Catalonia, Katalonien

La premsa internacional. Els grans diaris internacionals recullen avui la gran manifestació de la Diada. “Manifestació monstre”, titula Le Monde que escriu: al marge de les consideracions que es puguin fer, el procés ja és una victòria d’Artur Mas que ha situat el debat català al centre de la política espanyola tres mesos abans de les eleccions generals. A moltes cròniques es cita la roda de premsa que ahir van fer per als corresponsals estrangers els líders de Junts pel Sí. A més de l’immobilisme de Rajoy, els diaris, basant-se en l'enquesta del CIS, valoren de forma recurrent la pretensió d’Artur Mas de seguir endavant amb el procés si es té la majoria d’escons encara que no es tingui la de vots. Aquest tema arriba a ser titular de La Stampa (“Mas: Catalunya independent encara que sense el 50% dels vots”). The Telegraph subratlla que els crítics amb Mas consideren que tenir el 44% dels vots no seria una victòria suficient a un referèndum amb la tradicional alternativa de sí o no. Una altra cita persistent són les declaracions de Cameron i Merkel sobre Catalunya a la UE.

The Wall Street Journal, després d’explicar que els independentistes no s’aturaran si controlen el Parlament català encara que no sigui amb majoria de vots, recull l’argument d’Oriol Junqueras: si després de les eleccions la comunitat internacional té dubtes sobre la seva legitimitat, “estarem feliços de convocar un referèndum sota supervisió internacional”. The Guardian recull declaracions de Mas (“Si Escòcia no hagués pogut fer el referèndum, la seva alternativa hauria estat no fer res?”). El diari va anar a la manifestació i publica testimonis de ciutadans. Un d’ells assegura que hi era no pas per reclamar la independència sinó per obtenir més bon tracte del Govern central.

The Economist és qui fa una de les anàlisi més dures sobre les expectatives secessionistes. Que la independència donaria més diners per gastar localment “és una visió” simplista, diu el setmanari. I recorda que hauria de tornar a demanar la entrada a la UE i tindria dificultats en els mercats de crèdit. Una victòria independentista no estaria tan lliure de problemes com esperen els que la proposen. I, conclou, que es podrien trobar “al cap de pocs anys que en lloc de commemorar als carrers la pèrdua de la independència, molts catalans estiguessin de dol per haver-la obtingut”.

Liberation parla d'histèria a Madrid i The Economist alerta els independentistes contra les visions simplistes

The New York Times torna a recordar les dificultats que hi hauria amb Europa i recull els arguments en contra de Mas: Europa hauria d’acomodar una regió de més de set milions d’habitants que representa el 16% de la població d’Espanya i atrau inversions de més de cinc mil multinacionals, “moltes d’elles europees”. En un article previ a la Diada, Libération explica que la proposta secessionista provoca “histèria” a Madrid i recull les declaracions del ministre de Defensa suggerint una intervenció militar si els actors separatistes no acaten la legislació vigent. El diari recull una afirmació de Duran Lleida: “Entrem en un període de tsunami”. No és l’únic diari que fa referència als antics socis de Convergència. Frankfurter allgemeine cita el seu camí “amb un ritme més moderat que Mas”.

La trista història dels catalans, es el títol de l’article que l’escriptor Albert Sánchez Piñol escriu a Die Zeit en què defensa la independència i espera l’ajuda d’Europa. Una curiositat final, Bloomberg publica un article en el qual considera que la tria, per part del PP, de Xavier García Albiol (de qui recorda la seva campanya municipal demonitzant els immigrants) pot portar al partit de Rajoy a tenir els mateixos problemes que els Republicans dels EUA tenen amb Donald Trump.

Editorials. Els diaris de Madrid i Barcelona, amb l’excepció de l’Abc, que ho ignora, treuen a portada la manifestació de la Diada. L’editorial de l’Abc es centra en el paper de TV3 com a altaveu de l’independentisme, una televisió que “no serveix al conjunt de la societat catalana, sinó als nacionalistes que controlen el poder”. La Razón, en publica una de secundària sobre el reflux del desafiament separatista i el basa en les xifres municipals d’assistència a la manifestació (1,8 milions l’any passat; 1,4 aquest). El Mundo diu que la Diada ha deixat de ser la festa de tots els catalans per convertir-se en el dia del partit [dels independentistes], “en un gran míting electoral”. El Punt Avui afirma que el 27-S es “podrà saber, com cal, si la independència té el suport necessari i suficient al Parlament per tal que aquesta Via Lliure no sigui només una demostració de força ciutadana”. L'Ara considera que la Diada va llançar un missatge diàfan al món, “i particularment a Europa, perquè agafi consciència que la via catalana per bastir un nou Estat no s’atura malgrat l’actitud obstruccionista del Govern espanyol”· El Periódico titula Exhibició independentista. Després de destacar l’èxit de la convocatòria defensa la via del diàleg i el pacte i, per aquesta raó, considera que “ahir va sonar fora de lloc el “no acceptarem claudicacions”, després de les eleccions, del president de l’ANC, Jordi Sánchez. Diàleg i pacte no són sinònim de claudicació”. La Vanguardia argumenta que la manifestació d’ahir “no recull el pluralisme de les convocatòries prèvies al 2012, on convivien diferents sensibilitats del catalanisme(...)No són els reunits ahir els únics que volen un altre tipus de relació de Catalunya amb Espanya”. No s’ha d’ignorar o menysprear aquesta realitat, conclou.

Dues anotacions. A la tertúlia de 8tv de Josep Cuní, després de la manifestació, Gemma Calvet va recordar el paper que han tingut les grans manifestacions a la història: la independència de l'Índia (Gandhi), l’abolició de la segregació racial (Luther King) o el reconeixement del vot femení. Per la seva banda, Ramon Espasa va explicar que era la primera vegada que no havia anat a la manifestació de la Diada perquè una afirmació nacional oberta havia estat usurpada per una opció del catalanisme. I es va preguntar si hi ha gent que creu que només hi ha una catalanitat. “Em preocupa”.