L’esquerra partida

Poc més de dues setmanes després que Podem rebutgés una aliança preelectoral amb Izquierda Unida (IU), aquesta organització ha sorprès els seus competidors llançant una coalició d'esquerres, Ara en Comú, per concórrer a les eleccions generals de la tardor en unió amb altres forces polítiques i ciutadanes que el partit de Pablo Iglesias tampoc havia inclòs a les seves llistes. Entre bambolines, el líder d'IU, Alberto Garzón, ha aconseguit aglutinar partits com Equo, dirigents de candidatures populars creades per a les eleccions autonòmiques i locals i fins i tot càrrecs intermedis, diputats autonòmics i regidors de Podem que no comparteixen l'estratègia electoral imposada per l'aparell del partit.

El manifest divulgat ahir per la nova coalició utilitza l'estil de Podem en el seu llançament de fa un any i convida totes les forces d'esquerra a confluir en una “marea ciutadana d'il·lusió per guanyar les eleccions generals”. És com si les noves generacions d'IU donessin la rèplica als fundadors de Podem en un intent de recuperar l'hegemonia de l'esquerra.

Els promotors d'aquesta nova marea ciutadana posen com a exemple els èxits aconseguits per Ara Madrid, Barcelona en Comú, Saragossa en Comú, Por Cadiz sí se puede i les altres candidatures de confluència per buscar, diuen, una majoria que lideri el canvi a Espanya “anteposant el que ens uneix al que ens diferencia”.

D'entrada, és positiu que els grups de l'esquerra presentin una alternativa sense avergonyir-se de la seva ideologia, ni camuflar-se darrere de posicions de centralitat poc creïbles. L'experiència de les eleccions autonòmiques i locals ha demostrat que les noves forces radicals només han pogut aconseguir el poder quan han format coalicions àmplies sumant les sigles de tots i aconseguint caps de llista amb prestigi personal.

Aquest ha estat el plantejament d'IU i Equo a Podem en les últimes setmanes, i han rebut com a única resposta que eren benvinguts al seu partit si es desprenien de les seves sigles o bé convidant-los posterioment a participar personalment en les seves llistes. Una posició de força de Pablo Iglesias que ha rebut una resposta ràpida per part dels seus competidors. A més, el llançament d'aquesta nova coalició es produeix en un moment en el qual els fundadors de Podem s'han trobat amb una forta resistència per part de les seves bases davant el model de conformació de les llistes electorals. Els crítics del partit rebutgen el reglament de primàries perquè, diuen, blinda la proposta de l'aparell i menyscaba la pluralitat.

El sistema democràtic es basa en el diàleg, el debat i els acords abans i després d'unes eleccions. Per això és d'agrair que els dirigents polítics situats més a l'esquerra aclareixin les seves posicions, formulin les seves propostes i plantegin els seus pactes sobre bases ideològiques clares, encara que això suposi una dilució de l'oferta més radical o el debilitament d'algun partit que vol abastar massa espai polític sobre la base de la indefinició.