Colau aparca les sandàlies

Governar requereix formes solemnes, fins i tot per a Ada Colau. Fins fa dos dies l’alcaldessa de Barcelona calçava les seves habituals sandàlies blanques, una mena de Birkenstock que li subjectaven el peu enllaçant el dit gros amb una tira. Si no eren aquestes sandàlies, Colau duia unes botes de cuir, també força envellides. Avui, per al seu primer ple i per a la presentació de l’ampliació de contracte del Mobile World Congress, Colau calçava sabates noves de trinca, negres, de pell i tacó discret. Jaume Collboni ha demanat “realpolitik” a l’ajuntament i Gerardo Pisarello, l’home fort del govern, li ha respost que volen mantenir “l’impuls utòpic”. Qualsevol sabater sap que per agafar impuls, el calçat és fonamental.

Ciutadans i el PP han coincidit a demanar a Barcelona en Comú que abandonin la política “d’activisme a la plaça” i de “col·leguisme”. De moment, el principal canvi a favor d’aquesta petició són les formes de l’alcaldessa. El primer senyal es va produir la setmana passada durant el dinar amb els actors implicats en el Mobile World Congress. Colau vestia més elegant i menys d’activista de la PAH. Avui la metamorfosi s’ha confirmat: pantalons foscos ben planxats i sabates institucionals. Colau ha presentat l’ampliació del Mobile escortada per Felip Puig i per Víctor Calvo-Sotelo, fill de l’expresident espanyol i secretari d’estat de Telecomunicacions. Colau ha lloat la feina dels dos governs anteriors i no ha exercit cap dret a crítica o protesta: l’esquerra alternativa s’empassa el gripau de la realpolitik.

El primer ple del "canvi històric”, segons el discurs èpic habitual de Pisarello, ha tingut dues miniprotestes des de les grades de convidats: una, de les joventuts socialistes, que demanaven el retorn de la regidoria de joventut, i l'altra, d’empleats de Parcs i Jardins, que exigien la fi de l’ús de l’herbicida glifosat. La regidora Gala Pin comenta l’experiència per Twitter al mateix temps que Xavier Trias critica que aquest ajuntament només comunica amb missatges a les xarxes socials. Pin informa, entre altres coses, de la incomoditat dels bancs del saló de plens. Són de fusta i molt amples; potser per això el regidor Jaume Asens s’hi escamarla durant la sessió, com si portés massa temps esperant torn al CAP. Després l’escolto admetent aquesta posició amb els periodistes.

La conversió institucional de BComú deixa la CUP com la força radical de l’Ajuntament. Maria Rovira agafa protagonisme amb un discurs sòlid en què denuncia els morts pel patriarcat –no queda clar de qui parla– i de “les classes repressores que no volen renunciar als privilegis” d’uns sous elevats –es refereix a Convergència, el PSC i el PP–. A BComú la veu de comandament, i encara revolucionària, és la de Pisarello: “Obrirem finestres, obrirem portes a qualsevol preu, i assumirem la responsabilitat de fer-ho”. El govern municipal farà net peti qui peti a Convergència. Trias els demana que s’apuntin al procés, “a la il·lusió d’aquest any d’esperança”; és a dir, que no li aixafin la guitarra. Pisarello ha continuat el ple, impertorbable.