Tsipras: “La democràcia guanyarà contra la por i el xantatge”

El primer ministre de Grècia, Alexis Tsipras, ha votat aquest diumenge al referèndum en què se sotmet a consulta l'última proposta de les institucions a Atenes. Després de dipositar la seva papereta en un col·legi electoral a Atenes, ha destacat que la votació és "una festa de la democràcia" i "per la dignitat". Aquest diumenge uns 10 milions de grecs estan cridats a les urnes, que obriran les portes durant 12 hores, fins a les set de la tarda (una hora menys a la Península). Els 19.000 centres de votació del país enviaran els seus respectius resultats per mòbil a l'oficina electoral central, i els resultats definitius se sabran entre dues i quatre hores després del tancament de les urnes. "Sóc molt optimista", ha indicat Tsipras després d'haver votat.

"Els europeus han de tenir en compte la decisió d'un poble per viure amb dignitat. Avui la democràcia venç la por i el xantatge. A partir de demà s'obre un camí, per a tot el poble grec, de retorn als principis fonamentals de la democràcia i de la solidaritat a Europa, a una Europa de dignitat", ha declarat Tsipras. "El poble s'enfronta a un debat molt important, i la decisió és a les seves mans", ha conclòs el primer ministre.

Tsipras ha votat enmig de càmeres i rodejat de nombrosos membres de les joventuts de Syriza, que corejaven eslògans com "amb 400 euros al mes un poble no pot viure".

Poc després exercia el seu dret al vot el ministre de Finances, Iannis Varufakis, que en unes breus declaracions a la sortida de la votació, ha declarat que "el poble grec no té culpa dels enormes fracassos de l'Eurogrup" i que, amb aquest plebiscit, "el poble té l'oportunitat de respondre a l'ultimàtum donat per la Unió Europea".

"És un moment d'esperança per a tot Europa", ha conclòs el ministre de Finances.

La fitxa tècnica del referèndum d'avui es diferencia ben poc de la de les últimes eleccions generals, celebrades el 25 de gener, si de cas en la incorporació al cens de votants dels 100.000 joves que aquest any fan 18 anys i que en els últims comicis no hi van poder participar per qüestions tècniques, segons l'anterior Govern.

Aquesta és la part pràctica, a més d'altres mesures que poden semblar simbòliques però que, enmig d'un corralito, amb els bancs tancats i limitacions de retirada d'efectiu de 60 euros per persona i dia, adquireixen tanta importància: com que cada elector ha de votar a la seva respectiva circumscripció, Grècia s'ha convertit aquest cap de setmana en un autèntic trànsit de gent, amb una opció o l'altra, el sí o el no, al cap. Per facilitar el transport —i la participació—, l'empresa estatal d'autobusos ha ofert un descompte del 25% a tots els seus recorreguts; la de trens, el 50%, i els vaixells a les illes, entre el 20% i el 50%. Els peatges de les autopistes i el pont que uneix el continent amb el Peloponès por Patres han estat gratuïts. Els treballadors públics disposen de permisos pagats d'entre un i tres dies per al desplaçament.

Amb una previsió de participació altíssima, i un percentatge d'indecisos que oscil·la entre el 12% i el 18% segons les enquestes, tots dos bàndols han aprofitat a les últimes hores si no per guanyar adeptes, sí almenys per recollir vots. Les paperetes que facin servir els simpatitzants del Partit Comunista de Grècia (KKE, en les seves sigles gregues) seran diferents —amb la seva pròpia pregunta, la del referèndum paral·lel que va voler organitzar— i, per tant, declarades nul·les, si bé, segons diferents sondejos, és probable que fins a un 50% dels seus votants habituals secundin l'opció del no. El vot dels neonazis —que, com els comunistes, s'oposen a la proposta dels socis, però també a la del Govern— pot bascular cap al no (van votar a favor de la convocatòria del Govern al Parlament), però les enquestes no precisen tant. Per part del sí, que ha convertit la consulta en un sí o no a l'euro i a Europa, votaran els simpatitzants de la conservadora Nova Democràcia, el socialista Pasok, el liberal To Potami, el petit partit —extraparlamentari— de Iorgos Papandreu i grups de l'espectre del centre liberal. Fonts de tots dos bàndols assenyalen que cadascun d'ells maneja com a document de treball enquestes oficioses que, en el cas del Govern, preveuen una victòria acusada del no, amb un percentatge del sí entorn del 29% de suports (al voltant de 15 punts menys que les últimes enquestes, difoses divendres).

Si totes les dades —inclòs el renyit empat tècnic que pronostiquen els sondejos— parlen per si sols de la polarització política que viu el país, no ho fa de manera tan inequívoca la pregunta que apareix a les paperetes, formulada d'una manera bastant confusa i tècnica. Els grecs són conscients del que votaran en el referèndum? S'han llegit la proposta que sustenta la pregunta, penjada a la pàgina web del Ministeri de l'Interior? Micalis Sideris, camioner, assegura que sap molt bé l'opció que votarà fins i tot sense haver llegit els dos desmanegats documents tècnics que conformen la proposta de les institucions. “Sé perfectament el que volen dir: més retallades, més ajustos i més misèria, així que tinc molt clar que el meu vot serà un no, perquè de tot això ja n'hem tingut bastant en cinc anys d'austeritat. Ja no es pot retallar d'enlloc”, assenyala obertament, en la cua davant un caixer, envoltat de gent que en difereix. “Jo tampoc m'he llegit la proposta però veig a la televisió que, si surt el no, sortirem de l'euro i d'Europa”, replica la Sara, una jove carregada de bosses d'una coneguda cadena de roba espanyola, les sucursals de la qual registraven aquest dissabte el mateix enrenou que de costum. “I on ho has vist?”, li pregunta el camioner. “Als canals…”, explica la noia enumerant els principals canals de televisió privats, molt actius en la campanya pel sí. “Però si això no ho posa a la papereta…”, es queixa l'home. “Tampoc posa res de retallades o austeritat”. Cap dels dos, ni de la resta de clients de la cua del caixer —vuit més, en una sucursal situada en ple centre de Atenes— s'havien llegit el text de la proposta.