El Barça passa un calvari per citar-se amb el Madrid a la final

El FC Barcelona i el Reial Madrid disputaran la seva quarta final de Lliga consecutiva, però si la cita sembla de calaix, lògica pel potencial dels dos equips amb ascendent futbolístic, no és perquè el València i sobretot l'Unicaja no hagin venut la seva pell caríssima. L'equip malagueny es va quedar a les portes de fer esclatar la bomba al Palau Blaugrana, de desbancar el campió i de colar-se en una final on no arriba des que la va guanyar el 2006 contra el Baskonia.

L'esplèndid partit de l'equip malagueny va fer passar el Barça per un calvari. No va començar a veure el final de l'agonia fins que el seu heroi habitual, Navarro, va anotar un triple quan faltaven 19 segons per al final. Navarro havia fallat els 14 triples anteriors que havia llançat en la final. Però Navarro és Navarro i el Barça no va dubtar a fer cap jugada per a ell. Va anotar, va desfer l'empat que havia fet pujar al marcador Fran Vázquez i ja en els últims segons el Barça va poder administrar el tresor que significava un avantatge de tres punts en un partit en el qual cada punt valia el seu pes en or.

Carlos Suárez, l'home clau en les dues victòries de l'Unicaja a Màlaga, es va jugar tot seguit, a 13 segons per al final, un triple que podia haver forçat la pròrroga. La pilota va acabar sortint fora després de fer una volta per l'anella. Ja a la desesperada, l'Unicaja va jugar a cometre faltes amb l'esperança que els blaugrana fallessin des de la línia de tirs lliures. Ho van fer. Però el temps se li va escapar a l'equip malagueny i, després d'un tir lliure anotat per Doellman, només li van quedar dos segons per a una última acció en la qual a Granger, des del centre de la pista, no li va quedar més remei que intentar l'impossible.

La victòria del Barça es va forjar en bona mesura en el rebot, la mateixa faceta que li va portar a perdre el quart partit a Màlaga. L'Unicaja va capturar 18 rebots més que els blaugrana aquell dia. En el cinquè partit, el Barça va sumar vuit captures més. També va millorar notablement en els triples. En va sumar 10, amb nota per a Deshaun Thomas, que va sumar quatre per a un total de 14 punts i sis rebots. El nord-americà va ser un dels pilars del joc del FC Barcelona, amb Doellman, Tomic, i Satoransky.