Gairebé 800 peticions d’asil esperen resposta a Catalunya

Un total de 783 persones, vingudes de països com Ucraïna, Síria o Eritrea, van sol·licitar l'any passat asil a Catalunya i la gran majoria segueixen a l'espera d'una resposta. Es tracta d'un tràmit que s'allarga en el temps i durant el qual els afectats no poden rebre ajudes socials; el seu únic suport, en molts casos, són les entitats o les ONG que treballen amb aquest col·lectiu i que asseguren estar desbordades. Aquest és el context en el qual ahir l'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir la creació d'un registre de famílies que vulguin ajudar les persones refugiades, bé sigui amb allotjament o amb contribucions materials. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va demanar a l'Estat que “faci arribar més recursos a les ciutats” per a l'emergència.

“No es tracta de caritat, l'asil és un dret humà que està previst en convencions internacionals i també a la Carta de Barcelona”, va recordar el primer tinent d'alcalde. Pisarello no va detallar quina podria ser la capacitat d'acolliment de la ciutat i va posar l'accent en la necessitat de treballar en xarxa amb altres ciutats.

Madrid ahir va agafar el guant llançat fa uns dies per l'alcaldessa Ada Colau i va assegurar en un comunicat que en els pròxims dies “proposarà mesures i recursos per “afrontar solidàriament" aquesta situació. Sant Feliu de Llobregat i Sabadell també van mostrar el seu interès a ingressar a la xarxa de ciutats refugi. A Mallorca, els consistoris de Calvià, Andratx i Inca, governats per MÉS per Mallorca, faran el mateix.

La idea de crear el registre de famílies, encara bastant embrionària, permetrà canalitzar millor els esforços, segons Pisarello, d'una societat civil mobilitzada respecte al tema dels refugiats. D'entrada, el tema de l'allotjament és el més delicat per falta de recursos. La Generalitat només té 28 places pr als sol·licitants d'asil, amb un temps d'estada màxima de mig any.

Retards de tres anys

El tràmit, que comença amb la petició d'una cita a la subdelegació del Govern, al paper dura sis mesos. Tant el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona com el de Procuradors dels Tribunals van denunciar ahir “la situació infrahumana en què es troben els refugiats”, que en alguns casos han de suportar fins a tres anys perquè es resolguin els seus expedients.

L'Ajuntament descarta d'entrada la instal·lació d'un gran alberg al seu terme municipal, tot i que creu que es podria estudiar, si fos necessari, un equipament temporal d'aquest tipus a l'àrea metropolitana. “Aquest no és un problema conjuntural. Cal buscar solucions immediates, però també de llarg termini”, va dir Pisarello.

“És positiu que les administracions públiques s'impliquin en el tema. En aquest moment tenim un col·lapse als serveis d'acompanyament que prestem, hi ha 783 persones a l'espera de l'asil a Barcelona que es troben en una situació precària”, va denunciar Pascale Coissard, portaveu de la Xarxa en Defensa del Dret a l'Asil a Catalunya.

Les entitats recorden que el nombre de refugiats assentats en terres catalanes no para de créixer des del 2013, a causa de l'augment d'intensitat dels conflictes en països del Pròxim Orient o de l'Europa continental. El 2013 va haver-hi 484 peticions. “Els recursos destinats a l'acolliment i a l'acompanyament són insuficients per a un procés que tingui garanties d'èxit”, va afegir Coissad.

L'Ajuntament ha destinat d'entrada 100.000 euros extres (200.000 euros en total) per al servei d'allotjament temporal d'emergència del Servei d'Atenció als Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER). La primera atenció inclou, per exemple, assistència jurídica, intèrprets i mediadors socials. El 2012 el pressupost d'aquest servei era d'un milió d'euros. El canvi del flux migratori a Barcelona va fer que el 2013 el servei es replantegés fins i tot per assessorar les persones que desitjaven emigrar. El 2014 426 persones van acudir a la primera atenció del SAIER. El primer semestre del 2015 n'hi van anar 527.

El PP: "Barcelona no pot resoldre sola els problemes del món"

Pisarello també va demanar a l'Estat claredat sobre la destinació dels fons provinents de l'Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors de la UE (Frontex) i que es dediquin també per a l'emergència humanitària. “Són les ciutats les que estem en millors condicions de donar resposta a aquest repte”, va dir el regidor. Espanya rebrà el pròxim sexenni 527 milions d'euros de l'agència.

Barcelona també demanarà al Govern central que augmenti la quota de refugiats. La Comissió Europea va assignar a Espanya 4.288 persones, però l'Executiu que presideix Mariano Rajoy rebaixa aquest nombre a 1.300. Espanya, a més, és el tercer país de la UE a atorgar menys permisos d'asil.

Els grups del Partit Popular i Ciutadans al consistori van ser els més crítics amb la proposta de l'Ajuntament que presideix Colau, a qui demanen més diàleg amb el Govern central. “Barcelona no pot resoldre sola els problemes del món, sinó que ho ha de fer de manera coordinada i d'acord amb les seves competències”, va criticar Alberto Fernández Díaz, líder del PP de Barcelona. El portaveu de C’s, Paco Sierra, considera que la proposta és individualista i ha d'estar coordinada per la Unió Europea.

Els socialistes creuen que la proposta és bona però demanen que no es quedi “en un anunci”, va avisar Jaume Collboni. Des d'ERC, la portaveu Montse Benedí va recordar la tradició d'acolliment de Barcelona. Una cosa que Pisarello també va destacar, tot i que va aclarir que no es farà de la mateixa manera que es va ajudar els refugiats de Sarajevo a la guerra de Bòsnia els anys noranta. “La situació és molt diferent”, va assegurar.