Hamilton, Ferrer i Baldessari entren al Macba

La primera obra que rep el visitant al passadís d'entrada del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) és un cop al pit. Mar Negre, una peça de Carlos Aires de vuit metres de llarg per quatre d'ample, està elaborada a partir de fragments de fusta de colors col·locats com si fossin un parquet domèstic. El cop es rep després de saber que les fustes són fragments de pasteres il·legals provinents d'Àfrica trobades a la costa de Cadis. L'impacte és encara més gran quan Bartomeu Marí, director del Macba fins al proper 30 de juny i comissari de l'exposició Desitjos i necessitats, es col·loca sobre l'obra i convida a tothom a trepitjar-la i sentir-se com un il·legal dins de la barca enmig del mar. L'obra d'Aires és només una de les més de vuitanta peces que s'han incorporat al Macba en els tres últims anys signades per autors com Richard Hamilton, John Baldessari, Francesc Abad, Allan Sekula, Esther Ferrer o Rita McBride, entre d'altres, la meitat de les quals no s'han exposat mai.

Marí ha explicat, durant el seu últim recorregut pel museu com a director, que la mostra que ha comissariat està dedicada a la memòria de Richard Hamilton, un dels artistes fonamentals per entendre bona part de l'art del segle XX i del segle XXI, “així com un gran amic del Macba”. La seva esposa Rita també, que va donar part d'una de les peces estrella de l'exposició Growth and form, creada per l'artista el 1951, basada en un text científic que corregeix la teoria de Darwin de la selecció de les espècies en la qual s'afirmava que el factor estètic és fonamental en l'evolució. La peça de Hamilton, com si fos un gabinet de curiositats del segle XX, sorprèn per la seva tridimensionalitat. “Va reformular radicalment la idea mateixa de pràctica expositiva”, ha explicat Marí. L'obra, després de mostrar-se a la Tate Modern de Londres, s'ha incorporat al Macba, on quedarà dipositada.

Aquesta peça mostra la fascinació que la innovació científica ha exercit sobre l'art modern. No és l'única, ja que es percep en altres treballs, com els de João Maria Gusmao i Pedro Paiva, Model ocular, una espècie de cambra obscura a la qual es pot accedir i on un focus projecta a través d'unes lents un raig de llum sobre uns ous d'estruç.

La col·lecció del Macba, formada per unes 6.000 obres, ha incorporat peces de característiques molt diverses: des de la pintura abstracta dels anys 50 i 60, on se situa el treball d'Esteban Vicente, fins a l'abstracció racional i no expressionista, d'inspiració matemàtica o minimalista, com Esther Ferrer i els seus Projectes espacials. Obres com les d'Octavi Comeron i Marc Pataut són reflexos que l'actualitat impacta en l'art, en aquest cas els canvis socials i culturals que influencien l'economia global.

A aquests noms s'hi sumen obres de John Baldessari, com la de Dwarf and rhinoceros, del 1989, Pablo Palazuelo, Joan Brossa, Marcel Broodthaers, Öyvind Fahlström, Dieter Roth o Muntadas; a més de noves veus de l'art actual, com les de Patricia Dauder, Francesc Ruiz o Mireia Sallarès, i també artistes consolidats, com Gego, Antoni Llena, Dora García o Francesc Abad, que aquest matí explicava la seva obra Nòmines, on reuneix aquests documents propis rebuts del 1973 al 2009. "Tota una vida".

Marí, que deixarà, després de set anys, el càrrec a finals de mes després de la polèmica que va generar una obra que feia referència al rei a La bèstia i el sobirà (oberta al complet fins a l'agost) i que va acabar amb la seva dimissió, va explicar que el seu pas pel centre ha servit, entre altres coses, per "enriquir l'element patrimonial del museu, amb arxius d'artista, com els de Xavier Miserachs, Joan Brossa i Maria Lluïsa Borràs", i ha assegurat que centres com el MoMA s'han interessat per com el Macba "tracta els arxius artístics". Deixa avançades, ha assenyalat, les negociacions per incorporar fons de l'artista Francesc Torres i s'ha congratulat que "finalment s'hagi acabat el debat sobre el tall cronològic entre el MNAC i el Macba".

Per la seva banda, la directora de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, després de no revelar la quantitat que va dedicar l'entitat a adquirir obres l'any passat per "motius de confidencialitat amb les galeries, sí que ha dit que el valor total de la col·lecció és de 65 milions d'euros". Pel que fa al successor de Marí, Grandes ha aclarit que els estatuts deixen clar que és el jurat internacional l'encarregat de seleccionar una "terna ordenada de manera que el primer candidat que proposi serà el director i dues persones que seran les seves substitutes en cas que aquesta persona no vulgui o no pugui assumir el càrrec". En cap cas seran les tres administracions i la fundació les encarregades d'escollir entre els tres el nou director. El dia 30 se sabrà el substitut de Marí.