Falten jugadors, sobren les porteries

Hi ha partits que no compten per a equips com el Barça, jornades que només existeixen amb efecte d'inventari, com per exemple la passada, quan els suplents que va liderar Bartra van abatre el Llevant. I per contra hi ha partits que serveixen per calibrar el moment de forma i fins i tot les aspiracions blaugrana, pocs fins ara com el disputat a Vigo, semblant –per ventura– de sortida al que es va jugar al Calderón. La diferència és que l'Atlético, i sobretot el Barça, juguen a llarg termini, aspiren a no perdre punts en època de supervivència com l'actual, per guanyar el campionat, res a veure amb el Celta, un planter en estat de gràcia, invicte i al capdavant de la Lliga.

El desplegament físic, tàctic i tècnic del Celta va ser monumental davant d'un Barça administratiu. Va jugar millor col·lectivament i individualment, va tenir més la pilota, va ser més intens, precís i contundent perquè va embocar la majoria de les ocasions que va generar Nolito, més atent que Ter Stegen i Piqué i també més fi que Messi i Neymar. Els xuts dels davanters barcelonistes, habilitats principalment pel capità Iniesta, van ser rebutjats per Sergio. La intensitat, pressió, generositat i exquisidesa dels nois de Berizzo, fidel deixeble de Bielsa, les millors virtuts van contrastar amb l'absentisme dels nois de Luis Enrique. Reiteratius en les pèrdues, els blaugrana no van guanyar ni una pilota dividida davant de l'ambiciós Celta.

Els barcelonistes no van tenir resposta, mai van trobar el punt d'inflexió i Luis Enrique va substituir fins i tot Busquets

El mèrit celeste va ser tractar el Barça amb la mateixa atreviment que el Sevilla o el Rayo, senyal de grandesa i valentia, de determinació, motiu d'orgull a Balaídos. Els locals van plantejar onze mà a mà i van guanyar fins i tot el duel de Sergi Gómez amb Luis Suárez. L'afront del Celta, avalat pel marcador i pel seu porter excel·lent, va portar el Barça al suïcidi. Els blaugrana no encertaven en la rematada i les transicions locals, per contra, sempre acabaven en un xut, com en el 3-0. Impossible especular en un partit de vertigen, sense control ni pausa, mal assumpte per al Barça.

Els barcelonistes no van tenir resposta, mai van trobar el punt d'inflexió i Luis Enrique va substituir fins i tot Busquets. El canvi tampoc va donar resultat perquè no hi havia més equip que el Celta ni millor jugador que Nolito. El Barça no va dominar cap de les dues àrees, fràgil a la seva i tou a la rival, penalitzat per un rival exuberant, feliç i tan autoritari i encertat que es va permetre respondre al gol de l'honor del Barça.

El Celta és avui un equip en plena forma mentre que el Barça sagna a les porteries: el trident no marca els gols de costum i no per Ter Stegen, que carrega ja gairebé amb tantes dianes en 6 partits (15) com en la temporada passada (16 en 21). Molt poques vegades la pèrdua del lideratge havia estat tan rotunda com la de Vigo. La derrota va evocar les golejades ja encaixades en les dues Supercopes, ambdues amb quatre gols, i reobrirà el debat sobre la precarietat de la plantilla des que el club va ser sancionat per la FIFA. Les lesions i la pretemporada organitzada per necessitats comercials, així com les sortides de Xavi i Pedro, han castigat un equip just d'efectius, acostumat a resoldre els partits per la mínima, i necessitat d'aire, circumstància que segurament obligarà a atendre les peticions de Luis Enrique. Encara que la massa salarial exigeix contenció, el tècnic segurament demanarà reforços al gener del 2016. Cap futbolista simplifica millor el partit de Balaídos que Nolito, jugador que va passar pel Miniestadi i que des de fa un temps és pretès pel Barça. La sensació és que ara ja no en té prou amb el trident per aspirar a guanyar la Lliga i la Champions.