Bartomeu guanya les eleccions del Barça amb rotunditat

Josep Maria Bartomeu serà el 40è president del FC Barcelona. La seva va ser una victòria categòrica perquè va aglutinar el 54,63% dels vots (25.823) enfront del 33,03% (15.615) del també expresident Joan Laporta, i la participació va resultar molt notable, superior a la prevista: 43,12% (47.270 vots). El que va ser vicepresident des de 2010 i president a partir de 2014 per la dimissió de Sandro Rosell, s'ha guanyat el dret a governar el club els propers sis anys per mandat dels socis després d'un temps en què la seva figura ha estat qüestionada, per estar imputat, qualificat d'interí pels seus rivals i fins i tot d’okupa pels barcelonistes més radicals —no havia estat triat a les urnes—, sempre associat a la figura del fugisser Rosell. Ja legitimat, ningú no podrà negar ara Bartomeu, afirmat com a successor de Rosell i vencedor indiscutible de Laporta, les dues figures que han presidit el Barça des de 2003.

Una aposta cobrada

Bartomeu ha estat fins a cert punt un president circumstancial que s'ha endurit des de la derrota d’Anoeta en vigílies de Reis. El president va destituir el director esportiu, Andoni Zubizarreta, va anunciar la convocatòria d'eleccions per a l’estiu, va posar en dubte la continuïtat de l'entrenador, Luis Enrique, i es va lliurar a Messi. Ningú no donava llavors ni un cèntim per les aspiracions de Bartomeu. La resposta de l'equip, no obstant això, va ser tan rotunda que va posar fora de perill la llotja del Camp Nou. Va aparèixer la millor versió de Messi, associat a Neymar i Luis Suárez, i el trident va ser capital per aconseguir un triplet que ha resultat decisiu per al triomf de Bartomeu. El president ha rendibilitzat una aposta que ha acabat per dissimular una gestió molt controvertida, contínuament judicialitzada i, malgrat tot, no penalitzada pels èxits en la Lliga, la Copa i la Champions.

Bartomeu ha estat el candidat més votat després de reunir més volum de signatures, sempre davant de Laporta, que va semblar més preparat per ser proclamat de nou president per aclamació que per competir en una campanya electoral desmanegada, repetitiva, sense enginy, com si no interessés el futur del club i el focus estigués posat sobre l'equip de Messi. A diferència de Bartomeu, prudent, primmirat, discret i diligent, molt protegit per la seva llista, Laporta es va moure per l'estadi com si estigués convençut de la victòria, envoltat d'esportistes, aclamat pels seus seguidors, tots tan ufanosos que fins i tot Cruyff es va preguntar com era possible que el Museu continués portant el nom de Núñez. Fins que es va conèixer el sondeig de TV3, que donava com a guanyador Bartomeu, resultat que es va confirmar progressivament en el recompte de la mesa electoral. Quan es va arribar al 75%, Laporta va abandonar el Camp Nou sense esperar la conferència de premsa de Bartomeu.

El protagonisme de Laporta, després d'uns dies de contínua improvisació i de presentar una candidatura sense ganxo, va trepitjar Agustí Benedito (7,16%: 3.386 vots) i Toni Freixa (3,70%: 1,750%), els resultats del quals van quedar per sota de les expectatives, sobretot en la figura de Benedito, segon el 2010. Benedito insistia ara que “Laporta no guanyarà” i Freixa es felicitava per una campanya especialment elogiada, fins i tot per Bartomeu. Cap dels dos es va voler sumar a la causa de Laporta després que els acusés de ser el “submarí” (Benedito) i “marca blanca” (Freixa) de Bartomeu. L'atomització de candidatures ha beneficiat el favorit i penalitzat Laporta, a pesar que el resultat ratifica la seva condició de líder: ha estat el segon més votat des de 2000, molt lluny en qualsevol cas del triomf, incapaç de remuntar l'avantatge que des de la sortida li treia Bartomeu. A favor del nou president també ha jugat l'índex de participació, perquè des del poder s'havia garantit el suport dels socis més conservadors, el de moltes penyes i en part també del vot útil, sobretot per part dels qui apostaven perquè no repetís Laporta, alçat pels més joves, els independentistes i avalat per figures com Cruyff, Guardiola o l'economista Xavier Sala-Martín. El catenaccio de Bartomeu, afavorit per la complicitat de la Junta Gestora des de la renovació de Luis Enrique ha estat més valorat que l'ofensiva de Laporta en unes eleccions protagonitzades per quatre aspirants vinculats a la llista vencedora de 2003.

La imputació

El resultat és tan contundent que els vencedors van rebutjar la possibilitat que el barcelonisme s'hagués fracturat i s'imposés un acte de generositat amb Laporta. L'expresident, que no va aconseguir el cara a cara esperat i que el seu futur com a aspirant queda compromès, va continuar defensant que existeixen dos models antagònics, dues maneres de dirigir el Barça, i va recordar la condició d'encausat de Bartomeu.

La gestió no es presenta senzilla per al nou president, assetjat pel fitxatge de Neymar, l'acció de responsabilitat i la sanció de la FIFA. El 3-1 del marcador electoral li concedeix, en qualsevol cas, plens poders per afavorir la unitat del barcelonisme, capitalitzar el club a partir del patrocinador —favorable a Qatar—i de l’Espai Barça. Va apostar pel trident i el triplet va alçar Bartomeu.

El tres va ser el nombre de la sort del nou president del Barça, el tercer més votat després de Rosell i Laporta, triat per majoria absoluta, signe del continuisme en el club, el mateix que els socis volen per a l'equip de Messi.