Xile-Argentina: dos somnis cara a cara

“Els tenim de fills…”, diu confiat sobre la selecció xilena Emilio, un estudiant de Mendoza de 21 anys que ha travessat amb cotxe el pas del Cristo Redentor, al peu de l'Aconcagua, per veure en directe el primer triomf de Lionel Messi amb l'Argentina. Emilio i els seus amics recorden el reguitzell de dades que aclapara l'afició xilena a les hores prèvies a la final (22.00, Canal + Liga): Xile mai ha estat campiona i ni tan sols ha superat l'Argentina en un segle de Copes Amèrica. Al seu costat, en ple barri de Providencia, passen més ciutadans amb bufandes i barrets vermells que mai des que va començar la competició. Xile sap que guanyar avui és un ritu de pas imprescindible per al seu futbol, per a la seva autoestima, i fins i tot els taxistes d'hotels exclusius adverteixen amb sorna que aquesta tarda, entre les cinc i set, no es mouran del televisor. No es parla d'altra cosa. Ja dijous a la nit, als bars i al carrer, grups variats explotaven espontàniament en crits de suport a Xile, immediatament secundats pels passejants.

En l'àmbit futbolístic, el país sospira perquè Sampaoli resolgui el forat deixat pel dit de Gonzalo Jara en la seva pròpia defensa: no es va veure mai l'amfitriona tan vulnerable com en els primers vint minuts contra Perú, quan jugaven 11 contra 11. En l'obsessió primordial per tallar el flux de joc a i des de Leo Messi, El Mercurio informava ahir que l'entrenador xilè ha provat de canviar Gary Medel de costat (jugaria de central esquerre). A més, es preveu l'ingrés de Silva per Rojas al seu costat, Marcelo Díaz de lliure i la gairebé segura entrada de Jean Beasuejour per Albornoz a l'esquerra, un carril que mai no va acabar de funcionar contra Farfán (ni amb Albornoz ni amb Mena) al partit contra el Perú. Però són encara suposicions. La pressió aclaparadora de Xile per recuperar la pilota davant de la concentració més gran de talent del continent donarà lloc a un partit molt interessant entre els dos equips amb més possessió del torneig, atiat per l'ansietat local i l'eterna espina clavada de Leo Messi amb el seu país.

L'onze habitual

L'Argentina sap a què atenir-se. “Xile no canviarà, tingui qui tingui davant. Ens atacarà com a qualsevol, amb moltíssima gent”, va dir a la prèvia l'entrenador Gerardo Martino. L'Argentina presentarà el seu onze habitual, amb el retorn de Garay.

A Xile, durant les hores prèvies al partit, preval abans de res l'aspecte sentimental de la cita. Díaz va publicar una carta que va escriure per a aquesta final fa un any, al Mundial, després de la dolorosa eliminació per penals contra el Brasil minuts després del travesser de Pinilla. “Segueixo sense entendre per què el futbol va ser tan injust amb nosaltres”, escriu l'avui lliure xilè, que conclou la seva missiva: “Ningú és millor que tots nosaltres junts”.

Segons una consulta online del diari Ovación, el 84% dels uruguaians prefereix que guanyi l'Argentina aquesta nit, tot i que els igualin en nombre de Copes conquistades (15). La possibilitat que Xile aconsegueixi la primera, i a casa, va reunir ahir 3.000 enfervorits seguidors per un banderazo davant de la concentració de la selecció. Internet s'ha omplert d'etiquetes del tipus #SiArgentinaGanaLaCopaYo o #VamosChile #YoConfio. En un torneig sense grans estrelles, amb mals arbitratges i una entitat organitzadora (la Conmebol) investigada per corrupció que amb prou feines dóna senyals de vida, al torneig de seleccions més antic del món el salva l'autèntica passió popular.