“Ja no es mira igual els veterans”

Els seus companys l'han escollit capità del Barça i ho assumeix amb naturalitat, la mateixa que va aplicar després de pujar i assentar-se en el primer equip o després de marcar un gol que canviaria per sempre la història del futbol espanyol. “El braçal comporta una barreja d'il·lusió i responsabilitat”, resumeix Andrés Iniesta (Fuentealbilla, 31 anys), el gran referent de la Masia. Entre altres coses perquè no li fan fan falta estridències ni cridar gaire per fer-se notar, sinó que en té prou amb una pilota als peus.

Pregunta. Què va pensar quan va aixecar la Supercopa?

Resposta. Estava molt content perquè volia que aquell dia acabés així. Em feia moltíssima il·lusió poder aixecar-la, i encara molt més per la manera com va anar el partit, amb tant sofriment al final.

P. Necessita il·lusionar-se?

R. Sí, però no només en el futbol. A tots ens mouen les il·lusions i els pensaments positius per superar-nos i aixecar el cap en els moments difícils. I també ho fem els futbolistes, encara que tot ens passa molt ràpid, tant les coses bones com les dolentes. Per això cal ser molt equilibrat per poder seguir avançant.

P. Però vostè ho té gairebé tot. Família, èxit, reconeixement, diners… Quines altres il·lusions li queden?

R. Moltes! No per tenir-ho tot et sents ple, sinó que de vegades et sents buit i no saps per què. No tot són les coses materials o el que aconsegueixes; això no et dóna la felicitat. Els futbolistes no estem exempts de res i qualsevol situació negativa pot afectar-nos. Però jo em sento un privilegiat perquè cada dia faig el que m'agrada, m'envolten les persones que estimo i he viscut moments únics que han estat importants per a mi i per a molta gent.

P. També té el braçal…

“No perquè ho tinguis tot et sents ple; de vegades et sents buit i no saps per què”

R. Això és especial. M'il·lusiona, però és una responsabilitat.

P. Una funció del capità és protestar a l'àrbitre. Haurà de practicar la cara de mala llet?

R. No és qüestió de cridar més o menys. Cadascun té la seva forma d'explicar-se i fer-se sentir. Però cal trobar el camí entre protestar i dir-ho bé. S'aconsegueixen més coses dient les coses bé i amb educació.

P. L'incomoda, de totes maneres, haver d'intervenir si hi ha cap embolic al vestidor com va fer l'any passat Xavi, que va intervenir entre Messi i Luis Enrique?

R. Ser capità comporta aquestes coses i cal estar pendent de tot. Però cal assumir-ho amb naturalitat, lògica i sentit comú. Però tenim un vestidor molt sa, molt bo.

P. Es considera un jugador veterà dins del vestidor?

R. Em sento veterà pels anys que tinc i pels que fa que jugo. Em sento molt jove per les ganes de guanyar, seguir fent-ho bé i gaudint. No m'ha arribat el moment en què un sent que ha de retirar-se.

P. Els joves del primer equip li demanen consell com feia vostè en arribar al Camp Nou?

R. Tot això ha canviat, com la vida mateix. No dic ni a pitjor ni a millor, però no és el mateix que quan jo vaig pujar. Ja no es mira igual els veterans. No és que siguin irrespectuosos, sinó que ells han viscut els últims 10-12 anys amb referents que sortien del planter. I això ho fa com més normal. Però no és així.

P. I ara té més competència que mai. Ho veu així?

R. Sempre ha sigut així perquè l'objectiu del club és que tots estiguem en la nostra millor versió per aconseguir títols. És qüestió de seguir superant-se.

P. Aquesta idea és necessària per mantenir les ganes de guanyar?

R. Les ganes no es perden mai. I si perds no és per falta de ganes sinó perquè no es fan les coses bé o no estàs a l'altura, o potser perquè en un moment puntual no entra la pilota.

P. A aquest Barça això li passa poc. Però com pot afectar l'equip la sanció de la FIFA?

R. Això és negatiu. No és agradable i no és una situació que ens afavoreixi. Però nosaltres hem d'estar a l'altura perquè quan estàs molt a dalt l'única cosa que pots fer és caure.

P. Serà una altra Lliga de dos?

“Amb l'àrbitre s'aconsegueix més dient les coses bé i amb educació”

R. El València i el Sevilla són grans equips. I l'Atlètic ha demostrat que pot lluitar un altre any més amb els que teòricament hi serem. Però dependrà de com estiguem. Per nosaltres ha de ser igual jugar contra l'últim que contra el segon. Aquesta és la recepta per guanyar. És clar que sobre el paper som superiors a molts equips, però si no estàs bé, no guanyes. És l'exigència de competir contra un mateix. I això Luis Enrique ho té clar. Competim contra els altres, però també contra nosaltres.

P. I què li sembla el Madrid?

R. No l'he seguit gaire… Però el Madrid, independentment de l'entrenador o dels jugadors que tingui, lluitarà sempre per tot. No sé què els aportarà Benítez, però és un gran tècnic.

P. I a vostè no el sedueix la idea d'anar a la Premier?

R. No n'he tingut mai la necessitat. Sóc infinitament feliç aquí i em queden tres anys de contracte que tant de bo pugui complir. Per a mi, millor que en el Barça enlloc. I quan un ho sent així, no mira més enllà.