Primer any del Rei

Felip VI ha aprovat amb nota el seu primer any com a rei d’Espanya, segons el parer dels ciutadans. El 81% dels espanyols celebra la forma en què el Monarca està exercint les seves funcions, segons l'enquesta de Metroscopia que publica avui EL PAÍS. A més, el 78% considera que la Corona projecta una imatge positiva d’Espanya cap a l'exterior; un 70% creu que contribueix a salvaguardar el sistema democràtic en temps de crisi; un 66% opina que exerceix les seves funcions de forma imparcial i sense partidisme, i un 63% considera que dóna estabilitat a l’Estat per sobre dels canvis del Govern central.

No hi ha dubte que el nou Rei ha iniciat el camí per recuperar el prestigi de la institució i la confiança sobre la seva utilitat, tenint en compte, a més, que va rebre la corona en uns dels moments més baixos de popularitat del seu pare, Joan Carles I, i de la Monarquia. Tot i que l'abdicació va ser una operació oportuna, ben dissenyada i executada, el regnat de Felip VI es va iniciar amb algunes incerteses que ell ha buidat gràcies a un treball conscienciós, ben traçat i amb una estratègia clara de proximitat amb els ciutadans, de regeneració institucional i de més transparència, d'acord amb les noves exigències de la societat.

A més, Letícia ha obtingut un ampli suport ciutadà (el 74% aprova la forma en què està exercint les seves funcions), en el seu primer any com a reina consort, en què ha mantingut les activitats que havia estat exercint com a princesa i n’ha assumit d’altres de pròpies del seu nou càrrec, com la representació de l'activitat de cooperació internacional d’Espanya.

El notable alt obtingut pel Rei en els seus primers dotze mesos de mandat no l’ha, no obstant això, d’instal·lar en la complaença o en la comoditat. Quan Joan Carles I va decidir abdicar la Corona en el seu fill, va afirmar que els nous temps exigien nous protagonistes per afrontar el canvi que demanen els espanyols. Felip VI va assumir aquest repte en el seu discurs de proclamació i va parlar d’“una Monarquia renovada per a un temps nou”. En el seu primer any, el Rei ha iniciat aquesta renovació, però és necessari que continuï aquest procés amb més intensitat i exerceixi el paper de dinamitzador del canvi que s'espera d’ell.

És veritat que la Constitució taxa i limita les funcions del Rei en una monarquia parlamentària, i que Felip VI no ha de passar aquestes línies vermelles establertes per a un monarca que regna però no governa. Però en uns moments de profunds canvis polítics i socials estaria bé que Felip s'apropés més a aquella ratlla tan subtil que li marca la llei i exercités les seves funcions constitucionals com a àrbitre i moderador de la política espanyola, representant del país a l'exterior i garant de la unitat d’Espanya.

La prudència és una virtut –i més en temps de crisi i de processos electorals–, però la situació actual recomana una mica més d'audàcia a tots els líders institucionals, inclòs el Rei, que s'ha guanyat el respecte i l'estima dels espanyols i l'autoritat moral per regnar amb més iniciativa.