El Parlament grec aprova reformes clau malgrat la fractura a Syriza

El Parlament grec ha aprovat en la matinada d'aquest dijous –amb 230 vots a favor, 63 en contra i 5 abstencions– el segon paquet de mesures acordat amb els socis de la Unió Europea. Unes hores abans que el Parlament grec sotmetés a debat aquest grup de reformes urgents exigides per l'Eurogrup per tramitar el tercer rescat, el primer ministre Alexis Tsipras va cridar a l'ordre els seus diputats díscols. Superades totes les apel·lacions a la unitat de Syriza, i amb una fractura probable a les seves files, Tsipras els renyar per criticar-lo sense oferir alternatives. La votació del projecte de llei sobre la reforma del Codi Civil i la directiva bancària europea va ser després de les 3.00 (hora peninsular espanyola).

Tsipras ha plantat cara als rebels de Syriza; diversos ministres apunten que la ruptura del partit és inevitable; la portaveu del Govern afirma que serà difícil impedir noves eleccions, i alguns mitjans locals ja estudien dates, el 13 o el 20 de setembre, després del probable congrés que consagrarà la fractura entre possibilistes –la majoria de Tsipras– i ideòlegs, la facció més radical del partit. El que passi mentrestant, no serà més que un nou tomb en l'espiral d'inestabilitat que viu el país des de fa setmanes.

Després de dies de contenció i una assumpció discreta de les crítiques, amb l'únic moviment d'una remodelació ministerial bàsica que va purgar els cinc titulars radicals, el primer ministre grec ha passat a l'ofensiva, acusant els seus diputats díscols d'“amagar-se darrere la seguretat” de la seva signatura sense proposar alternatives viables al que anomenen “un cop d'Estat” de l'Executiu, suposadament doblegat a les exigències dels socis. En un missatge intern, filtrat la nit de dimarts, Tsipras els retreure haver pronunciat “massa missatges heroics” sense oferir res a canvi. L'advertiment tenia destinataris notoris: l'exministre de Finances Iannis Varufakis, l'extitular d'Energia, Panaiotis Lafazanis, i la presidenta del Parlament, Zoí Konstandopulu, encara en el càrrec.

Els 39 diputats rebels en la sessió que va aprovar dimecres de la setmana passada el primer paquet de mesures exigides pels socis europeus (32 van votar contra l'acord; sis es van abstenir i un no va assistir-hi) no només van deixar la majoria parlamentària de Syriza en 123 escons –tres per sobre del mínim de 120 necessari per apuntalar un govern–, sinó que, a més, tampoc han renunciat als seus escons, malgrat que estan obligats a fer-ho si contravenen la disciplina de vot. D'aquí la intenció de Tsipras de fer neteja a Syriza, com dissimuladament va advertir als dissidents. Després de la seva crida a l'ordre d'aquest dimecres, el primer ministre va aconseguir reduir en tres parlamentaris la rebel·lió a les seves files, ja que en aquesta ocasió van ser 36 els que van votar-hi en contra o es van abstenir. L'exministre de Finances Iannis Varufakis és un dels que ha canviat el no pel sí.

El Parlament grec ha sotmès aquest dimecres a debat el projecte de llei del segon paquet de reformes exigit per l'Eurogrup per al tercer rescat, que ja ha començat a tramitar-se segons fonts de la UE. Exclosos expressament  dos afers espinosos –la modificació del règim fiscal agrari, pel seu cost electoral per als partits que donen suport a Syriza, i la supressió de les jubilacions anticipades–, el text, de 970 pàgines i menys de 24 hores per estudiar-les, es componia d'una reforma del Codi Civil, per accelerar els processos judicials i reduir-ne el cost, i la transposició de la directiva europea sobre sanejament de bancs, que inclou garanties per als dipòsits de fins a 100.000 euros en cas de quitació –un altre fantasma recurrent en la Grècia del corralito–, però també mesures polèmiques, com la introducció de subhastes per a habitatges embargats. El suport de part de l'oposició ha garantit l'aprovació de les reformes.

Precisament perquè un dels punts del programa electoral de Syriza era impedir desnonaments del primer habitatge, el primer ministre s'ha reunit amb Luka Katseli, responsable de la Unió de Bancs Grecs, a la qual ha arrencat el compromís de mantenir la moratòria antidesnonaments que va expirar a final de juny i evitar qualsevol embargament fins a final d'any. Amb el buit legal existent entremig, “hem de fer tot el possible per protegir la població més vulnerable”, ha afirmat Tsipras després de veure Katseli, exdiputada del Pasok i molt propera al cap de l'Executiu.