhaus Institut d'Alemanya, verifica que té un consum d'energia mínim. Monotoritzada des que va finalitzar de construir-la la tardor passada –es va edificar en quatre mesos–, s'ha pogut calcular que la despesa mitjana és de 18,5 euros al mes en climatització i aigua calenta. És a Guadalix de la Sierra (Madrid) i s'ha convertit en un showroom perquè els interessats en cases biopassives puguin experimentar la sensació d'estar en un d'aquests habitatges.

Un matrimoni de 73 anys ha passat de pagar 1.000 euros a 30 euros cada mes en subministraments

Una parella de joves barcelonins ho sabrà ben aviat. Està a punt d'acabar la seva casa, que serà l'edifici més alt amb estructura de fusta de Barcelona, obra de House Habitat. Es tracta d'un habitatge de cinc plantes situat en ple districte de Gràcia, de 346 metres quadrats. S'estima que la despesa mitjana mensual en calefacció, refrigeració i aigua calenta serà de 62 euros. Tots aquests habitatges tenen alguna cosa en comú: l'estructura està feta de fusta, un material resistent i aïllant que permet reduir el consum en calefacció i aire condicionat. A més, s'hi afegeixen altres aïllaments com la cel·lulosa, la fibra de fusta o el cotó reciclat, s'utilitzen finestres de triple vidre i, de vegades, energies renovables. Comptant-ho tot, es pot arribar fins a un 90% d'estalvi energètic.

Uns 20.000 habitatges de fusta

L'ús de la fusta en una estructura redueix entre vuit i 13 vegades l'energia necessària en comparació amb una d'equivalent d'acer o de formigó armat. A més, és el material que consumeix menys energia per obtenir-lo. Tot i així, el formigó passa a davant. L'Associació de Fabricants i Constructors de Cases de Fusta d'Espanya (AFCCM) no en té un cens, però calcula que pot haver-hi unes 20.000 cases. Res a veure amb altres punts del planeta: a Finlàndia el 98% dels habitatges unifamiliars són de fusta i als EUA o el Canadà, el 80%.

Al país del maó hi ha massa prejudicis per la fusta com a material estructural. "Es creu que no són consistents, que duren poc i, no obstant això, amb bona matèria primera com és el pi vermell finlandès tenen una qualitat per sobre de la construcció tradicional", apunten a 100x100madera, que ha fet més de 200 cases i té 44 projectes més en curs a Espanya. I prossegueixen: "A Finlàndia hi hem vist cases de fusta de troncs amb 310 anys d'antiguitat, i el nostre fabricant finlandès Kuusamo ens diu que estimen en 150 anys la vida mitjana de les nostres estructures en el cas de l'entramat lleuger, que és el que més usem". Aquesta fusta procedeix de boscos de Finlàndia, un país on la gestió racional amb principis de repoblació és un aspecte fonamental, recorden a l'empresa Kuusamo.

El cost d'aquests habitatges és de 1.100 euros de mitjana per metre quadrat i es triguen quatre mesos a construir-los 

Estalvi en els subministraments d'energia, però també preu tancat i terminis més curts. Es triguen uns quatre mesos per a una casa d'uns 150 metres –molt per sota de la construcció tradicional, que pot ser d'entre 12 i 18 mesos–, assenyalen a l'empresa House Habitat. El cost de construcció d'un habitatge de grandària mitjana és de gairebé 1.100 euros per metre. Una casa passiva, però tradicional, seria bastant més cara.

"Els habitatges amb estructures de fusta tenen un cost de construcció per metre útil d'entre el 10% i el 15% inferior a l'obra tradicional de formigó. Incloent-hi el 10% d'IVA, la inversió total per a l'autopromoció d'un habitatge unifamiliar de 120 metres construïts serà de l'ordre de 130.000 a 190.000 euros", repassa Emilio Lauro, de Canadian Nordic House Catalunya, empresa constructora de cases canadenques a Catalunya des del 1978. El 85% de les obres d'aquesta firma es fan a la parcel·la (el forjats del terra, els acabats i les instal·lacions) i un 15% a la fàbrica.

Totes aquestes cases compleixen els mateixos requisits legals i constructius que les tradicionals. Els acabats de la façana poden ser de qualsevol material (pedra, fusta...) i els dissenys són personalitzats. No hi ha dues cases iguals. Amb posterioritat se'n pot ampliar o modificar la distribució.

Les modulars, un altre tipus de cases

Però el mercat de la fusta dóna per molt i amb aquesta forma de construir hi ha la que aposta per una nova generació d'habitatges modulars i industrialitzats, fets per complet en una fàbrica. Parets, terres i sostres es fabriquen a la línia de muntatge, tal com passa amb els automòbils. "Les empreses que comercialitzen habitatges prefabricats íntegrament s'assemblen més a un fabricant que a un constructor, encara que també han de complir amb els requisits d'habitabilitat i seguretat, amb el projecte visat al col·legi d'arquitectes i la llicència d'obres de l'ajuntament", explica Lauro. Aquests habitatges es poden transportar, muntar i desmuntar, canviar de posició o ubicació (sempre que no estiguin fixats al terra). Un dels seus avantatges és el preu (fins a un 35% més barat respecte a l'edificació a peu d'obra), i el temps (són una tercera o quarta part que els de l'obra tradicional). Però també l'eficiència (nou hores d'un operari de fàbrica per 30 d'un treballador en una obra per metre d'unifamiliar) i l'energia (consumeix sis vegades menys energia que en la convencional).