La guerra del sàbat arriba al futbol

“La imposició religiosa està intentant remodelar l'estil de vida laic a Israel”. Amb aquest contundent editorial alertava aquest dijous el diari progressista Haaretz de la creixent intromissió dels jueus ultraortodoxos (al voltant d'un 10% de la població) en la vida quotidiana del conjunt dels ciutadans. Dos partits polítics ultrarreligiosos –Shas, amb set escons, i Unió de la Torà i el Judaisme, amb sis— apuntalen la coalició que permet governar Benjamin Netanyahu després de les eleccions del passat mes de març. Des de llavors no deixa d'augmentar el rigor de les prohibicions del sàbat, el dia sagrat jueu que discorre entre el vespre del divendres i el del dissabte i en el qual, entre moltes altres coses, està vetat conduir, fer foc o treballar.

Fins al futbol ha arribat la pressió religiosa. Aquest cap de setmana pot ser l'últim en el qual es disputen partits a l'Estat Jueu si la Federació de Futbol manté la seva amenaça de convocar una vaga indefinida contra la prohibició a partir del dia 12. Un tribunal de Tel Aviv va sentenciar a final d'agost que els clubs no tenen autorització per treballar en sàbat –dia de descans laboral obligatori a Israel–, com els serveis d'emergència o de seguretat o com les 400 empreses que tenen permís del Ministeri d'Economia.

Paradoxalment, el titular d'aquest departament en l'actual Gabinet és Aryeh Deri, líder del partit ultraortodox Shas, que rebutja qualsevol relaxació de la doctrina rabínica i que previsiblement no permetrà als futbolistes saltar al terreny de joc en el dia sagrat del sàbat. “Aquí s'ha jugat a futbol des de fa més de 100 anys, des dels temps del Mandat britànic sobre Palestina”, advertia Haaretz, “precisament perquè és el dia de descans de la majoria”.

En ple centre de Jerusalem, Gedeon Siboni no deixa de fer servir la caixa registradora ni un moment mentre acusa l'Ajuntament de Jerusalem de sotmetre's a les exigències dels ultraortodoxos. Des de fa 20 anys, el seu cèntric Supermercat Mamila no ha deixat d'obrir ni un sol dia les seves portes, excepte durant el Yom Kippur, la jornada d'Expiació que paralitza la vida a Israel. Ara l'alcaldia vol que es tanqui també durant el sàbat, sota pena de ser multat amb 1.500 xéquels (uns 340 euros).

“El dissabte és el dia en el qual més venem, sobretot a turistes estrangers”, es queixa Siboni, nascut a Jerusalem fa 55 anys en el si d'una família sefardita originària del Marroc –“els meus avantpassats eren de Granada, o de Sevilla”, aventura–, al mateix temps que al·lega que no suporta la discriminació per una ordre de tancament que només afecta uns pocs comerços del centre. “N'hi ha uns 40 d'oberts en sàbat en altres zones de l'oest de la ciutat, i a la part est, com a la porta de Damasc de la Ciutat Antiga, els àrabs venen cada dia, inclosos els divendres”, argumenta.

La Lliga de Futbol amenaça amb una vaga si no es permeten els partits en dissabte. Els haredim exigeixen tancar comerços i cinemes a Jerusalem

L'ordre havia d'haver entrat en vigor aquest cap de setmana, però la revolta dels comerciants i la convocatòria de marxes de protesta per al proper dia 12 han portat l'Ajuntament a ajornar la seva decisió fins a la segona meitat del mes de setembre. La represàlia municipal contra els comerços d'alimentació del centre va tenir el seu origen en la inauguració, aquest mateix estiu, dels multicines Planet Yes, amb 16 sales, a Abu Tor, una zona allunyada dels barris ultraortodoxos del centre. El complex de cinemes roman obert al públic tots els dies, inclòs el sàbat. Vestits de blanc i negre a la canícula, els haredim van acudir en massa fa dues setmanes per apedregar la façana del cinema del pecat. L'alcalde de Jerusalem, el conservador Nir Barkat, va oferir suposadament com a compensació el tancament de diversos supermercats del centre, per zones on solen passar els ultraortodoxos en el seu camí cap als rituals d'oració al Mur de les Lamentacions.

“El problema del sàbat a Israel el va crear David Ben Gurion, el fundador de l'Estat el 1948, en fer concessions als ultrarreligiosos per garantir-se el seu suport polític”, sosté Pepe Elalu, portaveu municipal de l'oposició i regidor del partit progressista Meretz. Elalu, que va immigrar a Israel des del Perú fa 40 anys, és un dels fundadors de l'anomenat Autobús del sàbat, un servei cooperatiu que va entrar en funcionament fa quatre mesos per suplir l'absència de transport públic a Israel durant la jornada sagrada jueva.

“Els haredim són una minoria i no representen més del 20% dels ciutadans de Jerusalem, però actuen units en tot el que es refereix al sàbat, mentre que la majoria religiosa tolerant o laica de la ciutat segueix dividida”, analitza l'edil de l'esquerra pacifista israeliana. “No poden tancar els cinemes el dissabte perquè es tracta d'una activitat cultural reconeguda per la llei, i que a més es desenvolupa en un centre privat, per això l'alcalde els lliura com a compensació la clausura en sàbat d'uns pocs supermercats del centre”.

Els ultraortodoxos ja s'han fixat com a proper objectiu la paralització durant la festivitat hebrea del sàbat del servei públic de lloguer de bicicletes que pròximament entrarà en funcionament a la Ciutat Santa, similar al que ja existeix en la molt més liberal urbs de Tel Aviv.