L’atac dels drons pirates

L'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) té registrats 307 operadors homologats que poden utilitzar drons professionals. Però aquests aparells voladors sense tripulació estan de moda i moltes companyies s'han llançat al mercat sense llicència. Les empreses legals repeteixen denúncies ja que es consideren víctimes d'una competència deslleial. Se senten impotents davant el creixent nombre d'empreses pirates. Fruit d'aquestes denúncies, AESA investiga 41 casos i ha obert 9 expedients sancionadors. També ha notificat 12 empreses que feien publicitat d'activitats per a les quals no estaven acreditades perquè aturin l'activitat.

“Parlem amb clients, fem els nostres pressupostos i no ens els accepten perquè asseguren que altres companyies els ho fan més barat. En algunes ocasions aconseguim saber qui són i resulta que no apareixen a la llista publicada per AESA. L'única cosa que podem fer és denunciar els fets a l'Administració”, explica Dora Hernández, de Tavisa, una empresa especialitzada en fotografia i publicitat aèria. Les companyies que se salten la normativa és un altre dels problemes que arrossega un negoci nou com és el dels drons. Fa només un any que el Govern va aprovar de forma accelerada un decret llei per emparar aquesta activitat per a usos civils i considerar un dron professional com qualsevol altra aeronau.

El regulador del sector aeri ja ha inhabilitat 12 empreses

El mallorquí Francesc Carulla és una altra víctima del descontrolat negoci dels drons. “Sembla que sigui la indústria salvadora de l'economia i la gent no és conscient de la perillositat d'operar un dron si no es fa amb experiència i amb tot en regla”, explica, cansat de gent que es compra un aparell, li instal·la una càmera, munta una web i es posa a comercialitzar serveis. La regulació existent marca certes obligacions per als operadors de drons, com un certificat de pilotatge de drons emès per organitzacions habilitades. Però també per a les aeronaus: la documentació amb les característiques de l'aparell, un manual d'operacions de l'operador, un estudi de seguretat sobre l'operació que es realitzarà, un programa de manteniment i una pòlissa de responsabilitat civil aèria. I tot ha de ser aprovat per Aesa.

“És més econòmic no tenir res d'això, perquè a més del que t'estalvies, com més pirata siguis menys controlat estaràs”, diu Carulla, que ofereix també serveis de fotografia aèria a través d'Estop. Fa cinc anys es van aliar amb un soci alemany, PHT Air Pictures, i van començar a operar drons. Moltes vegades els encarreguen treballs que no poden efectuar perquè la normativa ho impedeix (com sobrevolar nuclis urbans o zones amb gent), però ell és conscient que altres empreses sí que ho fan.

 El negoci de la formació

Moltes vegades se salten la normativa i sobrevolen nuclis urbans

Meritxell Codina, perit judicial aeronàutica i consellera delegada d'Eurania, una empresa de serveis per al sector aeronàutic, dóna molta importància al manual d'operacions, que considera el document en el qual cada companyia exposa el seu coneixement del sector. “És el teu tret distintiu, el teu segell de qualitat, i en canvi s'ha desacreditat per culpa de l'error del copiar i enganxar en la confecció”. Moltes vegades és així perquè empreses de formació sumen models genèrics a l'oferta que ofereixen als seus clients perquè s'apuntin als seus cursos. “En la formació s'ha vist una altra oportunitat de negoci perquè amb una base mínima pots començar a operar”, afegeix.

Un grup de policies nacionals i municipals d'Andalusia ha engegat l'Associació de Seguretat i Rescat amb Dron. El seu president, Antonio Tey, explica que estan fent pedagogia també sobre en quines condicions s'ha de pilotar un dron i què ha de fer un agent de seguretat quan s'incompleixen. “El problema real és que els cossos de seguretat desconeixen la normativa”, adverteix Codina.