Una altra Europa

Ha costat, però sembla que Europa està donant els passos necessaris per al canvi de política que la crisi dels refugiats exigeix. La Comissió Europea proposarà el repartiment de 120.000 refugiats més entre els 28 membres de la UE, xifra que sumada als 40.000 proposats anteriorment, sumarien un total de 160.000. La xifra, encara que considerable, és amb prou feines una part de tots els refugiats que hauran arribat aquest any a Europa. Però més important que la xifra és el propòsit de dissenyar un mecanisme permanent, automàtic i obligatori de repartiment. Per afrontar aquesta crisi amb alguna garantia d'èxit cal que els països membres assumeixin la dimensió global del problema. Des d'aquest punt de vista, és positiu que el Govern espanyol hagi rectificat i anunciï que acollirà la quota de refugiats que li correspongui.

Cap país pot afrontar sol aquest desafiament. És un repte per tot Europa i no només per als països d'arribada –que ho són per la seva posició geogràfica– ni tampoc pels que, com Alemanya, concentren el nombre més elevat de peticions d'asil, per haver estat fins ara més generosos que els altres. Només a l'agost Alemanya ha rebut 104.000 sol·licituds. Per molt que sigui el país amb més capacitat econòmica i demogràfica d'Europa, és evident que no pot ni ha d'assumir en solitari una allau que en finalitzar l'any podria arribar als 800.000 refugiats.

En aquesta crisi, Alemanya és un exemple a seguir. Té el mèrit de no haver defugit el problema i la seva autoritat moral és, en aquesta qüestió, indiscutible. No només per la política del seu Govern, amb Angela Merkel exercint un lideratge continental molt necessari; també pel compromís dels seus ciutadans. Molts alemanys han sortit a trobar els refugiats per oferir-los la seva ajuda, arraconar les veus xenòfobes i contrarestar les 336 agressions registrades aquest any contra centres d'acolliment, la majoria perpetrades per grups neonazis. És esperançador veure com també a Espanya i altres països es mobilitza la solidaritat ciutadana. Però els grups i partits xenòfobs segueixen aquí, disposats a treure'n rèdit polític: el millor antídot és una gestió comunitària àmplia, compartida i de llarg abast. No hi ha una altra opció. L'alternativa és la disgregació política i la reculada en avanços com la lliure circulació de les persones, per precipitar-se cap a un escenari de nacionalismes emmurallats i militarització caòtica de les fronteres.

Europa ha de fer de la necessitat virtut, mirar a llarg termini i afrontar aquesta crisi com una oportunitat per avançar en la unió i reforçar-se. La seva demografia no és pròspera. Amb 507 milions d'habitants, necessitarà a curt i mig termini contingents migratoris amb els quals apuntalar la seva economia. Els refugiats que ara truquen a les seves portes poden contribuir a aquest futur, com els exiliats espanyols van contribuir al de Mèxic i altres països que els van acollir. Molts dels qui arriben són joves i famílies amb infants que saben que no podran tornar durant molt de temps als seus països i que no es resignen a donar als seus fills l'horitzó sense futur d'un campament d'acolliment. La seva esperança és a Europa. I Europa es pot construir millor sent generosa amb ells.