Els països de l’euro convoquen una cimera extraordinària dimarts

Europa començava a assumir diumenge a la nit que els seus pitjors pronòstics sobre el referèndum grec s'estaven complint. Amb un suport majoritari del no, que ha guanyat per més de 23 punts, els líders comunitaris han vist fracassar el missatge que la votació a Grècia era, en realitat, un plebiscit sobre l'euro. Per fer front immediatament a la nova situació, els caps d'Estat i de Govern dels països de l'euro celebraran aquest dimarts una cimera extraordinària. L'única certesa del complex horitzó que s'acosta és que els socis hauran de tornar a negociar amb Grècia.

L'essència del mètode comunitari –discutir incansablement fins a trobar la solució menys dolenta per a tots– ha esclatat amb el cas grec, i els seus principals artífexs intenten recol·locar-se. Això ha provocat un cridaner intercanvi de papers en les últimes hores entre les tres grans institucions europees. El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, ha passat de ser el pont entre Atenes i Brussel·les a declarar-se “traït” pel primer ministre grec, Alexis Tsipras. El seu homòleg al Consell Europeu –la veu dels Estats–, Donald Tusk, va negar divendres la tesi de Juncker que un no grec implicaria girar l'esquena a l'eurozona. I el líder de l'Eurocambra ha passat d'oferir-se a viatjar a Grècia a avisar els seus ciutadans que, si opten pel no,“hauran d'introduir una altra moneda, perquè l'euro ja no estarà disponible com a mitjà de pagament”, va assegurar ahir en una ràdio alemanya.

Retorn a la negociació

Tots aquests moviments d'última hora han estat inútils per allunyar l'escenari més temut per les institucions europees: un triomf del no. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, han aconseguit que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, convoqui una cimera de països de l'euro aquest mateix dimarts. Tusk ja va mantenir contactes ahir a la nit amb alguns socis per anar preparant la reunió. Els dos líders pensaven que havien de trobar-se al més aviat possible per començar a dissipar les incògnites sobre el nou horitzó que planteja Grècia.

Juncker també ha fet els seus passos. El president de l'Executiu comunitari mantindrà avui una trobada telefònica amb Tusk, amb el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i amb el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, per parlar de les següents mesures en el camí. En aquests contactes no hi serà la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, l'altra representant dels creditors de Grècia.

Algunes forces polítiques ja començaven a digerir ahir a la nit un futur amb Tsipras. Malgrat la duresa de molts líders socialdemòcrates, el representant d'aquest grup a l'Eurocambra va dir ahir a la nit que respectava “la voluntat del poble grec” i va instar a negociar. “Des de demà [per avui] mateix, reobrim les negociacions inspirades en una nova actitud de solidaritat i cooperació, tenint en compte la difícil situació social a Grècia”, va assegurar en un comunicat el socialdemòcrata Gianni Pittella. L'europeista Guy Verhofstadt, líder dels liberals a l'Eurocambra, va llançar un missatge similar: “Li correspon a Tsipras demostrar que va de debò sobre la voluntat de mantenir-se a l'eurozona. Ha de proposar reformes creïbles. Si ho fa, els líders europeus haurien de donar-li una altra oportunitat”.

Aquestes primeres reaccions de grups fins ara crítics amb l'estratègia de Tsipras revelen que, malgrat el disgust amb la gestió grega de la crisi, l'única opció possible és tornar a negociar. Grècia està en suspensió de pagaments i deu 320.000 milions als creditors, per la qual cosa cal trobar una solució de seguida. “Aquest és un dels moments que definiran la història grega”, subratlla Vassilis Ntousas, expert de la Foundation for European Progressive Studies, entitat socialdemòcrata.