El Barça doblega el LA Galaxy en el primer amistós de la pretemporada

El Barça continua on ho va deixar. Almenys aquesta és la impressió i la imatge que va transmetre en l'ovalat Rose Bowl de Pasadena, on es van congregar uns 90.000 espectadors, mostra excel·lent de futbol i d'ambient per ser pretemporada. Així, intens fins on van arribar les cames, l'equip blaugrana va tractar de combinar per definició, compromès amb el futbol de posició i possessió abans que amb la verticalitat i les presses.

Van faltar precisió i pulmons perquè per alguna cosa estan a la primera setmana de la pretemporada, però va fer acte de presència Luis Suárez a l'àrea contrària en una ocasió, arrodonida després amb una altra aparició de Sergi Roberto, i amb això n'hi va haver prou per resoldre el primer compromís de la International Champions Club, torneig que es disputa al voltant del planeta (EUA, Europa, la Xina i Austràlia), en què cadascun dels deu integrants disputarà quatre enfrontament. Amb l'empat prohibit –els penals actuaran de jutge definitiu en aquest cas–, el conjunt blaugrana també jugarà contra el Manchester United, el Chelsea i el Fiorentina.

Tant li feia a Luis Enrique que fos un amistós, un xoc per agafar ritme. Dret, molinet de braços i uns bons crits, no va parar quiet a l'àrea tècnica. Exigia a Bartra que filtrés la passada al moviment de suport de Busquets; demanava a Adriano i Douglas que aprofundissin en les seves ascensions; reclamava a Rafinha i Pedro desbordessin en carrera, i es lamentava que Rakitic i Sergi Roberto no participessin tant en la conjugació de la pilota. I, encara que l'eix de gravitació va estar més retardat de l'habitual –no van ser els volants els que van dirigir el compàs sinó que els centrals van compondre més que de costum–, el Barça es va presentar a l'àrea rival amb puntualitat.

Era, en qualsevol cas, un enfrontament còmode perquè LA Galaxy es defensava dins de l'àrea, argamassa de la bona a càrrec del porter; motiu pel qual les seves ofensives, sense cap elaboració, s'esbraven amb el pas dels metres per a desesperació de Gerrardy Keane, que amb prou feines van tocar la pilota i menys encara en posicions perilloses. Tant és així que Masip va jugar sota els pals i només se li va comptar una parada (també un gol en contra). La teranyina defensiva de l'equip nord-americà, no obstant això, va impedir que el Barça trenés a l'àrea contrària, però no que s'expressés amb xuts des de mitjana distància. Com el de Sergio Roberto que Brian Rowe va buidar amb una mà baixa i deliciosa amb el pal; com l'altre de Rafinha massa centrat, o com els d'Adriano i de Luis Suárez, que van anar un pèl torts.

Quan els Galaxy van mostrar una debilitat, el Barça va arribar a la meta. Així, després d'un servei de córner sense rematada, Bartra va baixar la pilota amb el pit i la va allargar cap enrere, al segon pal; allà va aparèixer Luis Suárez i va embocar el seu cop d'esquerra a gol. El mateix va fer, ja en el segon temps, Sergi Roberto, que va recollir una passada cap enrere de Sandro per definir per sota.

Canviats els equips gairebé completament a la mitja part, no va variar amb prou feines el guió de l'enfrontament. El Barça executava alta la línia de pressió per recuperar com més aviat millor la pilota i repartir-la, al mateix temps que es pausava en l'arrel per trobar la millor rampa cap a l'àrea rival. Piqué donava aire des de darrere, Iniesta les engaltava i accelerava el ritme, i els joves Munir i Sandro (va xutar en una ocasió al travesser) tornaven a argumentar, com ja van fer a l'inici del curs anterior, que tenen afany i futbol de sobres per ser una mica més que un complement en el primer equip.

Sense Messi ni Neymar, que esgoten les seves vacances perquè se'ls va allargar la temporada amb la Copa Amèrica, el Barça es va subratllar com va poder en camp aliè. Gràcies a un futbol intens i fins a cert punt elegant, va resoldre amb suficiència el seu primer compromís de la pretemporada, per més que Meyer s'avancés a Gumbau en un servei de córner sobre la botzina i reduís distàncies.

Gairebé res va grinyolar en els blaugrana perquè Douglas va signar una primera part sòbria, Vermaelen va demostrar que té peu per treure la pilota des de darrere, i Halilovic va evidenciar que té alguna cosa diferent, que és qüestió de temps. Bon aperitiu del Barça, que no negocia amb la pilota ni el rival, sinó que manté la seva ambició de protagonisme fins i tot en els amistosos.