“Qui no vulgui dialogar no pot començar la nova etapa política”

Albert Rivera (Barcelona, 1979), el candidat de Ciutadans a la presidència del Govern d'Espanya, parla durant hores sobre la seva estratègia per a les generals i el seu programa reformista. Gesticula mentre diagnostica les causes de la fi del bipartidisme.

Pregunta. Després de l'èxit electoral a Catalunya, on Inés Arrimadas va aconseguir 25 diputats, com afronta les generals?

Resposta. Ens plantegem unes generals per intentar canviar Espanya i fer un salt qualitatiu en aquest país, perquè el que ha passat a Catalunya té molt a veure amb les coses que no funcionen a Espanya. Aquest èxit, que duplica els escons del PP i del PSOE junts a Catalunya, és una gran demostració per a aquest projecte. Espanya necessita reformes que vinguin d'un partit nou, amb les mans netes, i sobretot que vol fer que aquest país continuï unit.

P. Què ha de passar per fer el salt de ser un partit frontissa a una alternativa de poder?

R. Hem demostrat a les urnes que podem guanyar el bipartidisme, però també Podem. Hem impedit la majoria de vots separatistes. El que ha de passar és que els ciutadans tornin a confiar. Un partit reformista, progressista, al centre polític d'Espanya, aquella tercera via que ja existeix en altres països d'Europa, és sa que creixi a Espanya i que pugui governar. Em presento per governar Espanya. L'única manera és sortir a guanyar, i després, que els espanyols decideixin.

P. Els partits tradicionals els acusen de ser una força política de moda i sense experiència de govern. Què hi ha de dir?

R. Que les dues coses són certes. Tenim poca experiència de govern en l'àmbit públic. Sí que tenim economistes, juristes, gestors, gent de la societat civil, que han treballat molts anys a l'empresa privada o a la funció pública, que tenen la capacitat d'innovar, de millorar i de renovar el nostre projecte comú espanyol. És el que necessita Espanya. No tant experiència a fer llocs buits o en corrupció, sinó a gestionar bé les coses. Som una força política de moda, i no veig que sigui un problema. Tenim el repte de guanyar amb tota humilitat, però amb tota ambició.

P. En la seva presentació com a candidat, va dir: “Vinc a defensar el patriotisme constitucional”. A què es referia?

R. Les grans nacions del món no es basen en la identitat, sinó en valors civils. A Espanya aquesta feina no s'ha fet. La Constitució reconeix aquests valors –la igualtat, les llibertats, la solidaritat, la unió– però no hi ha hagut un desenvolupament d'això en pactes d'Estat, en l'educació, en els mitjans de comunicació públics. Poso l'exemple de l'“Espanya ens roba”. Si dóna vots, el valor de la solidaritat és mort a Espanya com a bandera. Si la singularitat funciona electoralment és que la igualtat tampoc ha calat. Hi ha símptomes que alguns valors civils espanyols són a la Constitució en el paper, però no hi són presents.

P. Quina és la seva proposta de reforma constitucional?

R. Hi ha tres vessants. Un és tota la part competencial. Una vegada desenvolupat el capítol autonòmic, com totes les constitucions de caire federal, el més lògic és tancar les competències i dir: “Aquestes competències són municipals, aquestes són de l'Estat i aquestes són de les comunitats”. Segon, n'hi ha un altre d'institucional, amb un Senat territorial, i la supressió de les diputacions. I la tercera pota és la de la igualtat de drets. Hem de garantir a la nostra Constitució que l'Estat autonòmic presti serveis, però que hi hagi una base d'igualtat en drets bàsics com la sanitat o com l'educació i altres àmbits. Crec que això cal blindar-ho a la Constitució. Estem estudiant la possibilitat, perquè no farem una proposta que no sigui econòmicament viable, [d'incloure] drets bàsics, com accedir a la llum, l'aigua, perquè hi ha zones d'Espanya amb algunes dificultats en aquest sentit, i a l'habitatge. El més lògic és donar opcions a tota la gent que es queda sense sostre, però no donar inseguretat jurídica a tots els contractes de lloguer, de compra o d'hipoteca

P. Quines competències serien exclusives de l'Estat?

R. No estem plantejant una recentralització. El problema per a nosaltres no és tant qui té la competència, sinó la conflictivitat que hi ha. Com solucionen això els Estats federals? Fan un llistat i aclareixen què és de la comunitat autònoma, què és de l'Estat i què és municipal. Així no hi ha debat.

Volem liderar el quart projecte de regeneració que li fa falta a Espanya

P. Podrà competir Ciutadans amb el PP i el PSOE?

R. No ens podem posar sostre, igual que no tenim terra. Quan parteixes de zero escons al Congrés, l'entrada, amb els escons que siguin, serà bona.

