Pau Gasol es triplica per posar Espanya contra Grècia

L'actuació de Pau Gasol a l'Estadi Pierre Maurois de Lilla serà recordada durant molt temps. Va servir a Espanya per redimir-se de les penúries del seu joc, desembarassar-se de l'elàstica Polònia i aconseguir els quarts de final en els quals el seu rival, dimarts que ve, serà la Grècia més temible i ben proveïda dels últims anys.

La majoria dels 21.000 espectadors que es van citar a l'immens recinte, un camp de futbol adaptat per aquest Eurobasket, eren francesos. La salva d'aplaudiments amb la qual van acomiadar l'heroi espanyol, una vegada decidit el partit, o més ben dit, quan ja havia decidit el partit i li va donar per fi descans Sergio Scariolo, és el millor resum. Rendits a l'evidència, fent justícia a la meravellosa demostració que van presenciar, més enllà dels colors, van canviar les seves esbroncades a la selecció espanyola, per un merescut homenatge a un jugador excepcional.

Els 30 punts, els sis triples en els set llançaments des de la màxima distància, un rècord en la seva ja llarguíssima carrera, els set rebots, les quatre assistències, la forma en què va liderar l'equip espanyol va resultar commovedora. Va decantar un duel en què el joc de l'equip espanyol va grinyolar durant molts minuts, més de 30. Polònia va arribar a l'últim quart igualats, a 55 punts en concret, i només en els últims vuit minuts, va fer el tret definitiu i la selecció espanyola va posar fi al seu joc angoixant.

Ja abans de l'inici es van acumular les males notícies per a la selecció espanyola. Rudy Fernández, amb mal d'esquena, va quedar descartat. I als prolegòmens del partit es van succeir les curses nervioses dels fisios i fins i tot del mateix Pau Gasol, que en la roda d'escalfament va notar molèsties al bessó de la cama dreta. Es va retirar de nou al vestuari i, quan faltaven amb prou feines segons per a la xiulada inicial, va tornar per començar el partit.

El va necessitar més que mai l'equip espanyol, que ja és dir. La selecció polonesa, que fa 31 anys que no guanya Espanya i bastants fora de l'elit, va provocar moltíssims maldecaps a Scariolo i els seus jugadors. San Emeterio i Claver van ocupar el lloc de Rudy. El joc exterior espanyol va tornar a mancar del dinamisme i la força suficients per dotar d'un equilibri imprescindible el joc de conjunt. Pau Gasol, que va guanyar el duel per complet al seu rival també a l'NBA, Marcin Gortat, va tirar pel carrer del mig i es va erigir repetidament a la mà executora també des de la màxima distància.

Així i tot, les constants de joc de l'esquadra de Scariolo es van veure llastrades per un excés de pèrdues de pilota que no van fer una altra cosa que retratar les indecisions de molts dels seus jugadors, especialment els exteriors, els que han de propulsar el joc. Igualment, a més, desencertats en el tir. Espanya va estirar diverses vegades el marcador (22-15 i 39-33), però va arribar a passar autèntics moments d'aclaparament davant les successives ratxes de diferents jugadors polonesos. Primer va ser el base nacionalitzat AJ Slaughter, després el forçut Karnowski, suplent de Gortat, i els ràfecs Ponitka i sobretot Waczynski, jugador de l'Obradoiro, que va posar per davant el seu equip cap al final del tercer quart (52-55). La defensa espanyola va ser excessivament vulnerable durant molts minuts. Però al final, el sensacional partit de Pau Gasol, escortat per la porfídia de Llull i la bona mà de Mirotic, va decantar la contesa, va fer rendir l'equip polonès i va posar Espanya als quarts de final.