Parker-Gasol, desafiament antològic

França i Espanya, Tony Parker i Pau Gasol. Un cos a cos crucial, per aconseguir la classificació a la final i un bitllet directe als Jocs de Rio. Els campions de la NBA, d'Europa, els líders de dues seleccions que han marcat la pauta en els tres últims lustres, perpetuen aquest dijous (21.00, Cuatro) una rivalitat sobre la qual es podria fer una antologia. Es va iniciar el 2001, a Turquia, i perviu impulsada pel somni olímpic que estimula les dilatades carreres d'aquests veterans companys de fatigues, el base francès, de 33 anys, i el pivot espanyol, de 35.

França juga a casa i ha triat com a escenari l'estadi de futbol del Lilla, el Pierre Mauroy, en el qual ha habilitat una graderia per a més de 27.000 espectadors. Anhela nedar amb el corrent a favor per revalidar el títol de fa dos anys i el nivell d'excel·lència amb la seva medalla de bronze al Mundial de l'any passat. La selecció de Tony Parker es conjura per evitar que el seu etern rival, propulsat més que mai per Gasol, li pagui amb la mateixa moneda. L'esquadra espanyola, al seu torn, s'enfronta a l'equip que l'ha superat en les dues últimes cites, l'Eurobasket i el Mundial. “Hem de confirmar els nostres bons resultats. Espanya va dominar durant cinc o sis anys. Ens toca fer alguna cosa semblant. Cap generació del bàsquet francès havia aconseguit el que estem aconseguint nosaltres”, afirma Parker, orgullós i distès.

França va ser repetidament una de les víctimes de la generació d'or espanyola. Les semifinals de l'Eurobasket del 2013 a Ljubljana ho van canviar tot. Batum, un altre dels líders de l'equip francès, ho va rememorar a l'exclusiu hotel de concentració de la selecció francesa a Lilla, un antic hospici. “Durant la mitja part d'aquell partit estàvem absolutament fora del torneig”, va explicar. “El Tony va parlar al vestidor i vam sortir a la pista tan forts que vam poder capgirar el partit”. Espanya, que en aquell Eurobasket no va poder comptar amb Pau Gasol, va perdre un duel que dominava per 34-20 al descans.

Parker també recorda les derrotes més doloroses contra Espanya: la final a l'Eurobasket del 2011 a Kaunas, els quarts de final del 2009 a Katowice i a quarts dels Jocs del 2012 a Londres. “Per això la nostra victòria el 2013, quan per fi els vam batre i vam oferir el nivell que tothom esperava, va suposar una gran victòria per al bàsquet francès i per a la nostra confiança”. Un any després, i malgrat l'absència de Parker, França va confirmar els seus progressos quan va eliminar Espanya als quarts de final del Mundial, a Madrid.

“Ens hem trobat sistemàticament amb Espanya en els set últims anys i en partits decisius. Durant molt de temps es va dir que era la nostra bèstia negra, es va parlar de l'impacte psicològic de les derrotes”, explica el seleccionador francès, Vincent Collet. “Ara necessitem superar-nos, jugar el nostre millor partit contra un rival que ha demostrat la seva capacitat per imposar el ritme de joc que més li convé. Saben connectar molt bé amb Pau Gasol. És el millor jugador de l'Eurobasket. Amb les seves prestacions ha salvat el seu equip. No se'l pot parar totalment. Podem pensar en com limitar-lo, però mai com parar-lo. Intentarem imposar el combat físic”.

Superioritat física

Sergio Scariolo dóna la raó al seu col·lega: “La superioritat física i atlètica del nostre rival és evident. Des del primer dia França sembla el monstre de la competició, i ho ha confirmat”. El seleccionador espanyol apel·la a la minuciosa preparació dels partits i posa com a exemple la bona defensa sobre Spanoulis i la recuperació del rebot ofensiu en el duel contra Grècia.

“L'equip ha crescut mentalment. La química i el coneixement dels rols han anat millorant, tot i que la situació de Rudy és una incògnita”. L'aler està molt limitat pels seus problemes a l'esquena. Claver, amb una convincent actuació davant Grècia, va agafar el relleu. “El Víctor té qualitats defensives que no té ningú a Espanya per defensar tresos físics o quatres molt perimetrals. El Víctor compleix, el problema són les expectatives, quan són incorrectes. M'alegro que hagi tingut el seu moment de reconeixement públic”.

França apel·la al seu públic, als seus líders, Parker, Batum, Diaw; a Gobert, el pivot que es va consagrar en aquell partit del Mundial aparellat amb Pau; a De Colo, que passa per un moment de forma esplèndid; i a una successió de jugadors de primera fila com Fournier, Gelabale, Pietrus… El seu planter és extraordinari. Ho ha ratificat guanyant tots els partits. Espanya, en la seva novena semifinal consecutiva en un Eurobasket i amb el bitllet directe per als Jocs en joc, es mesura contra el rival que li discuteix la primacia.