P. No quedar per davant de Podem seria un fracàs?

R. No. És impossible fer avui un càlcul d'escons. Ciutadans és l'únic partit que creix el 2015. El repte és fer el salt per competir en la victòria. Anem a una campanya més ajustada per dalt del que alguns pensen. Les coses estan canviant, el país també.

Per a les eleccions generals partim de zero, sense sostre ni terra electoral 

P. Al PP calculen que més del 50% dels vots de Ciutadans abans eren seus.

R. Tant el PSOE com el PP cometrien un error si pensessin que el centre sociològic d'Espanya, que els ha donat tradicionalment majories, és patrimoni seu. No ho és. S'està consolidant una centralitat política a Espanya per primera vegada a la nostra història, perquè la UCD no va ser exactament així, sinó que va ser un instrument de la Transició. Que ningú s'oblidi que Rajoy va rebre molt vot prestat d'aquell centre sociològic per fer fora Zapatero, igual que Zapatero per expulsar Aznar. Hi ha una part sociològica, i la gent parla de 4 milions o 3,5 milions de votants a Espanya que han donat victòries o han fet fora governs. Ha estat aquell vot més lliure, més crític, menys assignat a unes sigles, el que avui està canalitzant Ciutadans. Potser el PP té vots del 2011 que no eren seus.

P. Amb qui prefereix pactar?

R. El PP de Rajoy té un projecte obsolet i el PSOE de Sánchez no té projecte. El PP està establert en un projecte que s'esgota. I a Sánchez, sense un projecte comú espanyol, el veig buscant poder territorial. A València va pactar amb Compromís, a Catalunya va votar en alguns pobles a favor de la independència, però després va treure una gran bandera espanyola... Va pactar amb Podem en alguns llocs i després els va dir populistes. Veig falta de projecte sòlid i comú.

P. I quin és el seu?

R. És un projecte de reforma d'Espanya, no de ruptura ni de debat de saló. Cal reformar Espanya perquè la gent visqui millor i que la gent confiï més en les institucions. La llei electoral, el sistema de partits, la despolitització de la justícia, el model educatiu. La reforma d'aquestes coses és 20 vegades més important que tocar un article de la Constitució. Felipe González tenia un projecte comú per a Espanya, com Adolfo Suárez i fins i tot José María Aznar, tot i que amb les seves llums i les seves ombres. A Espanya li fa falta un quart projecte comú en democràcia que a nosaltres ens agradaria encapçalar si els espanyols ho volen. Si no, treballarem per fer-ho.

P. Quines són les seves claus en política exterior i defensa?

R. Primer, un compromís inequívoc amb la unificació de polítiques europees. La nostra situació econòmica ens ha fet perdre molta credibilitat davant de l'Eurogrup i altres membres d'Europa. Hauríem d'aprofitar aquesta legislatura per recuperar aquell lideratge. La segona és el nostre paper amb Iberoamèrica. Hem de fer pesar la nostra relació amb Europa. Noto cert abandó. Quant a l'OTAN, no tenim gaire discussió. Ha de seguir sent així. Trobem a faltar la política exterior comuna d'Europa, Ucraïna n'és un exemple. Hi ha silencis clamorosos d'Europa. Ho hem vist amb els refugiats, i en com hem trigat a reaccionar.

P. La seva llei de l'avortament?

R. Una llei de terminis amb la característica diferent que les menors no hagin de demanar permís, sinó comunicar. Un matís important. És no dependre de la voluntat d'un tercer, sinó comunicar als seus pares aquesta decisió.

P. Han dinamitat UPyD des de dins?

R. Crec que els problemes d'UPyD no els ha causat Ciutadans.

P. Ciutadans negociava la incorporació d'Ignacio Prendes quan encara representava UPyD.

R. El que passa és que hi havia gent com Nacho Prendes, com Sosa-Wagner i com Toni Cantó que defensaven que calia sumar. I nosaltres dèiem el mateix. Però la seva direcció, o una part, deia que no calia sumar. Jo vaig dir que si no sumàvem per dalt, sumaríem a les urnes, i vam sumar a les urnes. És un capítol del passat. Traçar una línia a l'aigua entre gent que pensem igual o semblant era molt complicat, sobretot en el projecte de construcció d'una tercera via a Espanya. En el seu moment vam fer el correcte, que era fer la suma per dalt, però una vegada tancada la porta fins a quatre vegades per la direcció d'UPyD, vam haver d'anar a les urnes i competir. Molta gent va apostar per nosaltres ja des de les [eleccions] andaluses.