“Volem reformar la Constitució, però sense complaure el sobiranisme”

Meritxell Batet (Barcelona, 1973) s'ha convertit des de juny en una figura clau en el projecte del candidat del PSOE a la presidència del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Primer, li va encarregar la coordinació del programa electoral i del projecte de reforma de la Constitució. Ara, aquesta diputada del PSC des de fa tres legislatures, que va donar suport a Eduardo Madina en detriment de Sánchez en la pugna per la secretaria general socialista, ha estat designada per l'aspirant a la Moncloa com a número dos en la candidatura de Madrid.

Pregunta. Quines conseqüències treu del resultat de les eleccions catalanes del 27-S?

Resposta. La primera és que és el moment de la política gran, de dialogar per millorar la convivència i la cohesió.

P. Pel resultat es pot dir que la convivència i la cohesió estan trencades.

R. Sense exagerar, sí que es pot dir que hi ha una fractura amb un resultat d'un 48% i un 52%. Hem de dialogar tots, totes les forces polítiques.

P. Sobre què poden parlar representants de l'opció independentista amb els qui no la volen, però tots ells amb matisos diferencials entre si?

“La singularitat pròpia de Catalunya no està prou reconeguda; per això cal fer reformes”

R. Primer, respectar i reconèixer l'altre, respecte escrupolós a la llei i a les regles del joc, i voluntat d'acord.

P. Amb el resultat que va obtenir diumenge el PSC, un 12% del vot dels catalans, es creu amb forces per propiciar aquest diàleg?

R. És veritat que hem tingut un resultat modest. És veritat també que veníem d'una escissió, de dos anys de crisi, i amb més adversaris en el camp polític, però som la tercera força a Catalunya i la segona al món municipal. Sí, sí que tenim força per impulsar aquest diàleg.

P. Quina serà la seva proposta de reforma constitucional en l'àmbit territorial i, singularment, per a Catalunya?

R. Per a Catalunya i per a la resta d'Espanya. Hi ha d'haver una Cambra de representació federal, un Senat amb funcions federals. Hi ha d'haver una reordenació de les competències de l'Estat i de les comunitats autònomes. Alguna cosa va malament quan hi ha una litigiositat tan elevada davant el Tribunal Constitucional. Hi ha d'haver un reconeixement de la singularitat i de la personalitat pròpia de Catalunya.

P. No està ara reconeguda aquesta singularitat?

R. No, no està prou reconeguda, per la qual cosa és necessària la reforma que proposarem els socialistes.

“Hi ha d’haver una reordenació

P. No cal que per a aquest reconeixement de la identitat de Catalunya se l'anomeni nació?

R. La resposta sincera és que al concepte, a la denominació, hi arribarem després del diàleg. Aquest concepte, aquesta denominació, serà fruit del consens amb les altres forces polítiques.

P. Dins del PSOE tampoc és acceptat.

R. Hi ha tres fets incontestables. Gairebé el 48% dels catalans han votat opcions que defensen el sí a la independència. El preàmbul de l'Estatut estableix que el Parlament de Catalunya va aprovar que Catalunya és una nació. És una descripció, però és el que hi figura i no ha estat anul·lat pel Tribunal Constitucional i, a més, i molt important, hi ha un sentiment d'identitat pròpia molt forta, per la llengua, per la cultura, per les institucions... Aquesta singularitat, aquesta identitat pròpia, com finalment l'anomenem, ha de veure's reflectida. Nosaltres no defensem el concepte de nació-Estat amb sobirania pròpia, sinó com el va aprovar el Consell d'Europa que parla de nació des d'una perspectiva històrica, lingüística, cultural i institucional.

P. I vostè creu que amb aquest reconeixement es donarà satisfacció als independentistes?

R. No plantegem una reforma de la Constitució per donar satisfacció als independentistes, sinó a la majoria dels espanyols i, per tant, a la majoria dels catalans.

“El concepte i la denominació de Catalunya seran fruit del consens amb les altres forces”

P. Quin grau de concreció es pot esperar de la seva proposta de reforma?

R. Establirem el perímetre de la reforma que Espanya necessita per discutir-ho en la propera legislatura.

P. Aspiren al fet que, si hi ha acord, l'encaix de Catalunya en la resta d'Espanya sigui definitiu o, com deia Ortega y Gasset als anys trenta, entre Catalunya i Espanya només cal aspirar a la conllevancia?

R. No ho comparteixo. Aspiro al fet que els catalans ens sentim còmodes construint un destí comú amb la resta dels espanyols i que aquests se sentin orgullosos del que Catalunya aporta a la resta d'Espanya.