Avions russos ataquen per primera vegada en territori sirià

Hores després que el Consell de la Federació (Cambra Alta del Parlament rus) donés llum verda a l'ús de la força a Síria, avions russos han atacat objectius a la província de Homs, al nord-oest del país àrab. Segons ha informat el Ministeri de Defensa, la missió, duta a terme contra el grup Estat Islàmic, ha estat executada per caces russos pilotats per militars sirians, coordinats des del centre d'operacions de Bagdad, en la qual treballen russos, iraquians i iranians. Fonts de l'Administració d'Obama han assenyalat a mitjans nord-americans, no obstant això, que els projectils no han caigut sobre àrees controlades pels gihadistes. Moscou havia informat prèviament Washington del seu pla d'atac.

El Consell de la Federació ha donat aquest matí autorització per utilitzar les Forces Armades de Rússia a Síria, segons han informat les agències russes citant Serguei Ivanov, el cap de l'Administració presidencial del Kremlin, pocs minuts després d'haver informat que Vladímir Putin havia sol·licitat l'autorització per emprar tropes a l'estranger, d'acord amb el procediment legal establert per a aquesta eventualitat. Poc després que la cap del Consell de la Federació, Valentina Matvienko, afirmés que la Cambra es reuniria avui a Moscou per abordar la proposta del cap de l'Estat, Ivanov, ja donava per atorgat el consentiment del Consell de la Federació, que aplega els representants de les regions, per “unanimitat” i 162 vots.

Ivanov ha dit que la intervenció russa respon a una petició del president de Síria, Baixar al-Assad, i que les operacions militars contra l'Estat Islàmic es limitaran a suport aeri de les forces armades governamentals sirianes i a ajuda tècnica en el maneig dels equips bèl·lics subministrats a aquest país. Ivanov, que ahir a la nit va participar en una reunió del Consell de Seguretat amb el president Putin, que acabava d'arribar dels EUA, ha afirmat que l'operació tindrà límits precisos i “no pot allargar-se indefinidament”.

Una font d'Interfax ha dit que “es tracta de la participació en l'operació antiterrorista dels avions i helicòpters de les Forces Aèries de Rússia que ja són a l'aeròdrom de Latakia i que han fet vols de reconeixement”. Segons el Ministeri de Defensa rus, el centre de coordinació antiterrorista amb seu a Bagdad (un projecte anunciat com a conjunt entre Rússia, l'Iraq i l'Iran) està funcionant i subministrant dades, com fotografies fetes des de satèl·lits i mitjançant aparells no pilotats, per combatre les forces de l'Estat Islàmic. Ivanov ha justificat la decisió russa assegurant que respon a la defensa d'interessos nacionals i per avalar-la ha afirmat que el “nombre de ciutadans de la Federació Russa i països de la Comunitat d'Estats Independents (CEI) que se sumen a l'Estat Islàmic es compta ja no per dies, sinó per hores”.

Després de la reunió del president rus amb el seu homòleg nord-americà Barack Obama a l'ONU a Nova York, els esdeveniments s'han precipitat. Al marge de les declaracions retòriques des de Washington i Moscou, hi ha indicis seriosos que l'acord dels dos presidents per col·laborar a Síria implica, de fet, com a mínim congelar els problemes provocats per la intervenció militar de Rússia a Ucraïna després de la caiguda del règim del president Víktor Ianukóvitx el febrer del 2014 i relegar a un futur indefinit les conseqüències de l'annexió de Crimea i el futur de les autodenominades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk (part de les províncies industrials i mineres del mateix nom).

Un dels elements que sembla que es deriven de l'entesa de Putin i Obama respecte a Síria és l'acord assolit dimarts a la nit a Minsk, la capital de Bielorússia, pel “grup de contacte” per a la regulació del conflicte a Donbass –que inclou Donetsk i Lugansk–. Sota els auspicis de l'OSCE, el grup de contacte ha concertat la retirada de les armes de calibre inferior a 100 mil·límetres de la zona de conflicte. Al grup de contacte pertanyen Rússia, Ucraïna i representants dels secessionistes, però el tracte de dimarts a la nit es va acordar sense la signatura dels secessionistes, que han d'assumir el document abans de dijous, segons l'expresident d'Ucraïna, Leonid Kutxma, representant de Kíev en les converses.

Martin Seidig, el representant de l'OSCE al grup de contacte, ha manifestat que la retirada de tropes es farà en dues fases, la primera s'iniciarà dos dies després de l'alto-el-foc que es perllongarà durant 15 dies i la segona durarà 24 dies. Al febrer, les parts ja havien arribat a un acord per retirar les armes de calibre superior a 100 mil·límetres de la zona de conflicte. La cronologia dels esdeveniments sembla indicar que aquest nou tracte els ha estat imposat als secessionistes. Des de Rússia s'anunciava l'enviament a aquells territoris d'un nou comboi d'“ajuda humanitària”. A Nova York el vicepresident Joseph Biden consolava dimarts el president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, assegurant-li que “la seguretat d'Ucraïna no està vinculada de cap manera amb la situació a Síria”, segons informava l'agència Interfax, citant el servei de premsa de la presidència ucraïnesa. Biden va celebrar la signatura a Minsk de l'acord de retirada dels armaments de calibre inferior a 100 mil·límetres.

El març del 2014, durant el procés d'annexió de Crimea per Moscou, el Consell de la Federació de Rússia va donar llum verda a la intervenció de les tropes russes a Ucraïna i posteriorment va revocar el permís, encara que hi ha nombroses proves que personal militar i equip tècnic rus van actuar a Donbass posteriorment. Malgrat l'evidència, Moscou ha negat que les seves tropes hagin intervingut a les regions secessionistes ucraïneses de Donetsk i Lugansk.