La immigració desborda Atenes

Al mateix temps que els turistes i els grecs viatgen cap a les illes per gaudir de l'estiu, dotzenes de petites embarcacions amb un miler de persones a bord arribaven aquest dilluns a les costes gregues. Arriben des de Turquia i en penoses travessies, que poden durar entre una setmana i tres mesos, segons la seva nacionalitat. Atenes és la primera parada a Occident i el lloc de trànsit per als migrants que fugen de les guerres a Orient.

“Espero reunir-me amb el meu fill a Hamburg i començar una vida millor”, relata una exhausta Irham Haidi, afganesa de 32 anys. Com molts altres, Haidi va enviar el seu fill fa sis mesos a recórrer la mateixa ruta que ella repeteix ara amb el seu marit i dos fills més. Originaris de Ghazni (est de l'Afganistan), els Haidi han recorregut en 75 dies els 5.600 quilòmetres que separen el seu poble de la capital grega. A peu, en autobusos o pasteres han creuat tres fronteres travessant l'Iran i Turquia.

Grècia s'ha convertit en la porta d'entrada a Europa més freqüentada en els últims temps.

Des que va començar l'any, 124.000 migrants han entrat pel país hel·lè, més del doble que en els sis primers mesos del 2014. La majoria arriba intentant fugir de la guerra que s'agreuja al seu país. Però només uns 6.200 han sol·licitat asil en territori grec, el 64% són sirians i el 20%, afganesos. “Es tracta d'una situació d'emergència crítica i molt dramàtica”, adverteix Iorgos Tsarbipopulos, màxim responsable d'ACNUR (l'agència de l'ONU per als refugiats) a Grècia. “Els números no han parat d'augmentar. Grècia i Itàlia soles no poden afrontar-ho. Cal una política europea”, afegeix.

Els migrants segueixen els senyals que els seus conciutadans van deixant en el camí. Depenent dels estalvis, optaran per una ruta més ràpida i cara, o més barata i llarga. Els qui poden permetre-s'ho pagaran fins a 2.000 euros des de Síria (el salari mitjà anual en aquell país) per prendre un autobús i després una pastera; o 6.000 des de l'Afganistan per arribar a Atenes. Els qui no, recorren a l'aplicació Google Maps, que s'ha convertit en la guia oficial versió low cost per als migrants sense recursos, que confeccionen la seva pròpia ruta de fugida. Els qui gairebé no tenen estalvis compren barcasses a les costes turques per 300 euros, i intenten dirigir-se cap a Grècia amb l'única ajuda d'un GPS.

Entre arbustos i mantes, els Haidi recuperen forces amb 400 afganesos més al parc Pedion Tou Areos. Fa dues setmanes, els drogodependents i rodamóns que habitaven en aquest cèntric jardí eren desplaçats per centenars de migrants en situació irregular. Avui, desenes de tendes de campanya alternen amb les estàtues de líders grecs revolucionaris i algun que altre sense sostre. La majoria són d'ètnia hazara, que, com els Haidi, són perseguits a l'Afganistan.

“Els talibans i l'Estat Islàmic ens consideren apòstates. Ens persegueixen i ens assetgen. No ens queda més remei que emigrar si volem mantenir el cap sobre les espatlles”, etziba Ibrahim, de 28 anys i originari de Konduz. Molts asseguren que han estat atacats a trets o apallissats per la policia iraniana fronterera en el camí. El 2015, gairebé 3.000 persones que, com ell, han intentat creuar el Mediterrani no podran explicar-ho: van perdre la vida intentant arribar a Europa.

Amb les noves tecnologies, el boca-orella es diu Whatsapp. Les rutes varien segons el país d'origen. També les zones públiques on dormen els migrants que esperen a Atenes per seguir el viatge s'organitzen per nacionalitats. Els sirians vaguen per la plaça Ominia. Allà, quatre joves sirians deixen caure les motxilles a terra. “Acabem d'arribar de Kos”, respon amb els ulls brillants per la falta de son Jolán Fayad, un químic de 33 anys.

Barques de plàstic

Els quatre joves van abandonar Damasc per terra per pujar a un vaixell a les costes libaneses i arribar a Esmirna. En aquesta localitat costanera turca convergeixen les rutes d'afganesos i sirians. “A la plaça de Basma hi ha els passadors il·legals. Són una màfia que cobren uns 1.000 euros el passatge en barca de plàstic, és al voltant d'una hora de trajecte fins a l'illa més propera”, explica en Faiad. D'allà, es dirigeixen a Atenes en ferri.

Davant dels rails de l'estació central comença la segona fase del periple dels indocumentats. Amb el bitllet a la mà, la família Hadil, originària de Deir Zor, avui un dels bastions de l'Estat Islàmic (EI), somriu. Per davant els queda travessar Macedònia, Sèrbia i Hongria –de fet, Hongria ultima la construcció d'un mur a la frontera amb Sèrbia per impedir aquestes arribades– o Àustria. Molts intenten arribar a Alemanya, país que veuen com la nova terra promesa.

“El camí no serà fàcil, però qualsevol cosa serà millor que morir sota les bombes o exposar-te al fet que l'EI et talli el coll”, remarca la Ramia, la més petita del grup.