Més accidents

Els accidents de trànsit i les morts a la carretera han tornat a adquirir una evolució preocupant en els últims mesos, i el pitjor és que les autoritats públiques (Direcció General de Trànsit) no semblen prendre consciència estricta d'aquesta evolució frustrant de la sinistralitat. En quatre dels set mesos transcorreguts aquest 2015 ha augmentat el nombre de morts i l'operació sortida d'estiu ha tancat el primer mes (juliol) amb 111 morts, quatre més que el juliol de l'any passat.

Els indicis són dolents; revelen que aquest any es mantindrà una tendència a l'alça en el nombre d'accidents i de morts. I davant d'aquesta tendència, la Direcció General de Trànsit hauria de fer molt més que atribuir-ho a la intensitat dels desplaçaments (similars als de qualsevol altre exercici) o a l'antiguitat del parc automobilístic. Totes les causes exculpatòries són certes: els automòbils són vells, la densitat del trànsit augmenta i la qualitat del ferm de les carreteres i autovies està molt deteriorada, fins al punt que un informe recent calculava que el deplorable estat de l'asfalt costava als espanyols uns 2.000 milions a l'any en més combustible i avaries. Però no expliquen el problema d'avui. És més, aquests arguments haurien d'induir a una reflexió sobre la inversió pública en el manteniment de carreteres –pel qual els contribuents paguen els seus corresponents impostos–, que els governs (el central i els autonòmics) han oblidat per complet.

La causa immediata n'és una altra. Durant anys s'ha aplicat amb rigor un pla draconià per reduir la sinistralitat. És possible que l'impuls inicial del pla s'hagi esgotat, com suggereixen poèticament a Trànsit, però el més probable és que s'hagi relaxat la vigilància de les vies i hagi decaigut la intensitat del procediment sancionador. Sobre aquests aspectes ha d'actuar a curt termini l'autoritat viària, i aquesta actuació és la que esperen els usuaris de les carreteres.